Ernesto Valverde va reconéixer després de la derrota de l’Athletic Club davant el Vila-real per 1-2 que el partit no va ser el que el vestuari esperava i que l’ambient en el camp tampoc va estar a l’altura d’una nit tranquil·la. La combinació del resultat advers, la urgència per sumar punts i la sensació de nerviosisme generalitzat va condicionar tant el joc de l’equip com la reacció de la graderia.
Valverde va assumir la responsabilitat que comporta el càrrec i va explicar que en el futbol, tant a Bilbao com en qualsevol altre lloc, guanyar és una exigència permanent. Quan no s’aconseguix la victòria, l’afició mostra el seu descontentament i eixa reprovació es percep no sols cap als futbolistes, sinó també cap a l’entrenador. Sense entrar a valorar si se sent més o menys qüestionat, va deixar clar que el tècnic és el principal responsable del rendiment de l’equip i que és inevitable que les crítiques li aconseguisquen de ple quan els resultats no acompanyen.
Pressió, nervis i urgència pels punts
L’entrenador de l’Athletic va subratllar que l’equip necessita els punts amb urgència i que eixa situació pesa en el dia a dia. Va admetre que hi ha nervis, però va matisar que, en la seua opinió, eixa tensió pot ser positiva perquè obliga a mantindre un alt nivell d’alerta. Entén la pressió com a part natural del futbol professional i considera bo que l’afició exigisca, ja que eixa demanda constant espenta al grup a no relaxar-se i a competir al màxim en cada trobada.
En analitzar el desenrotllament del partit, Valverde va assenyalar que l’Athletic va començar bé, intentant proposar i portant la iniciativa, però va recordar que el Vila-real és un rival que amenaça de manera contínua amb contraatacs molt perillosos. Eixe tipus d’equips, va explicar, obliguen a estar molt concentrats, perquè qualsevol pèrdua de pilota o desajustament defensiu pot convertir-se en una ocasió clara en contra.
Segons va relatar, el primer gol del Vila-real va ser una acció de molta qualitat que va fer mal a l’Athletic. Així i tot, el conjunt bilbaí va generar situacions per a empatar gràcies a l’empenyiment i a l’intent de reaccionar abans del descans. No obstant això, l’última jugada del primer temps, que va acabar en una altra acció desafortunada per als locals, va deixar el partit molt costa amunt amb el 0-2, just quan l’equip buscava anar-se a vestuaris amb un marcador més ajustat.
Ja en la segona mitat, Valverde va explicar que l’Athletic es va llançar cap avant, assumint molts riscos per a tractar de retallar distàncies. Eixe esforç va vindre acompanyat d’un nerviosisme creixent per diversos factors: el marcador advers, el temps que es consumia i la pressió ambiental. Malgrat tot, l’equip va insistir perquè, amb un 0-2, qualsevol gol local podia reobrir el partit i alimentar l’opció d’una remuntada. El gran temor era encaixar un tercer punt, que hauria sentenciat de forma quasi definitiva el dol.
El tècnic també va ser preguntat per l’absència de Javier Areso en la convocatòria. Valverde va tancar l’assumpte amb fermesa, insistint que es tracta d’una decisió purament tècnica, com totes les relacionades amb l’alineació i la llista de citats. Va recordar que, si decidix traure a Vivián, apostar per Lekue, no incloure a Areso o donar després entrada a Gorosabel, respon sempre al que busca en cada partit. Va subratllar que eixa demarcació defensiva no té un amo fix, a diferència d’altres posicions més definides, perquè està en constant revisió segons el rival, el moment de forma i les necessitats tàctiques.
Quant a la situació classificatòria, amb l’equip situat a risc a sis punts de la zona de descens, Valverde va admetre que és un escenari que no es pot ignorar. Va assegurar que, si algú està ficat en el negoci del futbol, és plenament conscient d’esta mena de contextos i de la importància de cada jornada quan el marge es reduïx. Per al tècnic, no tindre present eixe risc significaria no entendre la realitat de la competició, en la qual una mala ratxa pot comprometre en poques setmanes el treball de tota la temporada. Eixa consciència del perill, va concloure, ha de servir com a estímul per a reaccionar i reforçar la concentració del grup en els pròxims compromisos.
