El president de la Generalitat, Juanfran Pérez Llorca, ha afirmat que el procés extraordinari de regularització d’immigrants està generant un caos administratiu en molts ajuntaments degut, al seu juí, a la falta de planificació del Govern central.
Després d’una visita a les obres d’ampliació d’un hospital a la Vega Baixa, Pérez Llorca ha descrit este procés com una mostra més del que considera improvisació per part de l’Executiu d’Espanya. Segons ha explicat, la posada en marxa de la regularització sense una preparació prèvia suficient està tensionando els recursos locals, especialment en els servicis municipals encarregats de tramitar documentació i atendre la població migrant.
Crítiques a la improvisació del Govern
El president ha insistit que el problema no residix únicament en la càrrega de treball per als ajuntaments, sinó en la forma en què s’ha dissenyat el procés. Ha subratllat que, des del seu punt de vista, no s’ha treballat bé en la planificació i coordinació amb les administracions locals, responsables de bona part de les gestions que exigix la regularització.
En este context, Pérez Llorca ha assenyalat que no compartix que el Govern central haja impulsat esta mesura de manera unilateral. Al seu entendre, es tracta d’una qüestió que hauria d’abordar-se de manera conjunta amb la resta de països de la Unió Europea, per a assegurar una resposta més homogènia i evitar desajustaments entre Estats que puguen tindre efectes en els fluxos migratoris.
El president ha defés a més que el fenomen migratori ha d’afrontar-se amb polítiques estructurals als països d’origen. Ha argumentat que la immigració es resol secundant i ajudant a estes nacions, amb mesures que milloren les seues condicions econòmiques i socials, de manera que les persones no es vegen obligades a abandonar el seu lloc de procedència.
Pérez Llorca ha insistit que no és racista i ha volgut remarcar-ho de manera expressa en referir-se a les seues crítiques. Ha assenyalat que el seu desacord se centra en el que descriu com a improvisacions de l’Executiu central, que en la seua opinió provoquen un efecte anomenada cap al país, com considera que ja va ocórrer en el passat amb altres decisions similars.
A partir d’esta idea, ha advertit de les possibles conseqüències d’eixe efecte anomenada. Ha sostingut que, si no es gestiona adequadament, l’arribada de més immigrants pot posar en posar en risc el sistema sanitari i les polítiques socials, en augmentar la demanda de servicis públics sense que existisca una planificació prèvia d’acord amb eixe increment.
Per això, ha reclamat rigor i sentit comú a l’hora d’adoptar este tipus de mesures, dos elements que, segons ha dit, han faltat al Govern d’Espanya en el disseny i posada en marxa de la regularització extraordinària. Al seu juí, una estratègia més coordinada, amb diàleg amb els ajuntaments i d’acord amb la Unió Europea, evitaria el col·lapse en les administracions locals i permetria compatibilitzar l’atenció a la població migrant amb la sostenibilitat dels servicis públics.
