València Basket es va imposar 89-76 al Reial Madrid en la desena jornada de l’Eurolliga en un xoc treballat que es va decidir des del perímetre: 16 triples amb un 39% d’encert enfront dels 7 i el 23% visitants. Encara que el Reial Madrid va controlar el rebot, no va aconseguir traduir eixa superioritat en punts ni en ritme de partit, i la producció exterior local va marcar la diferència.
El triomf, després de la victòria taronja en la Supercopa, desfà l’empat que els dos mantenien en el balanç i li permet a València sumar el seu sext triomf en deu partits, un més que el conjunt madrileny. La conseqüència immediata és un impuls classificatori i de confiança, especialment per la manera de guanyar: castigant cada ajuda amb circulació ràpida i tirs alliberats.
Avantatge des del perímetre
La trobada va arrancar amb més fluïdesa blanca, amb Facu Campazzo dirigint i alimentant a Trey Lyles, mentres l’entrada de Mario Hezonja reforçava el tir exterior. La zona plantejada pel Reial Madrid, seguint el deixant del pla recent davant Granada, va alterar les rutines ofensives dels locals, que, dubitatius després de dos derrotes, es van limitar a sostindre el pols.
Sense Campazzo en pista i amb Braxton Key de cola en la defensa taronja, l’atac madridista es va frenar. La insistència local, més que la lluentor, va permetre a València posar-se per davant al tancament del primer quart. Omari Moore va intentar obrir bretxa amb la seua elegància, però el Reial Madrid es va sostindre des de l’imponent físic d’Alex Len prop del cércol.
El dol es va endurir i l’encert visitant des de lluny va caure. En eixe context, la circulació de València va pesar més que els centellejos de Lyles. Una acció simbòlica va inclinar el guió: Nate Reuvers va traure la tercera falta a Walter Tavares després d’un mat i Darius Thompson va arredonir amb un triple per al 45-38 al descans, un parcial que va canviar sensacions i va deixar al rival a contrapié.
Polèmica i reacció final
El descans va quedar marcat per la protesta de Sergio Scariolo, al qual no li van concedir un temps mort sol·licitat; la discussió amb els àrbitres va retardar l’inici del tercer quart i va tibar l’ambient. Malgrat això, Lyles no es va desconnectar, però el Reial Madrid no va aconseguir subjectar als exteriors taronja, que a més van connectar diverses vegades per damunt del cércol amb Yankuba Avenc per a sostindre una renda estable entorn del 62-56.
La quarta falta de Tavares va accelerar el joc. En eixe ritme, i malgrat els seus dubtes enfront de Len, València es va sentir més còmode: quan apareixien problemes, Thompson o Omari Moore els resolien amb lectura i punteria, i per primera vegada l’avantatge va superar la desena (72-60 ja en el 32).
Conscient del seu mal percentatge de tres, el Reial Madrid es va llançar cap al cércol, però Jaime Pradilla i un enorme Reuvers van blindar la pintura. Ni el domini del rebot va bastar per a acostar-se, la qual cosa va posar a prova la solidesa mental local. L’aposta final de Scariolo amb Lyles de cinc i Deck de quatre tampoc va canviar el panorama i els últims minuts van transcórrer amb un avantatge clar que el València va administrar sense sobresalts.
Moore (16), Thompson (14) i Reuvers (14) van liderar l’anotació taronja, acompanyats per l’ofici de Pradilla i el treball coral dels exteriors. En el Reial Madrid, els 23 punts de Lyles i els 15 de Campazzo, al costat de Maledon (14) i Hezonja (11), no van ser suficients davant la llei del triple imposada per València.
