València Basket es va imposar al Riu Breogán per 105-88 en el Roig Arena en un partit d’alt ritme i anotació en el qual el conjunt local va mostrar la seua versió més coral. Quatre jugadors taronja van superar la desena de punts i el màxim anotador va ser l’escorta dominicà Jean Montero, que va acabar amb 19 punts i es va erigir en una de les referències ofensives en els moments clau.
L’equip local va eixir decidit a marcar diferències des del primer minut. Amb el retorn de Kameron Taylor després de superar una lesió, València va trobar ràpidament punts i confiança. El seu encert, especialment des del perímetre i en accions en transició, va impulsar un parcial de 13-4 en el qual es van combinar velocitat, triples i canastres fàcils que van descol·locar d’inici al Breogán.
No obstant això, el conjunt gallec va reaccionar des de la banqueta. La segona unitat va aportar energia i encert exterior, amb els triples de Francis Alonso i Dibba com a principal argument. Eixe impacte ofensiu va permetre al Riu Breogán enganxar-se al partit i transformar el que apuntava a una escapada primerenca en un intercanvi constant de canastres. Fruit d’eixa millora, la diferència es va reduir a només sis punts al final del primer quart (31-25, min.10), un marcador que retornava al dol la sensació d’igualtat.
En el segon parcial, l’impuls anímic dels gallecs es va traduir en un nou acostament. Amb un parcial de 0-5 culminat per un triple de Mavra, el Breogán es va col·locar a un sol punt, deixant clar que no estava disposat a rendir-se i obligant el València a ajustar la seua defensa. Eixa canastra va tindre un efecte immediat en el bloc taronja, que va respondre amb un altre parcial, esta vegada de 8-2, coronat per una jugada de quatre punts de Josep Puerto després d’anotar un triple i afegir el tir lliure addicional. En eixos minuts, València Basket va firmar les seues millors accions col·lectives i va aconseguir una màxima de 14 punts (51-37, min.18), recolzat en una rotació àmplia i en la facilitat per a trobar tirs alliberats.
Reacció gallega antes del descans
Davant el creixement de València, el tècnic del Riu Breogán, Luis Casimiro, es va veure obligat a parar el joc amb un temps mort per a frenar la inèrcia local. La xarrada va tindre efecte immediat: els mats de Dibba i Brankovic van tallar la ratxa anotadora taronja i van evitar que la diferència es disparara abans del descans. Encara que el desavantatge continuava sent de deu punts, el 51-41 mantenia al Breogán dins del partit enfront d’un València que ja havia demostrat el seu poder ofensiu.
Després del pas per vestuaris, el conjunt valencià va tornar a accelerar. Una jugada de tres punts de Nate Reuvers, un triple de Badio i una safata de Pradilla van ampliar la renda fins als 16 punts en tot just un minut de la tercera habitació. València Basket va explotar la seua capacitat per a anotar des de múltiples posicions i, amb la confiança pels núvols, va obligar el seu rival a buscar noves solucions en atac per a no quedar definitivament despenjat.
El Riu Breogán va trobar llavors un referent clar en Aranitovic, que va encadenar huit punts consecutius i va sostindre als gallecs en l’intercanvi. El seu encert va contagiar a la resta de l’equip i, amb una canastra al contraatac de Andric, la diferència va baixar de la barrera psicològica dels deu punts. Eixa reacció va provocar el primer temps mort del tècnic local, Pedro Martínez, amb el marcador 67-58 (min.25) i una sensació creixent que el xoc continuava obert.
L’aturada no va canviar immediatament la dinàmica, perquè el Breogán va continuar incomodant al València amb una defensa més agressiva sobre línies de passada i amb major activitat en el rebot. Gràcies a un robatori i una posterior canastra de Mavra, els visitants es van col·locar a només sis punts, completant els seus millors minuts del partit i forçant als taronja a recuperar la concentració per a evitar sorpreses.
En el tram final del tercer quart, València Basket va reaccionar amb contundència. Un robatori i canastra de Port i una acció de 2+1 de Costello, precedida per un tap sobre Cook, van retornar aire als locals i van tallar la progressió gallega. Amb eixa seqüència, l’equip valencià va tancar el tercer període amb un avantatge de 84-73 (min.30), la qual cosa li permetia encarar l’últim quart amb marge, però sense poder relaxar-se.
En l’últim acte, el València va acceptar l’intercanvi de canastres, confiat en la seua superioritat ofensiva i en la profunditat de la seua rotació. Encara que el Riu Breogán va continuar creient en les seues opcions gràcies als triples de Russell i Kurucs, que van mantindre el desavantatge entorn dels deu punts, necessitava un pas avant en defensa que mai va acabar d’arribar. Mancant cinc minuts, el quadre de Lugo es va posar a set punts, però no va aconseguir encadenar parades suficients per a comprometre de veritat el resultat.
València Basket va sostindre el seu avantatge sense perdre la calma. Un triple de Omari Moore i un contraatac finalitzat per Badio van tornar a ampliar la renda fins al 97-85 (min.35), en una nova demostració de la capacitat de l’equip per a castigar qualsevol error rival. Cada vegada que Breogán amagaba amb acostar-se, la resposta taronja arribava amb rapidesa, recolzada en un atac equilibrat en el qual Montero destacava com a principal referència anotadora.
A partir d’eixes dos accions, el conjunt gallec va perdre espurna en atac, va començar a encadenar pèrdues i va veure com el partit se li escapava definitivament. València Basket va aprofitar la situació per a superar la barrera dels cent punts i arredonir una actuació coral davant la seua afició. El dol es va tancar amb un mat a una mà de Yankuba Avenc, que va posar el 105-88 final i va certificar un triomf sòlid en la vint-i-cinquena jornada de la Lliga Endesa.
En l’estadística, València Basket va repartir protagonisme amb fins a quatre jugadors per damunt dels deu punts i aportacions constants des de la banqueta, mentres que en el Riu Breogán van destacar les ratxes de Aranitovic, Mavra i Brankovic, a més del treball de la segona unitat per a mantindre viu a l’equip durant molts minuts. L’arbitratge va ser a càrrec de Carlos Peruga, Francisco Araña i Carlos Merino, en una trobada disputada davant 9.332 espectadors en el Roig Arena.
