Alex Escrig (Forward) ha sorprés els favorits en firmar el millor temps en la primera tanda lliure del Gran Premi de la Comunitat Valenciana de Moto2, disputada en el circuit Ricardo Tormo de Cheste. Amb un registre d’1.33.050, el pilot valencià s’ha col·locat al capdavant d’una classificació molt atapeïda i dominada per noms espanyols.
La seua volta de referència va arribar en els minuts finals, després d’una sessió convulsa i amb constants canvis al capdavant. Fins llavors, Manuel ‘Manugas’ González (Kalex) i Jake Dixon (Boscoscuro) s’havien intercanviat el lideratge amb temps en 1.34 baixos, mentres Diogo Moreira (Kalex) es mantenia a escasses mil·lèsimes. L’aparició de l’1.33.050 d’Escrig va desbaratar els càlculs i va posar terra pel mig per poc més d’una dècima.
Corba sis, protagonista
La jornada va arrancar amb sobresalt. En la seua volta d’eixida, Izan Guevara (Boscoscuro) es va anar al sòl en la corba sis, encara que va poder alçar la moto i tornar a pista. Un gir més tard, eixe mateix punt es va convertir en parany per la presència d’una zona lliscant, encara sense identificar, que va provocar les caigudes d’Adrián Huertas i del japonés Ayumu Sasaki, els dos amb Kalex. Direcció de Carrera va mostrar la bandera roja per a revisar l’asfalt i garantir la seguretat.
Huertas va ser el pitjor aturat: va patir una fractura amb desplaçament al braç dret i una altra en l’esquerre, per la qual cosa és baixa per a la resta del gran premi i viatjarà en les pròximes hores a Barcelona per a ser intervingut per l’equip de l’Hospital Universitari Dexeus-Quirón, dirigit pel traumatòleg Xavier Mir. La neutralització va superar els vint minuts, temps en el qual els comissaris van netejar a fons la traçada de la corba sis, un procés que va condicionar el ritme i la preparació de la tanda, perquè fins llavors ningú havia registrat un temps vàlid.
Represa l’acció, Daniel Muñoz (Kalex) va obrir pista i es va col·locar tercer abans de ser superat per González i pel propi Dixon. Guevara va tornar a caure’s, esta vegada entre les corbes quatre i cinc, confirmant el delicada que s’havia tornat la sessió per als qui intentaven rodar ràpid tot just començar.
Baralla pels temps i conseqüències en la taula
González va marcar primer un 1.34.952, millorat després per Dixon amb 1.34.757 i, més tard, 1.34.318. L’espanyol va respondre amb un 1.34.234 per a recuperar la punta. En eixa dinàmica d’atac i rèplica, el britànic va firmar un 1.33.487 en la seua volta 13 que ja fregava els millors cronos de la categoria, amb Moreira tercer a poc més de set mil·lèsimes. La irrupció final d’Escrig, no obstant això, va canviar el guió i li va arrabassar el comandament a ‘Manugas’ quan este liderava per un marge mínim.
Més enllà dels temps, la tanda va deixar diversos incidents de gestió. Celestino Vietti (Boscoscuro) va entorpir a Arón Canet (Kalex) en rodar lent en la traçada mentres el valencià llançava volta ràpida; l’acció va quedar sota investigació immediata per part de Direcció de Carrera. Amb la bandera de quadres onejant, Jorge Navarro (Forward), company d’Escrig, va tornar a caure, una altra vegada amb la corba sis en escena, evidència que eixe punt va continuar exigint màxima atenció fins a l’últim minut.
La foto final va reflectir el domini d’Escrig, seguit per Manuel González, Daniel Muñoz, Sergio García Dols (Kalex) i Diogo Moreira en les cinc primeres posicions. Set pilots espanyols es van situar entre els deu primers, grup que va tancar el colombià d’origen espanyol David Alonso (Kalex), campió del món de Moto3 en 2024. El resultat dona confiança al pilot valencià i estreny la baralla de dalt: a González només li val la victòria per a optar al títol de Moto2 i sempre que Moreira acabe quinzé o pitjor, per la qual cosa cada detall en els lliures pot resultar decisiu en la posada a punt.
