Els embassaments de la conca del Xúquer han aconseguit esta setmana el 68,1% de la seua capacitat total, un lleuger augment de 0,3 punts respecte a fa set dies, mentres que els del Segura han arribat al 56,6%, després d’incrementar les seues reserves en 1,2 punts. Estes pujades confirmen la tendència de recuperació de dos de les conques més vigilades per la seua importància per al regadiu i el consum urbà en l’arc mediterrani.
En volum d’aigua, els embassaments del Xúquer emmagatzemen ara 1.937 hectòmetres cúbics (hm³), huit més que la setmana anterior. Esta xifra suposa 166 hm³ addicionals respecte al mateix període de l’any passat i 416 hm³ més que la mitjana registrada en els últims deu anys, la qual cosa situa a esta conca clarament per damunt del seu comportament habitual recent.
En el cas del Segura, tradicionalment una de les conques més deficitàries de la península, els pantans acumulen 645 hm³, catorze més que fa una setmana. Són 317 hm³ més que fa un any i 250 hm³ per damunt de la mitjana de l’última dècada, una diferència que reflectix l’impacte directe de les últimes pluges i d’una gestió més favorable de les reserves enfront d’exercicis anteriors.
Màxim històric recent d’aigua embassada a Espanya
En el conjunt del país, la reserva hídrica se situa en el 83,7% de la seua capacitat màxima, amb 46.915 hm³ d’aigua emmagatzemats en els embassaments, 88 hm³ més que la setmana passada, la qual cosa equival a un increment del 0,2%. Segons les dades del Ministeri per a la Transició Ecològica, este nivell col·loca als pantans en una situació excepcionalment folgada per a esta època de l’any.
Els embassaments espanyols guarden en estos moments 5.437 hm³ més que fa un any i 12.409 hm³ per damunt de la mitjana de l’última dècada. Així i tot, encara es troben 9.128 hm³ per davall de la capacitat total dels sistemes d’emmagatzematge, que és de 56.043 hm³, la qual cosa indica que encara hi ha marge per a continuar omplint-se si es mantenen les precipitacions.
El volum actual d’aigua embassada, eixos 46.915 hm³, supera el rècord de 46.877 hm³ registrat el 18 de juny de 2013. Amb esta dada, la reserva es consolida en nivells no vistos en més d’una dècada, un factor clau per a encarar amb major seguretat els mesos de major consum i de possibles onades de calor.
En l’última setmana, les precipitacions han afectat de manera considerable a pràcticament tota la península. La màxima s’ha registrat a Màlaga, amb 51,8 litres per metre quadrat, un acumulat que exemplifica la intensitat de les pluges recents i la seua aportació directa a rius, embassaments i aqüífers.
Diferències entre conques i conques en situació folgada
Només les conques internes del País Basc es troben al 100% de la seua capacitat, el nivell màxim possible d’ompliment. No obstant això, diverses de les conques que en diferents moments dels últims anys han travessat situacions crítiques d’escassetat han aconseguit recuperar-se i mostren ara nivells molt superiors als d’exercicis anteriors.
Tres de les setze conques espanyoles superen el 94,5% d’ompliment: Cantàbric Oriental, amb un 94,5%; Guadalete-Barbate, al 90,7%; i les conques internes de Catalunya, al 90,4%. Estos percentatges indiquen que els seus embassaments estan pràcticament plens, la qual cosa reduïx la pressió sobre els recursos a curt termini.
Per damunt del 80% de la seua capacitat se situen Negre, Odiel i Pedres (88,2%); Miño-Sil (88,0%); Duero (87,5%); Galícia Costa i Guadiana (les dos amb el 86,7%); Guadalquivir (86,9%); Cantàbric Occidental (85,1%); i Ebre (83,9%). En estes conques, els embassaments disposen de reserves suficients per a atendre la demanda prevista si no es produïx un canvi brusc en el règim de pluges.
Entre les conques amb menor ompliment, però en nivells clarament millors que en anys de sequera recent, figura la Mediterrània Andalusa, que aconseguix el 76,7%; el Tajo, amb el 80,6%; el Xúquer, amb el citat 68,1%; i la conca del Segura, que, encara que continua sent deficitària, se situa en el 56,6%. Esta última dada reflectix que, malgrat la millora, continua sent una conca especialment sensible a la falta de precipitacions i dependent d’una gestió acurada dels seus recursos.
En el quadre de dades difós s’arreplega la capacitat total i el volum actual embassat en cada una de les grans conques: Cantàbric Oriental (capacitat 73 hm³, 69 hm³ embassats i 94,5% d’ompliment); Cantàbric Occidental (490 hm³, 417 hm³ i 85,1%); Miño-Sil (1.822 hm³, 2.667 hm³ i 88,0%); Galícia Costa (684 hm³, 593 hm³ i 86,7%); conques internes del País Basc (21 hm³, 21 hm³ i 100%).
El Duero compta amb una capacitat de 7.602 hm³ i té 6.652 hm³ embassats (87,5%); el Tajo, amb 11.056 hm³ de capacitat, emmagatzema 8.908 hm³ (80,6%); el Guadiana, amb 9.538 hm³, acumula 8.271 hm³ (86,7%); Negre, Odiel i Pedres disposen de 229 hm³ de capacitat i 202 hm³ emmagatzemats (88,2%); Guadalete-Barbate, amb 1.651 hm³, registra 1.498 hm³ (90,7%); i el Guadalquivir, amb 8.030 hm³, guarda 6.981 hm³ (86,9%).
La conca Mediterrània Andalusa té una capacitat de 1.174 hm³ i 900 hm³ embassats (76,7%); el Segura aconseguix 645 hm³ sobre una capacitat de 1.140 hm³ (56,6%); el Xúquer arriba a 1.937 hm³ dels 2.846 hm³ que pot emmagatzemar (68,1%); l’Ebre compta amb 6.542 hm³ enfront d’una capacitat de 7.802 hm³ (83,9%); i les conques internes de Catalunya sumen 612 hm³ sobre un màxim de 677 hm³ (90,4%).
En total, la suma de totes les conques oferix una capacitat conjunta de 56.043 hm³ i un volum embassat de 46.915 hm³, la qual cosa es traduïx en eixe 83,7% d’ompliment mitjà a nivell nacional, un percentatge que marca un dels punts més alts dels últims anys i que serà determinant per a afrontar amb major marge el pròxim període estival.
