L’assetjament escolar, tant presencial com digital, s’ha cronificat en el curs 2025-2026 i ha tornat a augmentar fins a afectar més d’un 14 % de xics i xiques, segons l’últim informe de les fundacions Mutua Madrileña i ANAR. A més, quasi un de cada quatre menors víctimes patix esta violència durant més d’un any, cosa que mostra la persistència del problema en els centres educatius.
El document assenyala que el 27,6 % de l’alumnat que patix assetjament ho fa durant períodes superiors a un any. En la majoria dels casos, els agressors són companys de classe i l’origen dels atacs es relaciona sobretot amb l’aspecte físic, la cultura, la raça o la religió de les víctimes.
Estes dades formen part del VIII Informe ‘La opinión de los y las estudiantes’, difós este divendres i elaborat amb una mostra de 9.127 alumnes de cinqué i sisé de Primària i de primer i segon de l’ESO, així com amb les respostes de 412 professors. L’estudi indica també un increment general de la prevalença de l’assetjament respecte al curs anterior.
Més implicació de docents i companys
Com a element positiu, l’informe arreplega una major implicació del professorat i de l’alumnat en la lluita contra l’assetjament. El 76 % dels docents i el 59 % dels companys afirmen que intervenen quan detecten una situació d’agressió o humiliació.
No obstant això, quasi un de cada tres estudiants continua sense considerar còmplice de l’assetjament qui difon continguts humiliants sobre altres companys. Esta percepció dificulta que es trenque la cadena de violència i mostra, segons l’estudi, que encara falta conscienciació sobre el paper de l’espectador i de qui comparteix estes imatges o comentaris.
Pel que fa a les dades de prevalença, l’assetjament presencial afecta el 8 % de l’alumnat. Esta xifra suposa un augment d’1,4 punts respecte al curs anterior, quan se situava en el 6,5 %. L’impacte és semblant en xics i xiques, cosa que desmenteix la idea que siga un fenomen centrat en un sol gènere.
Les formes d’agressió més habituals són els insults, els motes o les burles, que apareixen en el 86,4 % dels casos, així com l’aïllament social, present en el 43,5 %. Estes conductes, repetides en el temps, tenen un fort impacte emocional en les víctimes i afavorixen la cronificació del maltractament.
L’informe compara també les xifres d’assetjament presencial amb altres països europeus. El percentatge del 8 % se situa per damunt del 7 % d’Alemanya i del 5 % de Portugal i Itàlia, la qual cosa posa de manifest la magnitud del problema en el sistema educatiu analitzat.
Augment del ciberassetjament i impacte de la intel·ligència artificial
L’estudi mostra una especial preocupació pel creixement del ciberassetjament, que ja té una prevalença del 3 %. WhatsApp, TikTok i Instagram apareixen com les principals vies per a este tipus d’agressions, que traslladen el maltractament a l’entorn digital i l’allarguen més enllà de l’aula.
Les formes de violència en línia més freqüents són la difusió de rumors o d’informació falsa, que afecta el 71 % dels casos, i la publicació de vídeos o imatges d’agressions físiques, present en el 59,5 %. Estes pràctiques amplifiquen l’humiliació, perquè el contingut pot circular de manera ràpida i arribar a molts més companys.
La irrupció de la intel·ligència artificial ha afegit noves eines per a l’assetjament digital. Vuit de cada deu alumnes enquestats alerten que s’utilitza per a crear vídeos falsos i manipular fotografies amb finalitats d’assetjament. A més, un 57 % dels estudiants assenyala la recreació de la veu com una nova forma de violència i un 50 % denuncia suplantacions d’identitat.
Segons l’informe, estos usos de la tecnologia dificulten la detecció dels casos i augmenten la sensació d’impunitat dels agressors. També incrementen la por de les víctimes a denunciar, ja que el contingut pot reproduir-se i modificar-se indefinidament.
Pressió del grup, tecnologies i manca de recursos
Gairebé nou de cada deu docents atribuïxen l’assetjament a la pressió del grup i a l’ús incorrecte de la tecnologia. A més, identifiquen el ‘sentimiento de superioridad’ com el tret principal de qui agredeix els companys.
D’altra banda, un 85 % del professorat considera que la falta de recursos és la principal barrera dels centres per a intervindre de manera efectiva. Tot i això, augmenta fins al 38 % el percentatge de docents que pensen que els col·legis actuen adequadament davant dels casos detectats.
Malgrat esta millora relativa en la percepció, el 60 % del professorat consultat assegura que només s’actua en algunes ocasions. Açò indica que les respostes continuen sent desiguals i depenen sovint de la gravetat aparent del cas o de la sensibilitat de cada centre.
Pel que fa a les mesures disciplinàries, el 52 % dels centres veu com a actuació més factible davant l’assetjament la prohibició temporal de participar en activitats extraescolars. Per al 45 %, la mesura principal continua sent l’expulsió temporal d’algunes classes, una resposta que busca frenar les agressions però que, segons l’estudi, no sempre impedix que es repetisquen les conductes una vegada l’alumne agressor torna a l’aula.
