El Rayo Vallecano es va imposar a l’Elx per la mínima gràcies a un gol de Randy Nteka en la segona part, en un partit marcat per l’expulsió del central visitant Pedro Bigas abans del descans. El triomf permet al conjunt madrileny fer un pas molt important cap a la permanència en LaLiga EA Sports i engrandix la preocupació d’un rival directe que va competir més de quaranta minuts en inferioritat.
Separats per només tres punts en la zona baixa de la classificació, el dol de Vallecas es presentava com una autèntica final anticipada per la salvació. El Raig afrontava el xoc amb la pressió de guanyar a casa per a distanciar-se del descens i, al mateix temps, amb la mirada posada en la històrica eliminatòria de quarts de final de la Lliga Conferència que li espera davant l’AEK d’Atenes. L’Elx, per part seua, arribava amb la necessitat de puntuar per a no quedar atrapat en la part més delicada de la taula.
Elx aguanta fins a l’expulsió de Bigas
El primer avís seriós de la trobada el va protagonitzar l’Elx res més arrancar el partit. Als dos minuts, Germán Valera va penjar una pilota a l’àrea que Rafa Mir va controlar en la línia de fons per a connectar un tret que va atrapar sense grans problemes el portera argentí August Batalla. Aquella acció, més estètica que perillosa, va ser una de les poques ocasiones visitants en tot el primer acte.
A partir d’ací, el Raig es va ensenyorir de la pilota i del ritme, espentant a l’Elx cap a la seua pròpia àrea. L’equip madrileny va anar acumulant acostaments i rematades llunyanes, buscant obrir el marcador abans del descans. Álvaro García va provar fortuna amb un tret que va marxar alt, mentres que el central Florian Lejeune va fregar el gol amb una potent cabotada després d’un servici de cantonada que es va perdre per damunt del travesser. Encara que el domini era clar, faltava precisió en l’últim passe i encert en la definició.
La trobada va canviar per complet als 39 minuts, quan Pedro Bigas va veure la segona targeta groga per una dura entrada sobre Óscar Valentín. L’expulsió va deixar a l’Elx amb deu i va obligar al seu tècnic, Eder Sarabia, a reorganitzar tot el pla de partit. El conjunt il·licità es va veure forçat a ajustar el sistema, replegar línies i prioritzar l’esforç defensiu, amb la idea de resistir i arrapar almenys un punt en un escenari cada vegada més advers.
Malgrat el colp de quedar-se en inferioritat, el descans va servir a l’Elx per a recompondre’s anímicament i eixir amb energia a l’inici de la segona part. Adrià Pedrosa, acabat d’incorporar a la gespa, va protagonitzar un tret perillós que Batalla va desviar amb dificultats, recordant al Raig que la trobada continuava obert i que qualsevol desajustament podia costar car.
A partir d’eixa ocasió visitant, la resposta del Raig va ser contundent. Només un minut després, Lejeune va firmar un potent tret que va marxar al lateral de la xarxa i va marcar l’inici d’un monòleg local. Amb un jugador més i l’impuls de la graderia, l’equip vallecano va intensificar la pressió, va augmentar el ritme i va sotmetre a l’Elx a un esforç físic constant que, a poc a poc, va anar desgastant als de Sarabia.
Amb l’Elx cada vegada més afonat en el seu camp i renunciant a la possessió per a protegir-se, el Raig va acumular arribades i centres laterals, aprofitant l’amplitud i la superioritat numèrica en camp contrari. La insistència es va anar convertint en una qüestió de temps, mentres la saga il·licitana es veia obligada a multiplicar-se per a tancar espais i buidar pilotes.
El premi a l’empenyiment local va arribar en el minut 74. Randy Nteka, que portava sense jugar des del 21 de febrer enfront del Betis, va aprofitar un centre des de la banda esquerra d’Álvaro García per a anticipar-se a Buba Sangaré i connectar una rematada precisa que va acabar en el fons de la porteria defensa per Dituro. El punt, el primer de l’atacant angolés en la temporada, va tindre un valor doble: va resoldre un partit tibant i va desbloquejar a un jugador que tornava a la dinàmica competitiva amb un gol decisiu.
Eixe colp va resultar definitiu per a l’Elx. L’equip visitant, que havia invertit un esforç enorme a contindre al Raig amb un jugador menys, va veure com s’esvaïen les seues opcions de puntuar. El desgast físic acumulat i la baixada anímica després del 1-0 van reduir al mínim la seua capacitat de reacció. El Raig, en canvi, va gestionar amb ofici l’avantatge, va controlar el ritme en els minuts finals i secundat pels càntics de la seua afició es va aferrar al resultat sense concedir ocasions clares al rival.
Des de la graderia, els més de dotze mil espectadors que van acudir a Vallecas van celebrar el triomf com alguna cosa més que tres punts. La victòria, patida i treballada, permet al Raig distanciar-se de la zona de descens i encarar amb confiança tant la recta final de la lliga com l’imminent repte europeu, mentres l’Elx es veu obligat a reaccionar en les pròximes jornades per a no complicar-se encara més la seua continuïtat en la màxima categoria.
Quant al desenrotllament disciplinari del xoc, el col·legiat José Luis Munuera va mostrar targetes grogues a Álvaro per part de l’Elx i va expulsar a Pedro Bigas per doble amonestació, decisions que van marcar l’esdevenir de la trobada. El Raig, malgrat cometre nombroses faltes fruit de la intensitat del seu joc, va tancar el dol sense veure cartolines, un matís que va alimentar la sensació de rigor desigual en el bàndol visitant.
A la sala de premsa, Eder Sarabia va lamentar el resultat però va subratllar que el revés no ha de desviar el camí traçat pel seu equip. Va considerar justes les dos grogues a Bigas i va admetre que l’expulsió va condicionar per complet el partit, encara que va destacar que amb deu futbolistes l’Elx va continuar competint, va defendre amb orde i va disposar d’ocasions per a marcar. El tècnic va insistir que va veure a la seua plantilla unida, convençuda i fort en el dia a dia, i es va comprometre al fet que esta derrota no faça mal al grup ni li a part del seu objectiu d’aconseguir la permanència.
