El València Basket es va retrobar amb la victòria en la Lliga Endesa en véncer amb claredat al Coviran Granada per 107-91, en un dol marcat per l’alt ritme de joc i un domini aclaparador del rebot que li va permetre controlar el partit sense grans sobresalts i deixar arrere una ratxa de tres derrotes entre la competició domèstica i l’Eurolliga.
Malgrat que l’equip taronja va tornar a mostrar falta d’encert des de la línia de tres punts, esta vegada va compensar eixe dèficit amb una actitud molt agressiva en la lluita pel rebot i amb la intenció permanent de córrer després de cada captura. Eixa aposta li va portar a capturar 46 rebots per només 25 del conjunt nassarita, una diferència que explica en bona part l’autoritat amb la qual va manejar la trobada. El Granada, que venia de guanyar en la pista del BAXI Manresa, no va poder donar continuïtat a eixe triomf i es manté com a cuer, mentres que el València conserva la segona plaça.
El València Basket no va tindre sempre una inspiració ofensiva constant, però sí que va saber mantindre el control del xoc gràcies al lideratge seré dels jóvens Sergio De Larrea i Jaime Pradilla, que van assumir responsabilitats en moments clau. En el bàndol visitant, el fiable Luka Bozic va tornar a ser la referència ofensiva, ben acompanyat pel dominicà Jassel Pérez i pel bosnià Deixen Alibegovic. A més, el Granada va recuperar després de quatre mesos de baixa per lesió al montenegrí Jovan Klajic, un retorn que va oferir més opcions en la rotació exterior si bé encara lluny del seu millor ritme competitiu.
Un inici igualat i un parcial que marca el rumb
El Granada va aguantar amb personalitat l’intercanvi de canastres de l’arrancada. Bozic, exjugador taronja, va assumir la direcció de l’atac visitant i va trobar a un Babatunde Olumuyiwa molt actiu, que es va fer fort en els dos cércols en els primers minuts. El croat va anotar també diverses accions de mèrit per a sostindre el pols nassarita, evitant que el València enlairara d’inici.
L’entrada des de la banqueta de jugadors com Omari Moore i el propi Pradilla va elevar la intensitat i l’energia del conjunt local. Encara que al València li va faltar brillantor, sí que va trobar més treball arrere i un punt extra d’agressivitat en atac. Eixe plus es va traduir en un contundent parcial de 10-0 que li va permetre tancar el primer quart per davant i canviar la dinàmica del xoc, aprofitant que la reaparició de Klajic es va saldar amb només un de quatre tirs de camp i que a Jassel Pérez li va sobrar sovint un pot, la qual cosa va facilitar la defensa local (23-16 al final del primer període).
En el segon quart, Pérez va simplificar les seues decisions, va atacar més directe i va elevar la seua efectivitat. Va sumar punts i, al costat d’ell, Alibegovic va encadenar tres triples quasi consecutius que van mantindre al Granada dins del partit. No obstant això, la defensa sòlida d’Isaac Nogués i De Larrea sobre els generadors nassarites, unida a la inspiració de Pradilla prop del cércol, va elevar la renda local per damunt dels deu punts (42-30, minut 15). La profunditat de la rotació taronja amenaçava amb trencar definitivament el dol abans del descans.
Per a frenar eixa inèrcia, el tècnic visitant, Arturo Ruiz, va renunciar a seguir l’intercanvi de ritme i va retornar a pista quasi per complet al seu quintet inicial, alhora que va ordenar una defensa zonal per a intentar protegir millor la pintura i reduir la producció interior del València. Així i tot, l’empenyiment de De Larrea, molt agressiu atacant el cércol, i de Matt Costello va mantindre als locals en clar avantatge a l’intermedi, al qual es va arribar amb 55-39.
Després del pas per vestuaris, el Granada va eixir més entonat i, de la mà de Pérez i Bozic, va recuperar sensacions ofensives i una certa fluïdesa en atac. No obstant això, quan amenaçava amb ficar-se de nou en el partit, dos accions de dos més un consecutives de Reuvers i un mat del propi estatunidenc després de rebot ofensiu van frenar l’amenaça de reacció i van portar la renda taronja a la vora dels vint punts.
El domini del rebot com a clau definitiva
A partir d’ací, el clar domini del rebot per part del València, tant en el seu propi cércol com en el contrari, li va permetre manejar els temps del xoc. Cada captura en defensa es convertia en una oportunitat per a córrer i evitar que el Granada s’organitzara arrere, mentres que els rebots ofensius allargaven possessions i minaven la moral visitant. Així, els locals van superar per moments la barrera dels vint punts i a penes van veure perillar el seu triomf, malgrat els intents andalusos per acurtar distàncies.
El Granada es va agarrar al dol recolzat en l’entrada d’Amida Brimah, un altre ex del València, i en la constància de Alibegovic. Amb la seua aportació, l’equip nassarita va aconseguir posar-se diverses vegades a 12 punts i, encara que no va ser capaç de baixar més la diferència, almenys va trobar marge per a dosificar a Bozic i a Olumuyiwa amb la vista posada en futurs compromisos. El València, per part seua, va trobar en Puerto un factor desequilibrante en el tram final: després de fallar els seus cinc primers intents des del triple, va encadenar dos encerts consecutius que van ampliar de nou la bretxa quan el rival buscava la seua última reacció. Malgrat això, Bozic no va deixar de produir i va tornar a reduir el desavantatge fins als dotze punts.
El conjunt andalús no va poder anar més enllà. Li van faltar arguments ofensius estables i, sobretot, la capacitat de sostindre l’alt ritme que va proposar el València durant els 40 minuts. L’equip taronja va tornar a superar amb folgança els 100 punts a penes uns dies després d’haver-se quedat en 62 enfront del Barcelona, una mostra del seu canvi de registre recolzat en la intensitat i el control del rebot. El Granada, a més de la derrota, va marxar amb la preocupació per Lluis Costa, que va demanar el canvi en els instants finals, la qual cosa obri una incògnita més en plena lluita per la permanència.
En el pla estadístic, el València va repartir el protagonisme ofensiu: De Larrea i Pradilla van firmar 17 punts cada un, acompanyats pels 16 de Badio i els 15 de Port, que va millorar la seua sèrie exterior en l’últim quart. També van sumar Thompson, Costello, Sako, Moore, Avenc i Reuvers, la qual cosa reflectix una rotació àmplia i productiva. En el Coviran Granada, Bozic va ser el màxim anotador amb 18 punts, seguit pels 15 de Alibegovic, els 14 de Jassel Pérez i els 10 de Olumuyiwa, mentres que Brimah va aportar energia amb 7 punts eixint des de la banqueta. Malgrat eixos noms destacats, la diferència en el rebot va acabar marcant una distància insalvable en el marcador final.
La trobada, corresponent a la vint-i-tresena jornada de la fase regular de la Lliga Endesa, es va disputar en el Roig Arena davant 10.805 espectadors i va deixar al València assentat en la zona alta, mentres que el Granada continua sense eixir de l’últim lloc i obligat a reaccionar en les pròximes jornades si vol mantindre opcions de salvació.
