Europa de la unitat, la cooperació i el diàleg
El president de la Generalitat, Juanfran Pérez Llorca, ha defés una Europa de la unitat, la cooperació i el diàleg que, al mateix temps, escolte la veu dels agricultors, ramaders i pescadors perquè puguen continuar vivint del seu treball sense que el seu futur es veja amenaçat per normatives que reduïsquen la seua competitivitat i afavorisquen la competència deslleial.
Després del ple del Consell celebrat a Castelló, Llorca ha llegit una declaració institucional amb motiu del quaranté aniversari de l’adhesió d’Espanya a la Unió Europea. En la seua intervenció ha subratllat que estes quatre dècades d’integració han sigut especialment beneficioses per a la Comunitat Valenciana, tant en termes econòmics com socials i de modernització.
El president ha recordat que enguany la commemoració coincidix amb la celebració del Dia d’Europa, una efemèride que, al seu juí, convida a repensar el projecte comunitari. Ha assenyalat que la UE ha proporcionat un marc estable en el pla polític, econòmic i social que, malgrat les diferents crisis travessades, ha permés sostindre la democràcia, la pau i la convivència.
Segons ha explicat, la consolidació del mercat europeu i la connexió de les economies dels Estats membres han impulsat la modernització i el desenrotllament d’infraestructures estratègiques. Eixa major integració ha fet possible que regions com la valenciana guanyen productivitat i competitivitat en els mercats internacionals, aprofitant millor els seus sectors clau.
Europa que torne a il·lusionar
Pérez Llorca ha advocat per una Europa que torne a il·lusionar a la ciutadania de la mateixa manera que ho va fer fa 40 anys, quan l’adhesió d’Espanya va obrir un horitzó d’oportunitats. Per a això, ha defés una Europa de la unitat, la cooperació, la solidaritat, el diàleg i la seguretat, però que també respecte la capacitat de decisió de les institucions nacionals i autonòmiques que formen part del projecte comú.
En la seua opinió, Europa està definint un nou rumb i resulta imprescindible que la Comunitat Valenciana tinga presència en eixe debat per a defendre la seua indústria, el seu camp, el seu talent, la seua cultura, la seua llengua i els seus interessos. Ha insistit que des de la Generalitat es reclama que les institucions comunitàries escolten de manera clara la veu dels agricultors, ramaders i pescadors, que tenen dret a mantindre el seu mode de vida sense que normatives poc equilibrades posen en risc la viabilitat de les seues explotacions.
Per a Llorca, és imprescindible que a Brussel·les es tinga en compte la realitat del sud i del Mediterrani, territoris que patixen de manera recurrent episodis de sequera que amenacen la seua condició d’horta d’Europa. Ha defés que es faciliten les decisions necessàries per a garantir aigua per a tots, en considerar que sense una gestió adequada dels recursos hídrics es compromet tant la producció agrícola com l’equilibri social i econòmic de la regió.
El president ha reclamat també que les institucions comunitàries valoren en la seua justa mesura l’esforç del sector ceràmic, especialment arrelat a la província de Castelló. Ha destacat que esta indústria està realitzant importants adaptacions per a avançar en la descarbonització i ha advertit que no se li han de posar més bastons a les rodes, sinó facilitar-li el camí perquè puga continuar sent competitiva i mantenint ocupació.
Llorca ha assegurat que des de la Generalitat es treballa perquè Europa escolte la veu valenciana en totes estes qüestions que considera crucials per a avançar cap a una societat més justa, una economia sense traves innecessàries i un territori segur. Al seu juí, la forma en què es dissenyen les normes comunitàries condicionarà directament la capacitat de la Comunitat Valenciana per a aprofitar el seu potencial productiu i protegir el seu teixit social.
El president ha posat com a exemple de l’impacte de la integració europea els projectes realitzats gràcies als fons comunitaris. Ha recordat que estes ajudes han permés impulsar infraestructures com la xarxa Metrovalencia o el Tram d’Alacant, modernitzar la mobilitat i facilitar la connexió entre barris i municipis. També han contribuït a la millora del patrimoni natural, com a l’entorn de L’Albufera, i a programes de formació, innovació i creació d’ocupació, que han ampliat les oportunitats per a la ciutadania.
En la part final de la seua declaració, Llorca ha advocat per una Europa dels ciutadans, sensible a la realitat dels diferents territoris que la integren i que situe a les persones per damunt de les ideologies. Ha defés un projecte comú que respecte la cultura, les tradicions i la idiosincràsia dels pobles que el conformen, garantint que puguen conviure en pau i llibertat.
Ha insistit en la necessitat d’una Europa del diàleg enfront de la confrontació, de l’acord enfront de la imposició i del sentit comú enfront dels dogmes. Segons ha sostingut, només una Unió Europea pròxima, capaç de respondre a les preocupacions del camp, la indústria i la ciutadania, aconseguirà tornar a il·lusionar als europeus com ho va fer fa quatre dècades.
