Acció Ecologista-Agró afirma que un any i mig després de la dana d’octubre de 2024 les aigües residuals de Catarroja, i possiblement d’altres municipis pròxims, continuen fluint de manera contínua cap al parc natural de l’Albufera. L’organització ecologista considera que esta situació prolongada suposa un greu risc per a la qualitat de l’aigua i la recuperació ambiental de l’aiguamoll, i reclama a les administracions competents que adopten mesures urgents i eficaces per a tallar estos abocaments.
La Generalitat indica que manté contacte amb l’Ajuntament de Catarroja per a resoldre un problema vinculat a la xarxa de clavegueram i la canalització d’aigües pluvials. Segons la Conselleria de Medi Ambient, este episodi d’abocaments es considera recent i, una vegada detectat, les diferents administracions implicades haurien començat a actuar. Entre eixes actuacions, es tramita un contracte d’emergència amb l’objectiu d’iniciar les obres necessàries en el menor termini possible i limitar així la duració dels abocaments.
Les mateixes fonts expliquen que l’origen de l’abocament es troba en la cessió d’una part del mur de la xarxa, la qual cosa provoca que, quan es registra un excés d’aigües pluvials, es desborde la canalització i acabe eixint aigua residual sense depurar. Aclarixen a més que el trencament no es va produir durant la dana de 2024, encara que reconeixen que aquell episodi de pluges extremes va poder deteriorar la infraestructura fins que, en els últims dies, ha cedit parcialment i ha tornat a generar problemes.
Recorden que, durant la dana d’octubre de 2024, l’incident més greu es va produir en trencar-se el col·lector del barranc de Poio, un punt clau del sistema de sanejament que va provocar una afecció molt més important sobre l’entorn. Al desembre de 2024, després d’unes obres d’emergència, es va detindre aquell abocament i posteriorment es van dur a terme altres intervencions per a dotar a la zona d’una infraestructura més estable i definitiva, amb el propòsit d’evitar nous episodis similars.
Acció institucional i neteja després de la dana
La Generalitat sosté que, de manera paral·lela, es treballa amb altres administracions per a millorar l’estat de l’aigua de l’Albufera. Entre altres actuacions, durant els últims mesos s’ha reforçat el monitoratge del llac, la qual cosa permet detectar amb major rapidesa abocats com l’actual i reaccionar abans que s’agreugen els seus efectes. També s’han retirat tones de residus en els municipis riberencs, inclosos materials considerats perillosos que requerixen un tractament específic, i s’ha impulsat una batimetría per a conéixer la morfologia del llac després de la dana amb vista a un futur dragat selectiu.
Acció Ecologista-Agró recorda, no obstant això, que l’Albufera arrossega des de fa més de cinc dècades el problema de les aigües residuals i que està lluny d’aconseguir un bon estat ecològic. L’organització subratlla que, segons la Directiva Marc de l’Aigua europea, un ecosistema en bon estat es caracteritza per aigües transparents, abundant vegetació submergida i de ribera i una elevada biodiversitat d’organismes aquàtics, tant vertebrats com invertebrats. En la seua opinió, la realitat actual del llac se situa encara molt per davall d’eixe estàndard.
L’entitat ecologista assenyala que el desbordament del barranc de Poio durant la dana va escampar una enorme quantitat de residus de tota mena per la zona nord del parc natural, afectant principalment les marjals de Catarroja, Massanassa, Alfafar, Albal i Silla. Encara que una part important dels residus de major grandària s’ha retirat, la fracció més xicoteta ha quedat dispersa per gran part de l’aiguamoll, la qual cosa dificulta la seua retirada completa i prolonga l’impacte sobre l’ecosistema.
Segons Acció Ecologista-Agró, la barrancada es va portar també una bona part de les infraestructures de sanejament, com a claveguerams i depuradores, la implantació de les quals havia requerit anys d’inversió pública. Com a conseqüència, es va generar una contaminació persistent de les aigües que fluïxen cap a l’Albufera. Les administracions públiques competents, quasi immediatament, el 4 de desembre de 2024, van assegurar que la situació s’havia revertit i que s’havia aconseguit el denominat vesse zero, és a dir, que no es produïen abocats sense control.
L’organització afirma ara que, lluny d’haver-se resolt el problema, les aigües residuals de Catarroja, i sospiten que també les d’altres poblacions afectades, han estat fluint contínuament cap a l’Albufera. Estos abocaments estarien contaminant de manera greu el port i el canal que desguassa en el llac, zones clau en l’intercanvi d’aigua entre l’aiguamoll i el seu entorn. Segons el parer del col·lectiu, esta situació evidencia una baixa preocupació real per la recuperació de l’aigua que alimenta el parc natural.
Acció Ecologista-Agró sosté que les dades publicades per la Conselleria de Medi Ambient recolzen els seus advertiments. Assenyala que existix constància de concentracions molt altes de substàncies i paràmetres fisicoquímics propis de contaminació fecal i industrial, com el fòsfor total, diferents compostos nitrogenats, la demanda bioquímica d’oxigen i els sòlids en suspensió, entre altres. Estes càrregues contaminants, advertixen, poden tindre efectes fins i tot tòxics sobre la fauna aquàtica, alterant cadenes tròfiques i reduint la presència d’espècies sensibles.
L’organització alerta que esta situació provocarà episodis d’anòxia, és a dir, falta d’oxigen en l’aigua, i que els problemes s’accentuaran a mesura que pugen les temperatures de cara a l’estiu. Les aigües més càlides retenen menys oxigen i afavoren la proliferació d’organismes oportunistes, la qual cosa agreuja encara més l’impacte de la contaminació. Per això, considera prioritari que totes les administracions competents arbitren i faciliten actuacions per a tallar de manera radical, i amb caràcter urgent, esta entrada massiva d’aigües residuals en l’aiguamoll.
Acció Ecologista-Agró subratlla a més que enguany es complixen quaranta anys de la declaració de l’espai com a parc natural i lamenta que no s’observen accions efectives capaces de corregir de manera substancial el seu estat ambiental. Segons el parer de l’entitat, este aniversari hauria de servir per a accelerar les mesures de protecció i recuperació del llac, i no per a donar per resolta una problemàtica que continua activa.
L’organització recorda que el Ministeri ha presentat el Pla d’actuacions per a la recuperació i millora de la resiliència de l’Albufera, dotat amb 56,3 milions d’euros, una xifra que s’eleva a 132,5 milions si se sumen altres actuacions ja en marxa que també tenen impacte en este espai protegit. En paral·lel, el Pla d’Acció Integral per a la Recuperació Ecològica de l’Albufera de la Generalitat Valenciana contemplava 100 milions d’euros en el seu pla de xoc per a recuperar el llac després de les inundacions i 15 milions addicionals per al dragatge selectiu i l’eliminació d’excessos de sediments.
Amb tants milions previstos, Acció Ecologista-Agró expressa la seua esperança que es tinga en compte este problema continu i recurrent i que, d’una vegada per sempre, s’executen actuacions que bloquegen les arribades d’aigües residuals al parc natural. L’entitat demana a més que s’assumisquen les recomanacions arreplegades en l’Estratègia de gestió d’aigües residuals i pluvials de l’àrea metropolitana de València i l’Horta Sud, un document que, al seu juí, podria contribuir de manera significativa a recuperar la qualitat de l’aigua del llac i reduir de manera substancial l’entrada d’aigües residuals des de la zona més poblada del seu entorn.
