L’agricultura regenerativa pot retallar fins a un 80% les pèrdues agrícoles provocades per episodis de pluges torrencials com la dana que va arrasar el camp valencià, d’acord amb un estudi de l’Aliança Europea per a l’Agricultura Regenerativa.
La dana de 2024 i el desgast dels sòls
La dana d’octubre de 2024 va deixar més de 230 morts i va causar danys valorats en més de 20.000 milions d’euros, una factura econòmica disparada pel mal estat de molts sòls de cultiu. La degradació de les terres agrícoles, fruit d’anys de maneig intensiu, va afavorir l’escorrentia de l’aigua i va agreujar inundacions, lliscaments de llot i pèrdua de la capa fèrtil del terreny.
Segons esta anàlisi, que examina 316.000 hectàrees de terres agrícoles a la Comunitat Valenciana, aplicar pràctiques regeneratives permetria que el sòl absorbira i retinguera molta més aigua en episodis de pluges extremes. En millorar l’estructura del terreny i augmentar la seua matèria orgànica, els camps actuen com una esponja que frena les riuades, reduïx l’erosió i disminuïx el volum d’aigua que acaba arrossegant cultius, camins rurals i infraestructures.
Cost de la transició i capacitat de retenció d’aigua
La xarxa d’agricultors independents que impulsa l’estudi calcula que la transició cap a este model pot completar-se en quatre o cinc anys amb una inversió una mica superior a 1.000 milions d’euros. Esta xifra suposa menys del 5% del cost estimat dels danys provocats per la dana de 2024 i a penes el 8,5% dels fons destinats llavors a la recuperació, que van sumar 12.200 milions d’euros entre partides nacionals i europees.
L’informe conclou que eixe esforç econòmic podria eliminar el 80% de les pèrdues agrícoles totals associades a inundacions. En el cas concret de València, el canvi de model permetria una retenció addicional de més de 200.000 milions de litres d’aigua en el sòl enfront dels sistemes convencionals. Esta capacitat d’emmagatzematge resulta clau en un context d’esdeveniments climàtics extrems més freqüents, perquè redueïx la força de les avingudes i modera l’impacte sobre collites i infraestructures rurals.
Efectes sobre l’escorrentia i l’erosió
Les dades de l’estudi assenyalen que les diferents formes d’agricultura regenerativa poden disminuir quasi un 60% l’escorrentia superficial en comparació amb la gestió convencional. Hui, en molts cultius manejats de manera tradicional, fins al 86% de la pluja que cau durant una tempesta intensa es transforma en escorrentia que avança ràpidament per la superfície, arrossegant terra, nutrients i en molts casos també part de la producció.
La gestió regenerativa es basa a reconstruir la matèria orgànica del sòl, reduir l’ús de maquinària pesant, evitar o minimitzar el conreu i mantindre una coberta vegetal protectora durant la major part de l’any, entre altres pràctiques. Estes tècniques milloren la infiltració de l’aigua, protegixen la capa superficial de l’erosió i afavorixen l’estabilitat de talussos i pendents, la qual cosa explica la forta caiguda dels lliscaments de llot observada en els escenaris analitzats.
Potencial extensible i resiliència davant desastres
A més de reduir els danys locals, els autors de l’informe subratllen que el potencial de l’agricultura regenerativa no es limita a la Comunitat Valenciana. Consideren que les oportunitats que oferix este enfocament poden traslladar-se a altres territoris amb el risc d’inundacions, des de regions mediterrànies fins a zones agrícoles en diferents continents, adaptant les pràctiques a cada tipus de sòl i clima.
L’estudi recorda que només en 2021 els desastres naturals van ocasionar més de 211.000 milions d’euros en pèrdues econòmiques a escala mundial, de les quals a penes 88.000 milions estaven cobertes per assegurances. En este context, l’aliança promotora de l’anàlisi presenta l’agricultura regenerativa com una solució rendible per a millorar la resiliència enfront de desastres climàtics i situar als agricultors i a les comunitats rurals en el centre de les estratègies de mitigació i adaptació.
