L’Atlètic de Madrid ha dominat amb claredat la primera part a Mestalla
L’Atlètic de Madrid ha dominat amb claredat la primera part a Mestalla i ha fregat el gol en diverses fases del partit, però el descans ha arribat amb empat sense gols. L’equip blanc-i-vermell ha imposat el seu ritme des de l’inici, ha controlat la possessió i ha obligat el València a replegar-se prop de la seua àrea, encara que sense trobar premi en el marcador.
La pressió alta del conjunt madrileny ha provocat constants pèrdues al València, que s’ha vist desbordat en l’eixida de pilota i obligat a defensar molt prop de la seua porteria. Cada recuperació visitant s’ha transformat en una nova aproximació, la qual cosa ha anat augmentant la sensació de perill en la graderia i la frustració de l’afició local, que veia al seu equip incapaç de sacsejar-se el domini.
L’Atlètic s’acosta al gol amb ocasions clares
L’Atlètic s’ha acostat al gol amb ocasions clares de Rodrigo Mendoza, Nahuel Molina i Rayane Belaid. Mendoza ha trobat espais entre línies i ha arribat amb freqüència a l’àrea rival, mentres que Nahuel Molina ha explotat la seua banda amb incorporacions constants que han acabat en centres perillosos i rematades que han obligat a intervindre a la defensa valencianista. Belaid, molt actiu, ha buscat porteria cada vegada que ha tingut opció de finalitzar, estirant la saga rival i mantenint al València en alerta.
València desbordat i un pal que canvia l’ànim a Mestalla
Mentres l’Atlètic insistia una vegada i una altra, el València a penes ha aconseguit inquietar al seu rival. Superat en el centre del camp i sense tot just continuïtat en el joc, l’equip local s’ha vist obligat a viure d’accions aïllades. Durant bona part del primer temps a penes ha xafat l’àrea contrària, la qual cosa ha incrementat la sensació que el gol visitant era qüestió de temps.
No obstant això, en una de les seues poques arribades, el València ha estat molt prop d’avançar-se en el marcador. Largie Ramazani ha gaudit de l’única gran ocasió local en el minut 38, quan la seua rematada s’ha estavellat en el pal. La jugada ha sorprés la defensa blanc-i-vermella i ha generat un silenci de tensió a Mestalla que s’ha transformat després en una mescla d’alleujament i desesperació en veure que la pilota no entrava.
Eixa oportunitat de Ramazani ha servit com a recordatori que, malgrat el domini blanc-i-vermell, el partit continuava totalment obert. L’Atlètic ha acusat el colp durant uns minuts, però ha recuperat prompte el control de la pilota per a intentar marxar-se al descans per davant en el marcador. Així i tot, la falta d’encert en la definició ha mantingut el 0-0.
A la vora del descans, la graderia de Mestalla mostrava la seua impaciència per la falta de resposta del seu equip i la facilitat amb la qual l’Atlètic trobava espais. El conjunt madrileny, per part seua, marxava a vestuaris amb la sensació d’haver deixat escapar diverses oportunitats clares per a encarrilar la trobada, obligat a mantindre la intensitat i la precisió en la segona part per a convertir en gol la seua superioritat mostrada en el joc.
