L’Ajuntament de València ha elevat a 449 la mitjana anual d’ordes de cessament de vivendes d’ús turístic, la qual cosa suposa multiplicar per sis la mitjana d’ordes de tancament d’apartaments turístics il·legals des de l’inici de l’actual legislatura. El consistori presenta estes dades com a prova d’un gir en la política municipal per a frenar l’expansió d’allotjaments irregulars i reforçar el caràcter residencial de la ciutat.
Segons el regidor d’Urbanisme i Vivenda, Juan Giner, este augment en els expedients de cessament demostra un canvi radical des de l’arribada de l’actual equip de govern respecte a l’etapa anterior. El responsable municipal sosté que l’objectiu és frenar la proliferació de vivendes turístiques i clausurar les que operen de manera il·legal com a pas previ a la implantació de noves normes urbanístiques que blinden per a ús residencial el 98% de les vivendes en tots els barris i districtes. D’esta manera, la major part del parc de vivenda quedarà reservat a residents i no a usos terciaris vinculats al turisme.
Comparativa amb l’etapa anterior
Giner ha indicat que, enfront d’una mitjana anual de 71 ordes de cessament de vivendes turístiques il·legals durant el mandat anterior, l’actual equip de govern ha aconseguit una mitjana de 449 expedients anuals. Este salt per damunt del 600% es traduïx en una major pressió administrativa sobre els allotjaments que no complixen la normativa. L’Ajuntament interpreta esta diferència com una mostra de major control i vigilància sobre el mercat de vivendes turístiques.
Per a sostindre este nivell d’actuació, el consistori ha mobilitzat cinc grups d’inspectors d’Obres i Llicències d’Urbanisme i set grups de Policia Local. Estos equips rastregen de manera contínua l’activitat d’apartaments turístics il·legals en tota la ciutat, revisant anuncis, actuacions sobre el terreny i possibles denúncies veïnals. Segons Giner, els resultats avalen l’eficàcia d’este dispositiu, ja que el 87% de les ordes de cessament dictades han sigut ja executades. Això implica que la majoria dels expedients oberts han arribat a la seua fase final, amb el tancament efectiu o la regularització de l’activitat.
Paral·lelament a la labor inspectora, el ple municipal va acordar el 28 de maig de 2024 la suspensió cautelar de la concessió de noves llicències turístiques. Esta moratòria es va ampliar el 28 de gener de 2025 i romandrà vigent, almenys, fins al 30 de maig de 2026. Amb esta decisió, l’Ajuntament busca frenar l’entrada de nous allotjaments turístics mentres redefinix el marc urbanístic que regularà la seua implantació futura.
Durant el període de vigència de la suspensió, el consistori ha frenat cautelarment 363 expedients de llicències turístiques, la qual cosa ha evitat la creació de 4.697 noves places turístiques a la ciutat. El càlcul municipal és que, sense esta mesura, l’oferta d’allotjament hauria crescut de manera significativa en un context de pressió sobre el mercat residencial i sobre el comerç de barri. Giner ha arribat a afirmar que, si no s’haguera actuat a temps amb la moratòria, hui no quedarien perruqueries en el Cabanyal, en referència al risc de substitució del comerç de proximitat per negocis orientats quasi en exclusiva al visitant.
El regidor ha afegit que, enfront de la normativa anterior, que en la seua opinió va encoratjar la proliferació d’apartaments turístics en plantes baixes, la futura regulació limitarà al 15% les vivendes turístiques en cada poma de la ciutat. Al seu juí, esta restricció garantix la defensa del xicotet comerç i protegix la identitat dels barris, evitant que els locals de planta baixa es destinen de manera massiva a allotjaments turístics en detriment de servicis quotidians per als residents.
Nova regulació permanent de l’ús turístic
Amb l’aprovació de la nova normativa urbanística per al terciari hoteler, que se sotmetrà a votació en la pròxima Comissió d’Urbanisme abans del seu debat en el ple municipal de març, la moratòria quedarà substituïda per una regulació permanent. Esta futura norma fixarà límits de saturació turística per barri i districte amb el propòsit de repartir i contindre la pressió de l’allotjament turístic sobre el teixit urbà.
La nova regulació dels usos terciaris hotelers establix tres nivells de protecció enfront de la saturació turística en tots els barris i districtes de València, a excepció de Ciutat Vella, que ja compta amb el seu propi pla especial. El primer nivell limita el total de places turístiques de qualsevol tipus al 8% de la població empadronada en cada barri i districte. D’esta manera, la capacitat d’allotjament no podrà créixer per damunt d’una proporció determinada respecte al nombre de residents.
El primer nivell
El primer nivell limita el total de places turístiques de qualsevol tipus al 8% de la població empadronada en cada barri i districte. D’esta manera, la capacitat d’allotjament no podrà créixer per damunt d’una proporció determinada respecte al nombre de residents.
El segon nivell
El segon nivell garantix que no més del 2% de les vivendes de cada barri puga destinar-se a ús turístic. A més, exigix que els apartaments en edificis residencials se situen només en plantes baixes o primeres, compten amb accés independent i disposen de l’autorització de tres quints de la comunitat de propietaris. Amb estes condicions es pretén reduir els conflictes de convivència en les comunitats veïnals i separar els fluxos turístics dels accessos habituals dels residents.
El tercer nivell
El tercer nivell protegix el comerç local en fixar un topall del 15% d’allotjament turístic en les plantes baixes de cada poma. Amb això s’aspira a evitar que els carrers perden activitat vinculada al dia a dia del veïnat. Així mateix, la normativa crea el CATAV, una ferramenta pensada per a identificar i registrar tots els allotjaments autoritzats. La norma també establix un pla d’inspeccions específic per a clausurar els establiments que manquen de títol habilitant municipal, reforçant el control sobre els qui operen al marge de la regulació.
