L’Audiència Nacional ha admés a tràmit el recurs contenciós administratiu presentat pel Govern de Castella-la Manxa contra l’Executiu central per la inacció del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic a l’hora de modificar les regles d’explotació del transvasament Tajo-Segura.
El president castellanomanxec, Emiliano García-Page, va explicar que el recurs es dirigia precisament contra el retard a adaptar eixes normes als plans hidrològics en vigor, que al seu juí obliguen a actualitzar el sistema de transvasaments des del Tajo cap a la conca del Segura. Per a l’Executiu autonòmic, resulta absolutament inadmissible que el Govern d’Espanya mantinga unes regles que considera desfasades quan el marc legal ja ha canviat i existixen resolucions judicials clares al respecte.
Sentències del Suprem i cabals ecològics del Tajo
García-Page va recordar que el Tribunal Suprem s’ha pronunciat en diverses sentències en la línia de la posició defesa per Castella-la Manxa. En eixes resolucions, l’alt tribunal assenyala que les actuals normes d’explotació no respecten de forma adequada els cabals ecològics del riu Tajo, és a dir, el volum mínim d’aigua que ha de mantindre’s en el llit per a garantir la salut de l’ecosistema i l’equilibri entre usos ambientals, urbans i agrícoles.
La Junta reclama que el Govern central adapte de manera expressa les regles del transvasament al que es disposa per estes sentències, incorporant els cabals ecològics com a element vinculant i no com una referència secundària. Segons l’Executiu autonòmic, mentres no s’actualitzen les normes, es perpetua una situació que el propi Suprem ha qüestionat i que, en la seua opinió, perjudica el riu Tajo i als territoris que depenen d’ell aigües amunt.
El president regional va assenyalar que li produïx tristesa haver d’arribar a este extrem, però va remarcar que com a responsable del Govern castellanomanxec no està disposat a conformar-se amb el mer lamente. Va admetre que pot sorprendre que un president del PSOE decidisca pledejar amb un Govern d’Espanya també socialista, però va insistir que l’Executiu autonòmic està per a defendre els interessos de la terra, amb independència de qui estiga al capdavant de l’Executiu central.
En esta línia, va subratllar que els governs han de retratar-se i ser sincers davant la ciutadania, i va reiterar que la prioritat del seu gabinet és la defensa de Castella-la Manxa, estiga qui estiga en el Govern d’Espanya. Per a García-Page, esta postura implica utilitzar totes les vies legals disponibles quan considera que no s’estan complint els compromisos adquirits o les obligacions que emanen de la legislació i de les resolucions judicials.
El context judicial del transvasament
L’admissió a tràmit del recurs castellanomanxec arriba en una setmana marcada per noves decisions del Tribunal Suprem sobre el transvasament Tajo-Segura. L’alt tribunal ha inadmés recentment el recurs presentat per la Diputació d’Alacant contra les noves regles d’explotació, i està pendent de pronunciar-se el 5 de maig sobre el recurs elevat pel Sindicat Central de Regants de l’Aqüeducte Tajo-Segura (SCRATS).
El Govern central havia condicionat la modificació de les normes d’explotació a conéixer precisament la decisió del Suprem sobre el recurs de SCRATS, que és l’últim que queda per resoldre’s en esta sèrie de procediments. García-Page va subratllar que fins ara totes les sentències s’han pronunciat a favor dels plantejaments de Castella-la Manxa, i va lamentar el que qualifica com a inactivitat de l’Executiu estatal malgrat haver guanyat en els tribunals.
En la seua valoració, esta nova demanda fa mal especialment perquè entén que s’està incomplint la paraula donada, tant la recollida en el Butlletí Oficial com la que, segons va afirmar, li han traslladat personalment nombrosos responsables públics. Al seu juí, s’havia assumit el compromís d’adaptar les regles d’explotació a les noves exigències legals i a les fallades del Suprem, per la qual cosa interpreta que la falta d’avanços suposa un incompliment d’eixos compromisos.
García-Page va considerar que la gestió hidràulica a Espanya està molt lluny d’estar a l’altura del país i va confiar que, després de l’admissió a tràmit del recurs, el Govern es veja obligat simplement a complir. Va concloure que és tristíssim guanyar sentències i haver de continuar acudint als tribunals perquè s’executen, però va defendre que la seua responsabilitat és insistir fins que es respecten les decisions judicials i s’actualitzen definitivament les regles del transvasament Tajo-Segura.
