El sector agrari espanyol està suportant ja un sobrecost pròxim als 100 milions d’euros des de l’inici de la guerra contra l’Iran, conseqüència directa de l’encariment del gasoil agrícola i dels fertilitzants. Els cultius herbacis, especialment cereals i oleaginoses, juntament amb els cítrics, figuren entre els més perjudicats per esta escalada de costos que amenaça la rendibilitat de moltes explotacions.
Segons els primers informes tècnics de les organitzacions agràries, el conflicte iniciat el 28 de febrer ha generat una factura extra diària que oscil·la entre 2,4 i 5,8 milions d’euros. En tot just unes setmanes, eixa forqueta es traduïx en un impacte acumulat estimat d’entre 41 i 99 milions d’euros, només per l’augment dels principals inputs necessaris per a produir.
L’últim dossier de Asaja xifra el sobrecost derivat de la pujada del gasoil en 19 milions d’euros setmanals, la qual cosa suposa al voltant de 2,7 milions d’euros al dia. Aquest increment repercutix en totes les labors mecanitzades del camp, des de la preparació del sòl i la sembra fins als tractaments i recol·leccions, encarint cada jornada de treball de tractors i maquinària.
A esta pressió afegida se suma l’increment del preu dels fertilitzants, en particular de la urea, un dels productes més utilitzats en l’abonat. Este input aconseguix ja els 600 euros per tona, amb una pujada del 30% que es trasllada de manera directa al cost per hectàrea abonada. L’encariment d’estos productes multiplica l’esforç econòmic dels agricultors en un moment en el qual no poden reduir la dosi sense comprometre la producció.
El problema s’agreuja perquè esta crisi de costos coincidix de ple amb la campanya d’abonat de cobertera, una fase del cicle agrari en la qual la demanda de fertilitzants es dispara. En molts cultius, especialment els herbacis, l’aportació de nutrients en este moment és clau per a assegurar el rendiment final, de manera que els productors es veuen obligats a assumir els nous preus si volen garantir les seues collites.
Impacte per territoris i sectors
Diverses delegacions territorials de les organitzacions agràries comencen a quantificar el colp. A Còrdova, Asaja ha calculat que l’escalada bèl·lica ha disparat els costos del camp cordovés en més de 21 milions d’euros en solo uns dies, reflex de la forta dependència de gasoil i fertilitzants en esta província. Aquesta xifra evidencia la vulnerabilitat territorial.
L’informe tècnic de COAG descriu la situació com especialment crítica precisament per coincidir amb la campanya d’abonat de cobertera, quan la demanda de fertilitzants és màxima. El sector cerealista és el més exposat, en presentar una dependència molt alta de fertilitzants nitrogenats, imprescindibles per a aconseguir produccions competitives i respondre als compromisos de subministrament.
En paral·lel, la citricultura ha vist com els seus costos s’han incrementat entorn d’un 12%, al que se suma la pressió de l’horticultura intensiva, molt dependent de l’energia per a reg, climatització d’hivernacles i sistemes de producció sota plàstic. Aquesta combinació complica la viabilitat econòmica de moltes explotacions, que tenen poc marge per a traslladar estos increments al preu final.
El ramader també observa amb preocupació l’evolució del conflicte. Els seus costos estan estretament lligats al preu dels cereals per a l’alimentació animal, a l’energia utilitzada en les explotacions i al carburant necessari per al transport de pinsos, animals i productes. Qualsevol alteració prolongada repercutix de manera immediata en el compte de resultats de les granges.
Un altre gremi especialment vigilant és el dels farratges, que advertix de possibles dificultats d’accés a mercats com l’Aràbia Saudita i Unió dels Emirats Àrabs per les interrupcions del trànsit marítim. Aquests destins són importants per a l’exportació de farratges deshidratats, de manera que un bloqueig o encariment del transport podria restar competitivitat a les empreses espanyoles.
Múltiples canals d’impacte i paper de l’especulació
En la seua anàlisi, COAG identifica múltiples canals a través dels quals la guerra està afectant el camp. El principal és l’augment del cost de producció d’energia, fertilitzants i carburants, inputs essencials en l’activitat agrària moderna. NO es tracta només d’un problema d’oferta o disponibilitat.
A esta pujada directa s’afig l’encariment dels nolis marítims a conseqüència del desviament de rutes, que s’allarguen entre 10 i 20 dies addicionals. El temps extra de navegació i la congestió incrementen notablement els costos logístics, tant per a la importació d’inputs com per a l’exportació de productes agrícoles.
COAG també posa l’accent en l’especulació. Segons el seu dossier, les pujades registrades en els primers dies de conflicte no responen a una escassetat real, sinó a una anticipació especulativa dels mercats, que avancen encariments futurs abans que es produïsquen problemes efectius de subministrament. Això amplifica l’impacte immediat sobre els agricultors i ramaders.
En eixa mateixa línia se situa UPA, que centra la seua atenció en l’evolució dels combustibles. Els seus informes assenyalen que, malgrat que cap litre de combustible actual procedix encara de cru comprat després de l’inici de la guerra, els consumidors ja estan pagant les pujades, la qual cosa indica que els increments de preus tenen un component especulatiu rellevant. Aquesta dinàmica és preocupant per a la renda agrària.
UPA subratlla, a més, que la pujada del gasoil agrícola es produïx en un moment delicat del calendari agrari, a l’eixida de l’hivern, quan es registra un pic de consum lligat a la sembra de cultius de primavera. Este augment de gasto tensiona encara més la tresoreria de les explotacions.
En el cas dels fertilitzants, l’organització recorda que el seu preu depén de manera directa del gas natural, especialment en el cas dels fertilitzants nitrogenats, els més utilitzats en les aplicacions de cobertera. Qualsevol repunt en el gas es traduïx ràpid en les tarifes d’estos productes, deixant poc marge de reacció als agricultors.
Escenaris d’impacte i propostes d’alleujament
UPA considera que encara és prompte per a calcular amb precisió l’impacte total de la guerra contra l’Iran, ja que es desconeix quant temps es prolongarà el conflicte i si s’intensificaran els seus efectes sobre els mercats energètics i de matèries primeres. Incertesa que complica la planificació de la pròxima campanya i frena decisions d’inversió. La incertesa dificulta la presa de decisions estratègiques.
Per part seua, Unió d’Unions ha elaborat projeccions d’impacte fins a final d’any que ronden els 560 milions d’euros si el conflicte continua, xifra que actualitza de manera constant en funció de l’evolució de l’enfrontament i de les cotitzacions internacionals. Aquestes estimacions intenten anticipar l’efecte acumulat sobre la renda agrària.
En el seu últim dossier, Unió d’Unions planteja una quinzena de propostes orientades a minimitzar este colp sobre el camp espanyol. Entre elles s’inclouen l’aplicació d’un IVA reduït del 10% a tots els béns i servicis utilitzats en la producció agrícola, la concessió de bonificacions en l’IRPF per als professionals del sector, la reducció de l’IBI rústic i la posada en marxa d’ajudes directes específiques. Aquestes mesures busquen alleujar la càrrega fiscal.
Estes mesures busquen alleujar la càrrega fiscal i compensar, almenys en part, el fort encariment dels inputs agraris, mentres persistisca un escenari internacional marcat per la inestabilitat i l’escalada en els costos energètics i de transport. Alleujar aquestes tensions és clau per a la viabilitat futura del sector. La implementació ràpida de suports pot marcar la diferència per a moltes explotacions.
