L’empresària Carmen Pano ha assegurat davant el Tribunal Suprem que va realitzar personalment dos lliuraments de diners en la seu del PSOE al carrer Ferraz per encàrrec del comisionista Víctor de Aldama, en el marc del juí per les presumptes irregularitats en la compra de màscares durant la pandèmia que senta en la banqueta a l’exministre José Luis Ábalos, al seu exasesor Koldo García i al propi Aldama.
Segons el seu testimoniatge, Pano va acudir en dos ocasions a la seu socialista per a entregar, en total, 90.000 euros en efectiu. Ha precisat que es tractava de dos pagaments de 45.000 euros cada un, que va portar fins a Ferraz a petició directa de Aldama. La testimoni ha incidit en què desconeixia el destinatari final i el motiu d’eixes quantitats i que el seu paper es va limitar a fer arribar els diners: en les seues paraules, ella es va limitar a portar l’efectiu a la seu i no sabia per a qui era ni a què corresponia.
Pano està investigada en l’Audiència Nacional en la peça d’Hidrocarburs i declara com a testimoni en esta causa. Ha recordat que ja durant la fase d’instrucció va relatar eixos mateixos lliuraments, que ara torna a confirmar en seu judicial. La seua declaració busca aclarir tant l’origen dels diners com la relació entre eixos pagaments i les gestions per a obtindre una llicència d’operadora d’hidrocarburs per a la societat Villafuel.
Les dos visites a Ferraz s’emmarquen en una dinàmica prèvia de moviments d’efectiu vinculats a Claudio Rivas, soci de Aldama i investigat també per un presumpte frau milionari en el sector d’hidrocarburs. Pano ha explicat que Rivas li feia transferències als seus comptes, ella retirava els diners en efectiu i se l’emportava a Aldama a la seua oficina del carrer Alfons XIII de Madrid. Ha calculat que, en total, va poder arribar a entregar uns 600.000 euros en metàl·lic a Aldama, sempre per orde de Rivas i sense preguntar la finalitat, perquè, segons ha assenyalat, es limitava a complir instruccions.
Dos d’eixes ocasions en les quals havia d’entregar efectiu al comisionista es van desviar del circuit habitual. En lloc de quedar-se els diners Aldama en la seua oficina, li va demanar que traslladara els 45.000 euros a Ferraz. Eixa petició es va produir en dos moments distints, i en els dos casos Pano va acceptar fer el recorregut fins a la seu socialista. Ha insistit que mai va ser informada del destí final de les sumes i que la seua funció va ser exclusivament de missatgera.
En la primera dels lliuraments a Ferraz, Pano es va desplaçar en taxi amb els diners, que prèviament havia tret del banc. Una vegada en l’edifici, es va identificar en recepció i va rebre la indicació de pujar a la segona planta. Ha descrit que, en eixir de l’ascensor, l’estava esperant un home, a qui va entregar immediatament el sobre amb l’efectiu abans de marxar-se sense mantindre més conversa. La segona vegada va acudir acompanyada d’Álvaro Gallego, que, segons ha indicat, ha corroborat el seu relat en la mateixa sessió del juí.
En l’altra ocasió, l’efectiu no el va retirar ella mateixa, sinó que va ser un treballador de Rivas, conegut com Lolo, qui va portar els diners a Aldama. Després, quan Pano va entregar la suma al comisionista, est la va dir molest perquè, segons la seua versió, faltaven 10.000 euros. Per a esmenar la diferència, l’empresària va acudir de nou al banc, va retirar eixa quantitat en finestreta i li la va fer arribar a Aldama per a completar els 45.000 euros previstos. Arran d’eixe episodi, Pano va sostindre que, encara que va realitzar els dos encàrrecs, va avisar a Aldama que no tornaria a fer eixe tipus de favors i que eixa seria l’última vegada que assumia eixe tipus de gestions de transport de diners.
Relat sobre el xalet de Cadis i la llicència d’hidrocarburs
A més d’estos moviments d’efectiu, Pano ha detallat l’operació de compra d’una vivenda en La Alcaidesa, a la província de Cadis, per part d’una empresa administrada per la seua filla Leonor. Ha afirmat que l’adquisició es va produir per orde de Claudio Rivas i que l’immoble es va posar a la disposició de José Luis Ábalos com a lloguer amb opció a compra. Segons la testimoni, es tractava en realitat d’un regal de Rivas a l’exministre per les gestions encaminades a obtindre la llicència d’operadora d’hidrocarburs per a Villafuel.
Pano ha relatat que, en un primer moment, va pensar que aquella casa responia a una simple inversió immobiliària de l’empresa de la seua filla. No obstant això, posteriorment va concloure que el destí real de l’immoble era José Luis Ábalos. En la seua declaració, ha indicat que Aldama li va traslladar que el tema de l’operadora s’anava a aconseguir i que el ministre volia una casa, relacionant així l’operació immobiliària amb els esforços per a obtindre la llicència.
Dins d’eixes presumptes gestions, l’empresària ha situat una reunió mantinguda en el Ministeri d’Indústria amb Juan Ignacio Bidart, cap de gabinet de la llavors titular de la cartera, Reyes Maroto. L’objectiu hauria sigut abordar la concessió de la llicència per a Villafuel. Pano ha assenyalat que desconeix qui va organitzar la trobada, però ha recordat que, en arribar, es van trobar amb la presència de Koldo García, que va participar en la reunió. Segons la seua versió, Bidart els va indicar que remeteren la documentació a través de l’assessor i que ell s’encarregaria de fer-li-la arribar.
El relat de Pano també connecta la situació política de Ábalos amb les expectatives de Rivas sobre la llicència. Ha explicat que, quan l’exministre deixa el Govern i Rivas percep que no avança l’obtenció de l’autorització, decidix posar fi a l’acord sobre la vivenda de Cadis. Com només s’havien abonat tres mensualitats, ordena iniciar un procediment de desnonament. Formalment, la causa es vincula als impagaments del lloguer, però la testimoni ha subratllat que a eixa raó se suma el malestar perquè no s’estava aconseguint la llicència d’operadora que s’esperava.
La sessió també ha inclòs la declaració de Leonor, filla de Carmen Pano i administradora de la societat que va firmar el contracte de lloguer amb Ábalos sobre el xalet gadità. Ha manifestat que tant ella com Claudio Rivas entenien que la consecució de la llicència per a Villafuel depenia del fet que Ábalos continuara en l’Executiu. Ha afegit que Aldama es referia a l’exministre com el padrí, la qual cosa, segons la seua percepció, reflectia la importància que atribuïen a la seua influència política.
Leonor ha explicat que mai va tractar directament amb Ábalos ni amb el seu llavors assessor, i que en la pràctica era Rivas qui prenia les decisions en la seua empresa. Per això, quan este li va ordenar comprar el xalet a Cadis amb l’argument que era una inversió, ella no va qüestionar l’operació ni va demanar més detalls. També ha destacat la relació estreta que Aldama assegurava mantindre amb l’exministre, un vincle que per a ella donava sentit a les decisions empresarials que s’estaven adoptant.
Interrogada sobre converses amb Aldama reflectides en el sumari, Leonor ha lamentat el to groller d’alguns missatges, encara que ha reconegut el seu contingut. Entre ells, ha admés que quan va comentar que en un Consell de Ministres s’havia enfrontat el puter al bonic, s’estava referint a Ábalos i a Pedro Sánchez, segons li havia explicat el propi Aldama. També ha ratificat que el comisionista li va traslladar que 500.000 euros a la seua casa a ell i a Koldo García, en un altre episodi sota investigació dins d’esta trama.
