El vicepresident segon per a la Recuperació, Medi Ambient, Infraestructures i Territori, Vicente Martínez Mus, ha defés que la futura Llei del Sòl de la Comunitat Valenciana naix amb l’objectiu d’aclarir la farragosa normativa existent, agilitzar i simplificar la gestió del territori, recuperant la sensatesa, la seguretat i l’eficàcia en la planificació urbanística. Durant la seua intervenció en la jornada Inmobilia: vivenda, ciutat i futur, ha presentat l’avantprojecte i ha subratllat que el text busca donar certitud i accelerar decisions que hui es dilaten en tràmits complexos.
Segons ha explicat, la Generalitat tanca amb esta norma una etapa d’incertesa i obri una altra de claredat, planificació i acció, apostant per ordenar abans d’urbanitzar, protegir sense bloquejar i agilitzar sense perdre garanties, amb la finalitat de posar el territori al servici de la ciutadania. Ha recalcat que el canvi respon a un marc normatiu obsolet després d’anys de reformes parcials que han generat procediments lents i conceptes confusos, i que la nova regulació pretén posar fi a la carrera d’obstacles per a aprovar plans urbanístics, reforçant la seguretat jurídica per a ajuntaments i agents del sector.
Ordenar abans d’urbanitzar
Entre les claus de l’esborrany, el Consell ha prioritzat actualitzar l’Estratègia Territorial i els Plans d’Acció Territorial per a coordinar infraestructures, vivenda, indústria, transport i medi ambient. Esta coordinació, ha defés Martínez Mus, permetrà alinear inversions públiques i privades, evitar solapaments entre usos del sòl i anticipar impactes, de manera que les decisions estratègiques es prenguen abans d’iniciar transformacions irreversibles.
El nou Pla General es planteja com un instrument més àgil i amb enfocament estratègic, simplificant la seua aprovació i revisió perquè els municipis puguen adaptar-ho amb major rapidesa. A més, el Pla Urbanístic Simplificat facilitarà la gestió en localitats xicotetes o en risc de despoblació, on la falta de mitjans tècnics i administratius sol allargar els terminis; amb esta ferramenta, es delimiten els requisits essencials i es reduïx la càrrega procedimental sense perdre control públic.
La norma també aporta claredat a l’ús del sòl no urbanitzable: en el comú es permetrà el que no estiga prohibit i en el protegit només l’expressament autoritzat. Amb esta fórmula, es reduïxen dubtes interpretatius i s’unifiquen criteris, de manera que promotors, propietaris i administracions disposen de regles més previsibles per a planificar projectes o denegar els que no encaixen.
Llicències i disciplina més eficients
En matèria de llicències, la declaració responsable es convertix en el títol ordinari, la qual cosa ha sigut presentat com una via per a retallar terminis i simplificar procediments. Este esquema permet iniciar actuacions quan s’acredita el compliment de requisits, mantenint un control posterior que sancionarà incompliments i protegirà als qui actuen conforme a la llei. L’expectativa és que les iniciatives viables avancen sense esperes innecessàries i que el control administratiu es concentre en el substantiu.
La gestió urbanística incorporarà fórmules més flexibles: col·laboració públic-privada, gestió municipal o per propietaris, i un reforç de la participació pública i del retorn social. Amb això, s’amplien les opcions per a impulsar actuacions, es canalitza la inversió cap a prioritats d’interés general i es garantix que els beneficis de les transformacions revertisquen en els entorns afectats.
La disciplina urbanística s’enfortirà mitjançant l’actuació de l’Agència Valenciana de Protecció del Territori, amb l’objectiu d’assegurar igualtat de condicions i una resposta més eficaç enfront de la il·legalitat. Segons s’ha remarcat, este reforç facilitarà desbloquejar plans estancats, generar sòl per a vivenda assequible, atraure inversió, rehabilitar barris degradats i protegir el paisatge de forma més uniforme en tota la Comunitat.
El text aposta per un urbanisme del segle XXI, basat en la rehabilitació, la mobilitat sostenible, l’eficiència energètica i l’equilibri territorial. A més, empra un llenguatge clar i coherent per a reforçar la seguretat jurídica i evitar la dispersió normativa, de manera que administracions i operadors compartisquen un marc comprensible i estable.
Finalment, després de la seua aprovació inicial pel Consell, l’avantprojecte inicia ara la seua fase d’informació pública, audiència a administracions i entitats afectades i incorporació d’al·legacions, abans de la seua remissió a les Corts per a la tramitació parlamentària. Martínez Mus ha convidat als sectors implicats a presentar propostes amb l’objectiu de comptar amb la millor normativa possible.
