La seixantena primera edició de la Fira del Llibre de València
La seixantena primera edició de la Fira del Llibre de València ha obert les seues portes als Jardins de Vivers amb xifres rècord i una programació reforçada, que aspira a convertir de nou aquest enclavament en punt de trobada central per a lectors, llibreters i autors. Enguany la fira reunix 105 expositors, un 10% més que en l’edició anterior, i més de 200 activitats, a les quals se sumen 1.800 firmes d’autors, tallers, contacontes, recitals i concerts, configurant una oferta cultural contínua fins al 10 de maig.
Durant l’acte d’inauguració s’ha subratllat que la fira està a punt d’ocupar tot l’espai disponible, més de 5.500 metres quadrats, la qual cosa reflectix el creixement sostingut de l’esdeveniment en els últims anys. L’organització ha explicat que ja s’estan valorant solucions imaginatives per a no morir d’èxit i mantindre l’esperit original de la Fira, basat en la proximitat entre lectors, autors i llibreries, evitant que l’augment de grandària reste protagonisme al llibre.
El debat sobre la dimensió de la fira s’ha centrat en la necessitat de prioritzar la qualitat per damunt de la quantitat, idea en la qual han insistit els responsables del sector. Esta reflexió apunta a buscar fórmules que permeten continuar incorporant proposades sense saturar l’espai ni diluir l’experiència del visitant, de manera que el creixement es traduïsca en una oferta més variada i cuidada i no sols en més estands.
Els superpoderes de la lectura
El pregó de la inauguració ha sigut a càrrec de la catedràtica de la Universitat de València Gemma Lluch, que ha dedicat la seua intervenció als anomenats superpoderes de la lectura. Ha defés la capacitat dels llibres per a fer-nos millors persones, més llestos i més capaços d’entendre el món caòtic en el qual vivim, subratllant que llegir no és només un entreteniment, sinó una ferramenta per a interpretar la realitat i exercir un pensament més crític.
Lluch ha reclamat als poders públics que posen el llibre i la lectura en el centre de la vida cultural de les ciutats, amb un suport decidit a les llibreries perquè siguen llocs de conversa i verdaders centres culturals de cada barri. Segons ha assenyalat, estos espais complixen una funció social que va més enllà de la compravenda d’exemplars, en facilitar la trobada entre lectors i proporcionar activitats que cohesionen el teixit veïnal.
La pregonera ha destacat també el paper fonamental dels mestres, perquè són ells els que ens acosten als llibres des de la infància i marquen la relació que moltes persones mantenen amb la lectura al llarg de la seua vida. Ha defés que, en esta fira, se celebra la capacitat de la lectura per a augmentar l’empatia, posar-nos en el lloc de l’altre, afavorir l’anivellament cultural de les famílies i permetre que visquem en un món divers amb més comprensió mútua.
Una fira amb mirada mediterrània i internacional
La direcció de la Fira del Llibre ha remarcat la mirada mediterrània i internacional com a línia vertebradora de les últimes edicions, una orientació que busca connectar la creació valenciana amb altres literatures i contextos culturals. En este marc, la fira atorgarà enguany el seu premi internacional a l’autora francomarroquí Leïla Slimani, Premi Goncourt de les Lletres Franceses, i al turc Zülfü Livaneli, l’escriptor més venut del seu país, a més de músic i ambaixador de la UNESCO. Estos reconeixements reforcen la vocació de la cita d’obrir-se a altres llengües i sensibilitats.
Organitzada pel Gremi de Llibrers de València i la Fundació Fira del Llibre, la fira tornarà a convertir Vivers en epicentre de la cultura amb presentacions, firmes d’exemplars, debats, trobades amb autors, activitats escolars, tallers, propostes teatrals i una àmplia programació destinada al públic familiar i infantil. Esta mescla d’ofertes busca atraure tant al lector habitual com als qui s’acosten per primera vegada a la lectura a través d’experiències més lúdiques.
Milers d’escolars participaran en activitats matinals de foment lector, la qual cosa reforça el caràcter educatiu i vertebrador d’una fira que s’ha consolidat com un dels principals esdeveniments culturals de la Comunitat Valenciana. Estes visites organitzades permeten que l’alumnat descobrisca de manera directa el treball d’escriptors, il·lustradors i llibreters, i ajuden a incorporar la lectura al seu dia a dia des d’etapes primerenques.
Com a novetat, esta edició incorpora un espai impulsat al costat del Palau de la Música, que unirà literatura i creació musical dins de la programació. Este nou eix pretén explorar els vincles entre paraula escrita i so, amb propostes que combinen llibres, concerts i formats híbrids, i que amplien la manera tradicional d’acostar-se al text escrit.
Suport de la Generalitat al sector del llibre
La consellera d’Educació, Cultura i Universitats, acompanyada pel director general de Cultura, ha reiterat el compromís de la Generalitat amb el sector del llibre com una indústria cultural estratègica que contribuïx al pensament crític, la cohesió social i el desenrotllament econòmic. Ha assenyalat que el Govern autonòmic continuarà fent costat al sector per a contribuir a la seua reactivació, continuïtat i consolidació, enfortint un teixit cultural amb present i futur.
El suport institucional s’articula tant a través de la pròpia Fira del Llibre com mitjançant diferents línies d’ajudes a editorials, llibreries, biblioteques, difusió lectora i internacionalització del llibre valencià. Entre estes mesures s’inclouen programes de suport a la producció editorial, activitats culturals en llibreries, promoció lectora en biblioteques públiques i participació en fires internacionals, en el marc del Pla Estratègic de Subvencions 2024-2027.
La consellera ha defés que la lectura és una política pública de primer orde i ha assegurat que invertir en el llibre és invertir en ciutadans més lliures, formats i crítics. Segons ha explicat, recolzar al sector no sols afavorix la supervivència de llibreries i editorials, sinó que té un impacte directe en la qualitat democràtica, en garantir l’accés a continguts diversos i fomentar una ciutadania amb més ferramentes per a analitzar la realitat que li envolta.
