Judici a Francisco Huguet i Emilio Máñez per presumpta corrupció urbanística vinculada al cas Avialsa
El exalcalde de Quartell i exvicepresident de la Diputació de València, Francisco Huguet, i el exconcejal Emilio Máñez seran jutjats a partir del dilluns en l’Audiència de València per una causa de presumpta corrupció urbanística derivada del conegut com a cas Avialsa o cartell del foc. El procediment se centra en la suposada utilització de la seua influència política per a afavorir operacions urbanístiques en diversos municipis del Camp de Morvedre.
La Fiscalia Anticorrupció reclama penes d’entre set i díhuit anys i mig de presó per als deu acusats en la causa. A tots ells se’ls atribuïxen delictes continuats de suborn, falsedat documental, prevaricació administrativa, blanqueig de capitals i frustració de l’execució, la qual cosa reflectix la complexitat i gravetat que el Ministeri Públic aprecia en l’entramat.
Adjudicació de terrenys i intermediació d’operacions
Segons la qualificació fiscal, un dels acusats, president del hòlding empresarial Avialsa, hauria aprofitat la seua posició i la seua capacitat d’influència sobre els dos responsables públics per a aconseguir l’adjudicació de terrenys municipals destinats a operacions urbanístiques. Estes actuacions s’haurien concentrat en diversos municipis de la comarca del Camp de Morvedre, amb especial incidència a Algímia d’Alfara i Quartell, on el control polític local facilitava la presa de decisions favorables als interessos empresarials.
La tesi de la Fiscalia sosté, a més, que este processament no tenia intenció d’executar directament els projectes urbanístics, sinó de cedir l’execució a altres empreses. D’esta manera, hauria actuat com a intermediari, concentrant primer les adjudicacions per a després derivar-les a terceres mercantils, la qual cosa permetia mantindre el control sobre les operacions i, si és el cas, els beneficis generats.
Fets durant més d’una dècada i esquema de contraprestacions
Els fets que s’enjudicien se situen entre els anys 2005 i 2016, un període prolongat en el qual, sempre segons la versió del Ministeri Públic, s’hauria repetit de forma continuada el mateix patró d’actuació. La Fiscalia descriu un esquema en el qual els dos càrrecs públics haurien rebut diverses contraprestacions a canvi de decisions favorables en matèria urbanística.
Entre eixos avantatges presumptament obtinguts s’inclouen rebaixes en la compra de terrenys, finques i vivendes, així com l’ús de vehicles d’alta gamma. Este tipus de beneficis en espècie és habitual en els delictes de suborn, en els quals no sempre mitjana un pagament directe en efectiu, sinó avantatges econòmics o patrimonials difícils de justificar per la via ordinària.
El Ministeri Públic també reclama responsabilitats patrimonials. En el seu escrit d’acusació sol·licita indemnitzacions a favor de l’Ajuntament de Quartell que, en conjunt, s’acosten als 700.000 euros. Esta quantitat pretén rescabalar el suposat perjuí causat a les arques municipals per les decisions urbanístiques sota sospita, que haurien beneficiat a interessos privats en detriment de l’interés general.
Antecedents penals d’Huguet i vincle amb Máñez
La situació judicial d’Huguet es veu agreujada pels seus antecedents. Ja va ser condemnat, en una sentència que va adquirir fermesa al maig de 2022, a dos anys i mig de presó com a cooperador necessari en un delicte continuat de prevaricació i malversació de cabals públics. Aquella causa estava relacionada amb la contractació simulada, a través de l’empresa pública Imelsa, posteriorment denominada Divalterra, d’Emilio Máñez com a coordinador de Brigada Forestal.
Segons eixa resolució, la contractació de Máñez no responia a una necessitat real de l’empresa pública, sinó a una decisió adoptada des de l’àmbit polític per a situar-lo en un lloc retribuït. Máñez ja havia treballat anteriorment com a assessor del grup popular en la Diputació de València entre 1999 i 2003, etapa en la qual va exercir funcions d’assessoria per al llavors alcalde de Quartell i diputat provincial.
Este vincle polític i professional entre els dos, consolidat durant anys en la Diputació i a l’Ajuntament, és el teló de fons sobre el qual ara s’examinen les decisions urbanístiques qüestionades. El juí en l’Audiència de València haurà de determinar si eixa relació es va traduir en una estructura estable de favors i contraprestacions o si, per contra, les actuacions es van ajustar a la legalitat i no constituïxen els delictes que la Fiscalia els atribuïx.
