Mallorca i València empaten 1-1 a Son Moix en un dol directe per la permanència que deixa un sabor amarg en els dos vestuaris. El conjunt bermellón es va avançar amb un gol de Samu Costa res més començar la segona part, però Sadiq va igualar el marcador en la recta final i va convertir un possible triomf local en un punt insuficient per als dos.
El xoc va arrancar amb un contrast evident entre la graderia i la gespa. Són Moix va presentar una de les millors entrades de la temporada, amb un ambient propi d’una final per la salvació, però el futbol no va estar a l’altura durant la primera mitat. Cap dels dos equips va assumir riscos, van prevaldre les precaucions defensives i la por d’encaixar es va imposar a qualsevol intent de joc combinativo.
Per al València, el primer colp va arribar molt prompte amb la lesió de Thierry Correia. El lateral va haver d’abandonar el partit una vegada més per problemes físics, la qual cosa va obligar al fet que Renzo Saravia debutara a penes dos mesos després de la seua arribada al club. Eixe canvi forçat va alterar els plans inicials del conjunt che i va reforçar encara més la idea de protegir-se arrere.
En atac, les ocasions van ser comptades. Només Sergi Darder es va atrevir a provar sort amb dos trets llunyans que no van inquietar a Dimitrievski. El portera macedoni va viure una primera part relativament tranquil·la sota pals, però va acabar marxant-se al descans visiblement molest després de veure una targeta groga per perdre temps en els servicis de porteria, un gest que evidenciava la intenció del València de refredar el joc.
Reacció del Mallorca després del descans
Després del pas per vestuaris, el partit va canviar de to i eixa millora va tindre com a protagonista al Mallorca. L’equip local, que ja havia tingut més pilota en la primera mitat, va fer un pas avant i va trobar premi ràpidament en una acció a pilota parada, un recurs que s’ha convertit en una de les seues principals armes en els últims partits.
En la tercera jugada d’estratègia que el conjunt de Martín Demichelis aprofita en dos trobades consecutives, Sergi Darder va executar un centre precís al cor de l’àrea. La defensa valencianista es va desajustar en la marca i va deixar només a Samu Costa, que va aparéixer completament alliberat després d’una distracció de Tárrega per a connectar una rematada precisa i obrir el marcador. El gol va deslligar l’eufòria en l’afició mallorquinista, que veia com el seu equip es posava per davant en un dol clau.
Amb el 1-0, la trobada es va inclinar clarament cap a la porteria de Dimitrievski. El Mallorca es va sentir còmode atacant i, espentat pel seu públic, va buscar el segon punt aprofitant els dubtes constants de la saga che. El portera visitant es va convertir llavors en la sustentació dels seus, obligat a intervindre davant els errors defensius que es multiplicaven en la seua àrea.
No obstant això, el conjunt bermellón no va aconseguir transformar eixa superioritat en el marcador. Les ocasions de Muriqi i Virgili, que va entrar des de la banqueta per a refrescar l’atac, es van malgastar i van mantindre viu a un València que a penes havia tret el cap a l’àrea de Leo Román.
Sadiq castiga la falta d’encert local
El futbol va castigar la falta de pegada del Mallorca en el segon gran acostament del València en tot el partit. Rioja, molt actiu des de la seua entrada al camp i un autèntic emprenyament per a Mojica pel costat, va generar la jugada de l’empat amb un centre curt des de la dreta que buscava a Javi Guerra.
El migcampista valencianista va prolongar la pilota de cap cap a l’àrea xicoteta i allí va aparéixer Sadiq per a rematar amb un potent testarazo i enviar la pilota al fons de la xarxa. Eixe 1-1, arribat en un moment en el qual el Mallorca semblava tindre el xoc controlat, va silenciar l’estadi i va retornar la confiança als visitants.
En els minuts finals, el partit es va obrir més en aparença que en ocasions clares. El retorn de Javi Llabrés després de la seua lesió va ser una de les poques notes positives per al Mallorca, que va intentar un últim empenyiment sense perdre de vista el risc d’encaixar un segon punt. El València, per part seua, es va mostrar prudent, conscient que una derrota davant un rival directe complicaria encara més la seua situació.
Els dos equips van disposar de marge per a anar per la victòria, però la por de perdre va pesar més que l’ambició per guanyar. El resultat final, un empat que fa gust de poc en els dos bàndols, reflectix el moment dels dos conjunts en la classificació: necessiten sumar, però no acaben de fer el pas definitiu per a allunyar-se del descens.
El xoc, corresponent a la jornada 33 de LaLiga EA Sports, va deixar també diversos apunts individuals i tàctics. En el bàndol local, la importància de la pilota parada va tornar a quedar clara amb el gol de Samu Costa, mentres que Darder es va confirmar com a llançador de referència. Al València, Dimitrievski va sostindre a l’equip en els seus pitjors moments, Saravia va haver de debutar a contrapié i Sadiq va aprofitar l’única ocasió clara que va tindre per a rescatar un punt.
En la fitxa final van constar les alineacions completes dels dos equips, amb els canvis habituals en el tram final per a buscar frescor i controlar el ritme. El col·legiat César Soto va mostrar targetes grogues a Dimitrievski i Guido Rodríguez, reflectint un dol intens però sense excessos en el pla disciplinari. Davant més de vint mil espectadors, Mallorca i València van firmar un empat que, més que resoldre, prolonga els seus dubtes en la baralla per la permanència.
