Marcelino García Toral va confirmar que no continuarà al Vila-real al no aconseguir un acord per a firmar un nou contracte, en considerar que el plantejament del club no coincidia amb les aspiracions que ell i el seu cos tècnic manejaven per al futur immediat del projecte esportiu.
El tècnic va detallar que l’entitat li oferia un any de contracte, mentre que en la seua planificació contemplava un mínim de dos temporades. Va explicar que va haver-hi un període en el qual es van mantindre converses per a intentar acostar postures, però finalment no es va arribar a un acord i les dos parts van assumir eixa situació des del respecte. Va subratllar que es va tractar d’una discrepància en la visió a mitjà termini i no d’un conflicte personal.
Marcelino va insistir que no té retrets cap a la directiva del Vila-real i que la seua sensació és d’agraïment. Va recordar que durant tota la seua etapa es va sentir recolzat pel president Fernando Roig i pel conseller delegat Fernando Roig Negueroles, als qui va destacar per haver-li permés treballar amb llibertat, brindant-li suport i proximitat en les decisions esportives. Segons va recalcar, així ho diu i així ho sent, perquè s’ha trobat un entorn en el qual va poder desenrotllar el seu treball amb autonomia.
L’entrenador va voler deixar clar que la seua eixida no obeïa a qüestions de diners ni de poder dins del club. Va recalcar que no es tractava de voler situar-se per damunt del propietari ni de confusions sobre quin era la seua parcel·la de responsabilitat. Va resumir que no havia sigut un problema de projecte esportiu en si, sinó de posicionament i d’aspiracions, de diferents maneres de pensar, sempre des d’una cordialitat absoluta i sense tensions públiques.
Una decisió meditada i discreta
Marcelino va explicar que la decisió de no renovar es va prendre entre els mesos de desembre i gener, en plena competició. En eixe moment, tant el cos tècnic com la directiva van acordar mantindre la màxima discreció, en considerar que era beneficiós per al rendiment esportiu de l’equip. Van entendre que evitar filtracions i debats externs ajudaria a afrontar amb tranquil·litat l’objectiu d’aconseguir un èxit que va qualificar d’històric: encadenar una segona classificació consecutiva per a la Lliga de Campions.
En este context, l’asturià va agrair de manera especial la forma en què la plantilla va gestionar esta informació. Va comentar que alguns jugadors coneixien la decisió i tenien l’esperança que la situació poguera canviar, mentres que uns altres no estaven al corrent. Malgrat eixa diferència de coneixement intern, va valorar que el grup mantinguera la cohesió i el compromís competitiu.
Va destacar que, fins i tot sabent que el cos tècnic ja no tenia assegurada la màxima autoritat a llarg termini, els futbolistes van seguir les seues decisions amb respecte. Va considerar que esta circumstància feia més complexa la gestió diària, però també dotava de major valor a l’aconseguit. Per això va expressar un agraïment individual i col·lectiu cap a tots els jugadors i va dir sentir-se tremendament orgullós de la plantilla per tot l’aconseguit en este període.
Marcelino va assegurar que ell i el seu cos tècnic marxen amb el cor ple pel tracte rebut per dirigents, empleats, afició i jugadors. Va descriure esta etapa com a meravellosa i exitosa i va posar èmfasi en el fet que el final arriba de la manera més cordial possible per a totes les parts implicades, sense ruptures traumàtiques.
El retorn al club en 2023 va ser, segons va recordar, en un moment de dificultat esportiva, amb l’equip immers en una dinàmica complicada. Va considerar que han complit amb els objectius marcats en assumir el càrrec. Va detallar que hi havia dos metes principals: canviar la dinàmica negativa, en la qual es percebia temor en l’entorn, i consolidar un creixement sostingut. Al seu juí, les dos es van aconseguir amb rendiments esportius i econòmics molt importants per a l’entitat.
Va afegir que existia un tercer propòsit intern: tancar esta etapa tal com finalment ha succeït, mantenint la bona relació entre club i cos tècnic. Va subratllar que eixa relació es conservarà més enllà de la firma de contractes i que el seu vincle amb el Vila-real continuarà sent positiu.
Mirant al present immediat
Mirant al present immediat, va explicar que tant ell com el seu equip tècnic senten l’obligació d’oferir el seu màxim rendiment en el que resta de temporada, amb l’objectiu de conservar la tercera posició en la classificació. Va insistir que ja està centrat en el pròxim dol enfront del Mallorca, assumint que la millor manera d’acomiadar-se és competir al màxim nivell.
Sobre el seu futur professional
Sobre el seu futur professional, Marcelino va comentar que es troba en un moment de la seua vida en el qual pot triar el seu pròxim destí amb calma. Va admetre que per a ell resulta més difícil triar que entrenar i que, gràcies a la trajectòria acumulada, pot permetre’s una pausa i actuar amb paciència. Va recordar que no es va equivocar quan va decidir tornar al Vila-real i va expressar el desig de no equivocar-se en la següent elecció de banqueta.
El tècnic va reconéixer que el Vila-real passa possiblement a ser el club més important de la seua carrera. Va matisar que l’Sporting sempre serà el més significatiu en el sentimental, perquè va entrar en l’entitat gijonesa amb 13 anys, va passar per totes les categories, va complir el somni de jugar en Primera Divisió i va iniciar allí la seua trajectòria com a entrenador. No obstant això, va destacar que al Vila-real ha passat moltes temporades, amb nombrosos partits i més victòries que derrotes, i que en tot moment es va sentir tractat amb un gran carinyo. Va recordar que el final de l’últim partit a casa va ser especialment emotiu per a ell i que en el vestuari ha tingut companys amb els quals ha mantingut una relació molt estreta.
En mirar arrere, va assenyalar que de la seua primera etapa en el club es queda amb l’ascens, en un context que va qualificar de molt complicat i d’imperiosa necessitat per a l’entitat. Va descriure aquell assoliment com una obligació que es va complir en escenaris inoblidables, un moment molt important per al Vila-real, per a la ciutat i per a l’afició. Des d’eixe ascens, va recordar que l’equip va fer el salt a competir a Europa fins a acabar quart i accedir a la Lliga de Campions.
Respecte a l’etapa més recent, va apuntar que també va arribar en una situació delicada i que, al seu juí, tot va eixir millor de l’esperat. Va destacar que el Vila-real va tornar a disputar la Lliga de Campions i es va classificar de nou per a la màxima competició europea. Va resumir que, de les set temporades al capdavant de l’equip, en cinc van competir en tornejos continentals i en tres d’elles ho van fer en la Champions, alguna cosa que considera motiu d’orgull. Per a sintetitzar tot el viscut, va afirmar que, si haguera de triar un moment, es quedaria amb aquell ascens que va marcar el punt d’inflexió en la història recent del club.
