La Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats ha aconseguit reduir en un 60% les dades de ciberassetjament escolar a les aules valencianes des de la posada en marxa del nou decret de convivència, una normativa que inclou la regulació de l’ús dels dispositius mòbils en els centres educatius.
Esta regulació limita i ordena l’ús del mòbil durant la jornada escolar, amb l’objectiu de frenar situacions d’assetjament que s’inicien o s’agreugen a través de xarxes socials i missatgeria instantània. En delimitar estos espais i temps, es facilita la detecció de conductes inadequades i es reduïx l’exposició de l’alumnat a situacions de violència digital dins de l’entorn escolar.
Persona coordinadora de benestar i protecció
Una altra peça clau del nou model és la figura de la persona coordinadora de benestar i protecció en tots els centres educatius de la Comunitat Valenciana. Este perfil s’encarrega de supervisar la convivència, canalitzar les alertes de possibles casos d’assetjament i acompanyar a l’alumnat i a les famílies durant tot el procés de prevenció i intervenció, la qual cosa permet una resposta més ràpida i organitzada davant qualsevol indici de ciberassetjament.
Segons la directora general d’Innovació i Inclusió Educativa, Xaro Escrig, la posada en marxa d’este nou marc normatiu en convivència està donant una resposta efectiva a les necessitats del sistema educatiu, com es reflectix en la reducció significativa dels casos detectats. Esta disminució s’interpreta com un indicador que les mesures estan funcionant tant en la prevenció com en la gestió dels conflictes que sorgixen.
Dia Internacional contra l’Assetjament Escolar
En el context del Dia Internacional contra l’Assetjament Escolar, la Direcció General d’Innovació i Inclusió Educativa ha enviat una carta institucional a tots els centres de la Comunitat Valenciana per a reforçar el compromís amb la prevenció de l’assetjament i recordar la importància d’actuar com més prompte millor. El missatge incidix en què la detecció precoç i la coordinació entre professorat, equips directius, orientació i famílies són essencials per a frenar el problema abans que es cronifique.
La carta subratlla també la necessitat que les intervencions se centren en el benestar de l’alumnat, posant el focus tant en la víctima com a l’entorn del grup classe. D’esta manera es pretén no sols resoldre cada cas concret, sinó també millorar el clima general de convivència per a evitar noves situacions d’assetjament o exclusió.
Més recursos contra l’assetjament i la violència escolar
Al costat d’esta comunicació, Educació ha posat a la disposició dels centres un repositori de recursos elaborat i publicat per l’administració autonòmica. Este banc de materials reunix continguts específics de prevenció, intervenció i acompanyament davant casos d’assetjament escolar i altres formes de violència, tant presencial com digital.
El repositori inclou orientacions pedagògiques, guies per al professorat i les famílies, protocols d’actuació i recursos pràctics que faciliten el treball dels equips docents, d’orientació i directius. Estos materials servixen de suport per a dissenyar plans de convivència, preparar activitats a l’aula i establir passos clars quan es detecta una situació de risc, la qual cosa aporta seguretat jurídica i educativa als centres.
Segons el comunicat, estos recursos contribuïxen a reforçar la capacitat dels centres per a oferir una resposta adequada i eficaç, ajustada a la normativa de convivència. També permeten homogeneïtzar els criteris d’actuació, evitant que cada centre haja de partir de zero i afavorint que es compartisquen bones pràctiques entre la comunitat educativa.
Compromís amb la salut mental de l’alumnat
La Conselleria d’Educació, en coordinació amb la Conselleria de Sanitat, ha posat en marxa 22 unitats de detenció precoç de salut mental vinculades a les àrees de salut. En estes unitats s’han incorporat 56 psicòlegs que, encara que depenen del sistema sanitari, treballen de manera específica amb l’àmbit educatiu per a atendre de manera prioritària les necessitats de l’alumnat.
Des de principis de 2025 s’han realitzat més de 3.000 atencions en centres educatius. Estes intervencions abasten des de l’avaluació de possibles problemes emocionals o de conducta fins a l’acompanyament d’estudiants que han patit assetjament escolar o que es troben en situacions de vulnerabilitat, amb la finalitat de previndre complicacions més greus.
A més, Educació ha desplegat una actuació integral a través del CEFIRE d’Educació Inclusiva, Benestar i Salut Mental. Este centre de formació combina espais de sensibilització amb formació pràctica dirigida al professorat i a la comunitat educativa, amb l’objectiu de dotar-los de ferramentes per a abordar els conflictes de convivència i acompanyar a l’alumnat en el seu desenrotllament emocional.
Les accions formatives s’orienten a millorar la convivència, previndre situacions de risc i reforçar l’acompanyament emocional, amb especial atenció a la prevenció de l’assetjament escolar. Entre els continguts s’inclouen estratègies de mediació, habilitats per a la gestió pacífica de conflictes i enfocaments de pràctiques restauratives que afavorixen la reparació del mal i la reconstrucció dels vincles en el grup.
Amb esta línia de treball, la Conselleria continua apostant per la formació contínua del professorat en convivència, mediació, acompanyament emocional i pràctiques restauratives, amb diverses accions previstes al llarg del curs 2025-2026. L’objectiu és consolidar un model de centre segur i acollidor, on la prevenció del ciberassetjament i de l’assetjament escolar forme part de la cultura educativa diària i no sols d’intervencions puntuals.
