Miguel Ángel Corona va deixar el càrrec de director esportiu del València en la nit del dijous després de pactar una rescissió de mutu acord. L’eixida s’ha vist impulsada per una oferta d’un altre club i per la reordenació de l’àrea que impulsa la cúpula esportiva, un context que ha accelerat l’adeu de qui ha completat cinc anys en l’entitat, amb tres funcions distintes i un perfil públic molt discret.
Mutu acord després d’una oferta
El club va comunicar la finalització de la seua relació contractual i va expressar agraïment pel treball realitzat durant més d’un lustre. La possibilitat real de continuar la seua carrera en un altre equip ha coincidit amb els plans de redissenye de l’estructura esportiva que estudia el conseller de futbol, amb l’objectiu de guanyar eficàcia en el mercat. Eixa coincidència ha facilitat un tancament ordenat de l’etapa i explica el to de col·laboració en l’eixida.
Corona va arribar al gener de 2020 de la mà de César Sánchez per a liderar l’àrea de ‘scouting’. La dimissió de Sánchez al juny d’eixe mateix any, després de la destitució d’Albert Celades per decisió de la propietat, no va alterar la seua continuïtat. Amb el pas de les temporades va anar guanyant pes: en 2022 va ser nomenat director tècnic i en 2023 va ascendir a director esportiu. Durant este temps s’ha caracteritzat per la fidelitat al club i per mantindre un perfil baix en les seues aparicions públiques, fins i tot en moments de tensió institucional.
Vendes i fitxatges de baix cost
El mandat de Corona ha estat condicionat pel pla econòmic rígid impost per Peter Lim, que va limitar el gasto, va exigir vendes per a quadrar comptes i va deixar un estiu sense fitxatges, el de 2020. En eixe marc, les seues finestres s’han definit per eixides i cessions, mentres que les incorporacions van arribar a cost zero o reduït. Els primers reforços de la seua etapa van ser cessions al gener de 2021: Patrick Cutrone, Christian Oliva i Ferro. Entre les operacions amb major desemborsament figuren Marcos André (8,5 milions), André Almeida (8), Pepelu (5) i Cenk (5).
En el capítol d’eixides, van abandonar el club jugadors de pes com Francis Coquelin, Ferran Torres, Kang-in Lee o Carlos Soler, i este mateix estiu també van marxar Cristhian Mosquera i Yarek. En paral·lel, algunes arribades van oferir rendiment notable en la gespa: Giorgi Mamardashvili, Hugo Duro, Luis Rioja, Dimitri Foulquier i Pepelu, amb una aportació més intermitent d’Almeida. L’operació més rendible va ser la del portera georgià: fitxat per menys d’un milió, va marxar al Liverpool per 30 milions fixos més cinc en variables després de tres campanyes d’alt nivell.
En estos cinc anys, Corona ha treballat amb set entrenadors distints (Celades, Voro, Javi Gracia, José Bordalás, Gennaro Gattuso, Rubén Baraja i Carlos Corberán) i ha tingut per damunt a diversos presidents (Anil Murthy, Layhoon Chan i Kiat Lim). Des de maig, l’arribada del conseller de futbol Ron Gourlay va minvar encara més la seua capacitat de decisió, en línia amb el canvi de model que ara es pretén aprofundir.
La seua figura ha sigut objecte de crítiques d’una part de l’afició, amb càntics com a ‘Corona és un florer’, reflex de la frustració pels resultats del mercat i per una estratègia condicionada per l’austeritat. El club que deixa presenta un valor de plantilla de 172,5 milions, 254,5 menys que els 427 milions amb els quals comptava en la temporada 2019-20, una caiguda que il·lustra el pes de les vendes en esta etapa.
