La titular del Jutjat de Primera Instància i Instrucció número 3 de Catarroja centralitza des de finals de gener de 2025 les diligències prèvies 692/2024, obertes el 30 d’octubre de 2024 per 75 defuncions dins del seu partit judicial després de la dana. Des de març de 2025, este òrgan es dedica en exclusiva a la causa penal per la gestió de les inundacions del 29 d’octubre de l’any anterior, en la qual s’investiga el suposat homicidi imprudent de 230 persones —una més està en examen— i les lesions derivades de la ‘absència de decisions per a salvaguardar a la població’. La concentració de la causa en un només jutjat i la seua dedicació exclusiva apunten a un treball sostingut de recopilació de proves i ordenació de diligències que es prolonga ja més de 15 mesos.
Una causa penal centrada en la gestió
L’objecte del procediment és ‘la connexió entre la passivitat, el retard manifest i de manera errònia en l’avís a la població, i la pèrdua de les 230 vides’. En eixe marc, este dimarts la jutgessa ha situat al expresident de la Generalitat Carlos Mazón en el nucli de responsabilitat per haver-se ‘exclòs voluntàriament’ de la gestió d’aquella tragèdia. Este moviment col·loca el focus en la cadena de comandament i en com es van adoptar —o van deixar d’adoptar— decisions operatives en temps real durant l’emergència.
En el sumari consten des del 10 de març de 2025 com investigats la exconsellera de Justícia i Interior Salomé Pradas i l’ex secretari autonòmic d’Emergències Emilio Argüeso. La seua situació processal indica que la instrucció examina de manera directa l’actuació dels responsables de les àrees amb competència en seguretat, emergències i protecció civil en les hores crítiques de la dana.
L’acusació és exercida per 13 partits —entre ells Podemos, Vox, PSPV-PSOE, Ciutadans i Compromís—, per sindicats com a CGT i Intersindical i per diverses associacions, entre les quals figuren com més actives Acció Cultural del País Valencià o Mai Més. A elles se sumen desenes de familiars de víctimes que exercixen l’acusació particular. La pluralitat d’acusacions revela un interés social i polític ampli i es traduïx en un flux constant d’escrits, sol·licituds de prova i personacions que nodrixen l’expedient.
Testimoniatges i detalls que sostenen la investigació
Des de desembre de 2024 la jutgessa ha pres declaració, entre València i Catarroja, a més de 400 testimonis: en la seua majoria familiars de víctimes, a més de perits, personal d’emergències i alguns càrrecs polítics, com el president del PP, Alberto Núñez Feijóo, o l’actual president de la Generalitat, Juanfran Pérez Llorca, quan era secretari general dels populars valencians i abans de succeir a Mazón. Esta varietat de perfils permet reconstruir amb major precisió la cronologia d’avisos i actuacions i contrastar la informació tècnica amb la viscuda sobre el terreny.
Fruit de les preguntes i diligències ordenades per la instructora s’han anat coneixent detalls clau d’aquella jornada: l’hora d’arribada exacta de Carlos Mazón al Cecopi, el temps que va romandre allí —a l’Eliana—, el volum de desenes de milers de crides que va rebre el 112 i les franges en què es van concentrar. Estes dades resulten essencials per a valorar si va haver-hi saturació del sistema, si els avisos es van emetre amb antelació suficient i si la població va rebre indicacions clares i oportunes.
L”avís tardà i erroni’ a la població —en opinió de la jutgessa— i la falta de vigilància de llits i barrancs, preceptiva en una emergència hidrològica, són elements nuclears del relat fàctic que va perfilant la instructora. Sobre eixa base, la causa explora si l’omissió de decisions hauria impedit activar mesures de protecció que reduïren l’exposició de les persones en punts crítics.
A l’una de la via penal, l’Associació de Damnificats per la dana Horta Sud València va obrir a l’octubre una reclamació contra la Generalitat i la Confederació Hidrogràfica del Xúquer per danys físics, morals i béns materials no ‘suficientment indemnitzats’, per un total de 58 milions d’euros. Esta via civil discorre en paral·lel i busca la reparació de perjuís econòmics al marge de les responsabilitats penals que es determinen.
La instrucció es manté oberta i el jutjat continua dedicat en exclusiva a este procediment, de manera que el sumari continua incorporant declaracions, pericials i documentació relativa a avisos, protocols i vigilància de llits que ajude a delimitar possibles responsabilitats.
