El València CF aconseguirà en la pròxima jornada de LaLiga, en el seu partit davant el Real Mallorca, la xifra redona de 3.000 partits disputats en Primera Divisió. Este registre consolida al club de Mestalla com el quart equip amb més partits en la màxima categoria del futbol espanyol, només superat per Reial Madrid, Barcelona i Athletic Club, la qual cosa reflectix la seua presència quasi constant en l’elit durant més de nou dècades.
En la classificació històrica per punts, el València suma 3.836 i figura com a quint club amb millor registre en Primera. Només Reial Madrid, Barcelona, Atlètic de Madrid i Athletic Club li superen en este apartat, després que el conjunt bilbaí haja avançat recentment als valencianistes. Esta suma de punts és el resultat directe de la seua llarga trajectòria en la competició i de les seues etapes de gran rendiment esportiu.
En les seues 91 temporades en la màxima categoria, el València ha conquistat sis títols de Lliga, una xifra que ho situa entre els clubs campions més rellevants del país. En altres sis ocasions va acabar com a subcampió i en deu més va ocupar la tercera posició, la qual cosa evidencia que durant bona part de la seua història ha competit en la zona alta de la taula. En total, i fins al partit 2.999 en Primera, el club presenta un balanç de 1.303 victòries, 718 empats i 978 derrotes, la qual cosa suposa aproximadament un 43% de triomfs, un 24% d’igualades i un 33% de partits perduts.
Aquells anys de glòria van tindre un dels seus moments culminants en l’última Lliga conquistada pel València, en 2004. Llavors, l’equip estava dirigit per Rafa Benítez, que ja havia guiat al club al títol de lliga dos anys abans. Aquella etapa va quedar marcada per un estil competitiu molt recognoscible, amb un bloc sòlid que va convertir a Mestalla en un estadi especialment complicat per als rivals i que va permetre enllaçar dos campionats en un curt període de temps.
De la lluita pels títols a barallar per la salvació
En les últimes campanyes, i també en l’actual amb Carlos Corberán en la banqueta, el València ha deixat de disputar els llocs de cap per a centrar-se en l’objectiu de la permanència. Este canvi d’aspiracions esportives ha suposat un gir profund respecte a les èpoques en les quals l’equip es va acostumar a barallar per Lligues i places europees. La nova realitat competitiva ha anat alimentant el distanciament d’una part important de l’afició amb Peter Lim, l’empresari de Singapur que va adquirir en 2014 la majoria accionarial del club. La sensació de retrocés esportiu i la pèrdua d’ambició percebuda per molts seguidors han intensificat eixe desacord.
Malgrat el seu pes històric, el València també ha viscut descensos. El club ha passat Segona temporades en Segona Divisió, tres d’elles abans d’assentar-se en l’elit. L’última campanya en la categoria de plata va ser la 1986-87 i, des de llavors, l’equip encadena vint-i-nou temporades consecutives en Primera. Esta continuïtat prolongada reforça el valor simbòlic del partit 3.000, ja que arriba després d’un llarg període sense abandonar la màxima categoria.
El València va aconseguir el seu partit 1.000 en Lliga en la jornada 24 de la temporada 1970-71, en un dol davant l’Atlètic de Madrid disputat en l’estadi del Manzanares que va acabar amb derrota per 3-0. Tres dècades més tard, la trobada número 2.000 va arribar en la jornada 20 de la campanya 1999-00, enfront del Racing de Santander en El Sardiner, amb un empat 1-1 en el qual Gaizka Mendieta va marcar de penal. Estes fites intermèdies il·lustren la trajectòria del club en diferents eres del futbol espanyol, des dels antics camps fins als estadis moderns.
El màxim golejador del València en Primera Divisió és Món Suárez, autor de 188 punts en 208 partits. Este davanter va formar part de la coneguda Davantera Elèctrica, que va impulsar al club cap a les seues tres primeres Lligues de Primera Divisió en les temporades 1941-42, 1943-44 i 1946-47. La seua eficàcia davant la porteria contrària i el seu paper decisiu en aquells campionats l’han convertit en una de les grans llegendes de la història valencianista.
Després de Món se situen altres noms il·lustres. Kempes suma 116 gols en 184 partits de lliga amb el València, mentres que Waldo Machado va firmar 115 punts en 216 partits. Fernando Gómez va aconseguir els 109 gols en 420 partits, una xifra que reflectix la seua llarga trajectòria en el club, i David Villa va deixar 107 dianes en 166 aparicions, amb una mitjana anotadora molt elevat que li va convertir en un dels atacants més determinants de la seua època a Mestalla.
Quant als futbolistes amb més partits disputats amb el València en Primera, Fernando Gómez encapçala la llista amb 420 partits. Li seguixen Ricardo Arias, amb 377, i David Albelda, amb 351, tots ells símbols de diferents generacions que han marcat l’estil de l’equip. L’actual capità, José Luis Gayà, acumula 338 partits de lliga, la qual cosa li situa ja entre les grans referències històriques del club, mentres que Manolo Mestre completa este grup destacat amb 323 partits. La suma d’estes trajectòries individuals ajuda a explicar la dimensió del València com a entitat històrica just quan es prepara per a disputar el seu partit número 3.000 en l’elit.
