Experts en medicina de laboratori alerten que les infeccions causades per bacteris multiresistents als antibiòtics, conegudes com superbacterias, podrien provocar més morts que el càncer en 2050 si no s’intensifiquen les mesures de control, prevenció i desenrotllament de nous fàrmacs.
L’avís s’emmarca en el XIX Congrés Nacional de Laboratori Clínic (LABCLIN 2025), organitzat per la Societat Espanyola de Medicina de Laboratori i dedicat a un dels majors reptes sanitaris actuals: l’expansió de patògens capaços de resistir a múltiples antibiòtics. Esta realitat ja dificulta els tractaments, eleva la mortalitat i augmenta els costos hospitalaris, segons l’organització de la trobada, que se celebra amb uns 1.500 especialistes.
El cap de Servici de Microbiologia de l’Hospital Universitari Reina Sofia de Còrdova, Luis Martínez, ponent en LABCLIN 2025 sobre bacteris multiresistents, afirma que el sistema sanitari viu ‘una autèntica carrera contra el temps’. Encara que en els últims anys s’ha pogut disposar de diversos antibiòtics nous enfront d’algunes d’estes superbacterias, ja s’han identificat ceps resistents fins i tot a teràpies d’última generació, la qual cosa reduïx opcions i obliga a recórrer a tractaments més complexos.
Control i vigilància
Els especialistes reunits coincidixen que la resposta passa per un ús racional dels antibiòtics, evitant la seua administració innecessària o inadequada, i per reforçar els sistemes de vigilància microbiològica. La vigilància permet detectar a temps noves resistències i ajustar els tractaments, mentres que l’ús prudent disminuïx la pressió selectiva que afavorix l’aparició i disseminació de ceps multiresistents. A més, subratllen la necessitat d’incrementar la inversió en investigació per a impulsar antibiòtics i teràpies alternatives eficaces.
Prioritats segons l’OMS
Segons l’Organització Mundial de la Salut, les infeccions per bacteris resistents podrien arribar a causar fins a 10 milions de morts anuals a tot el món si no s’intensifiquen les mesures. En 2024, l’OMS va fer públic un document que fixa prioritats d’investigació per a desenrotllar nous antibiòtics actius enfront de bacteris multiresistents. En el nivell de prioritat crítica se situen, entre altres, Acinetobacter resistent a carbapenémicos, enterobacteris resistents a carbapenémicos o a cefalosporines de tercera generació i Mycobacterium tuberculosi resistent a rifampicina. En un segon nivell d’alta prioritat s’inclouen Pseudomonas aeruginosa resistent a carbapenémicos i Staphylococcus aureus resistent a meticil·lina, entre altres. Algunes d’estos bacteris, a més, poden portar més determinants de virulència, la qual cosa incrementa la seua patogenicitat i complica l’evolució clínica.
En l’àmbit nacional, el Pla enfront de la Resistència als Antibiòtics, impulsat pel Ministeri de Sanitat i l’Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris, estima que les infeccions per bacteris resistents causen més de 4.000 morts a l’any a Espanya i generen un sobrecost sanitari superior als 150 milions d’euros. Encara que el consum d’antibiòtics en humans i animals s’ha reduït en els últims anys, els seus responsables insistixen a mantindre la vigilància activa, promoure un ús responsable i reforçar la investigació per a evitar un retrocés en els avanços reeixits.



