El PP recolzarà en Les Corts Valencianes la proposta de Vox que reclama al Govern valencià mesures per a evitar la destrucció, retirada o eliminació de construccions, plaques i altres elements situats en espais públics, inclosos els relacionats amb el franquisme, a l’empara de la Llei de Concòrdia de la Comunitat Valenciana.
El síndic del PP en Les Corts, Nando Pastor, ha avançat este suport i ha lamentat que la recorreguda Llei valenciana de Concòrdia estiga en estos moments recorreguda davant el Tribunal Constitucional. Segons ha assenyalat, atribuïx eixa situació al Govern de Pedro Sánchez i considera que, de no haver-se presentat eixe recurs, el debat sobre estos símbols no estaria ara en el centre de l’agenda política autonòmica.
La iniciativa de Vox insta l’Executiu valencià a promoure l’adopció de totes les mesures necessàries per a impedir la destrucció, retirada o eliminació d’edificacions, construccions, escuts, insígnies, plaques i altres objectes adossats a edificis públics o situats en la via pública, quan eixa intervenció es plantege en aplicació de la Llei de Concòrdia de la Comunitat Valenciana. L’objectiu declarat és preservar intacte el que denominen patrimoni històric nacional, entenent estos símbols com a part d’eixe llegat, fins i tot quan estan associats al franquisme.
Reaccion de Vox i debat sobre els simbolos
Per a blindar eixa preservació, Vox proposa incoar el procediment per a la declaració d’interés cultural dels béns afectats. La formació sol·licita també que el Govern impulse els tràmits administratius necessaris per a declarar d’interés cultural aquells elements que puguen veure’s compromesos per la Llei de memòria democràtica estatal i la protecció de la qual corresponga a l’Estat. Amb este enfocament, la iniciativa busca que estos símbols queden emparats per la màxima figura de protecció patrimonial, la qual cosa dificultaria la seua retirada futura.
El síndic de Vox, José María Llanos, ha explicat que, després del recurs d’inconstitucionalitat presentat pel Govern central i la consegüent suspensió d’alguns preceptes de la llei autonòmica, es va introduir una modificació a través de la llei d’Acompanyament. Eixa reforma es va centrar en la reubicació i resignificació dels símbols afectats i, segons ha remarcat, no ha sigut suspesa pel Tribunal Constitucional. A partir d’ací, Vox sosté que, des del punt de vista legal, es pot procedir a mantindre estos elements sempre que s’enquadren en eixa lògica de reinterpretació o protecció patrimonial.
Entre els símbols que cita Plans figuren la creu dels caiguts d’Alacant o la creu del parc Ribalta de Castelló, al costat d’uns altres que, en la seua opinió, representen el patrimoni històric. Per al dirigent de Vox, estes creus tenen un component fonamentalment religiós i cultural que transcendix als règims polítics amb els quals li les vincula. Preguntat per la relació d’estos monuments amb el franquisme, ha respost que la creu té un origen de fa segles i, per tant, considera que està més lligada a la tradició i la fe que a un període concret de la història recent.
En el seu defensa de la permanència d’estos símbols, Plans ha recorregut a comparacions històriques. Ha afirmat que a ningú se li ocorre derrocar el Coliseu o els arcs de triomf de Napoleó per més absolutistes que foren, i ha sostingut que la història està per a aprendre d’ella i no per a esborrar-la. Amb este argument, busca enquadrar la polèmica sobre els monuments vinculats al franquisme dins d’un debat més ampli sobre com es gestiona la memòria històrica i què es considera patrimoni col·lectiu.
Des del PP, Pastor ha justificat el suport a la proposta de Vox apel·lant a l’Llei de Concòrdia. Al seu juí, esta norma posa en el mateix pla a totes les víctimes: les de la República, les del franquisme i les d’ETA. Defén que totes mereixen la mateixa qualificació i respecte, i presenta esta equiparació com un dels pilars de la nova regulació impulsada en la Comunitat Valenciana. En el seu discurs, contraposa esta visió a la qual atribuïx al Govern central, al qual acusa d’usar la memòria democràtica amb finalitats partidistes.
El dirigent popular ha apuntat, a més, que entén que al Govern d’Espanya no li agrade la Llei de Concòrdia perquè, segons sosté, necessita del suport de Bildu, al qual associa amb l’antiga ETA, per a mantindre’s en el poder. Amb este argument, intenta lligar la impugnació de la llei autonòmica a les aliances parlamentàries de l’Executiu central, subratllant que, al seu juí, eixe és un problema de Pedro Sánchez i no de la Generalitat.
En l’altre extrem del debat, el PSPV ha carregat amb duresa contra la iniciativa i contra el suport del PP. El seu síndic, José Muñoz, ha assegurat que Vox està mostrant la seua essència, que identifica amb la defensa del feixisme i dels monuments commemoratius del feixisme. Considera que el PP s’ha tirat en mans de Vox en recolzar la proposta, i situa esta decisió dins d’una estratègia conjunta de les dos formacions per a frenar les polítiques de memòria democràtica.
Muñoz ha defés que els socialistes se situaran, una vegada més, en el que definix com el costat bo de la història, enfront del que, segons ell, representa la posició de PP i Vox. Al seu entendre, els dos partits es col·loquen en el costat incorrecte en tractar de preservar símbols que molts sectors de la societat associen a la dictadura franquista i als seus valors, en lloc d’apostar per la seua retirada o resignificació dins del marc de la memòria democràtica.
