El Consell protegix com BIC la tradició de les Orquestres i Rondalles de Pols i Pua

El ple del Consell ha aprovat el decret pel qual es declara Bé d’Interés Cultural de caràcter immaterial la tradició de la música popular valenciana representada per les Orquestres i Rondalles de Pols i Pua de la Comunitat Valenciana.

Amb esta decisió, el Consell busca protegir i preservar unes agrupacions musicals profundament arrelades en la cultura valenciana i presents en pràcticament tot el territori autonòmic. La declaració es recolza en la consideració que estes formacions són una expressió representativa de la identitat col·lectiva i de la vida festiva de nombrosos municipis, on la seua presència és habitual al llarg de l’any.

Mesures de protecció i salvaguarda

La nova declaració com BIC es concretarà en diferents accions de protecció, promoció i estudi. Entre elles figuren tasques d’identificació, descripció, investigació i documentació d’esta manifestació cultural, que hauran de realitzar-se amb criteris científics per a garantir un coneixement rigorós sobre el seu origen, evolució i situació actual.

A més, es preveu incorporar els testimoniatges disponibles a suports materials que asseguren la seua conservació en el temps. Això inclou la recopilació de materials sonors, audiovisuals, escrits i gràfics que permeten documentar tant el repertori com les formes d’organització i participació social d’estes agrupacions, amb l’objectiu de transmetre els seus valors a les generacions futures.

Esta tradició musical s’integra en el conjunt d’activitats, coneixements, pràctiques i usos considerats com una de les expressions més valuoses de la cultura tradicional valenciana, tal com arreplega la Llei de Patrimoni Cultural Valencià. En este marc legal, la declaració BIC immaterial suposa un reconeixement formal que reforça les mesures de salvaguarda i atorga una protecció específica enfront de possibles riscos de desaparició o pèrdua de rellevància social.

La Comunitat Valenciana concentra el major nombre d’orquestres i rondalles d’este tipus a Espanya. La seua presència s’estén per gran part del territori i està lligada a celebracions culturals de tota mena, des de festes patronals fins a actes cívics i trobades musicals, amb una intensa activitat formativa en escoles i associacions musicals locals. Esta implantació continuada convertix a les orquestres i rondalles en un exemple destacat de continuïtat històrica i d’arrelament cultural.

Origen i evolució

El seu origen se situa en el costum popular de rondar i amenitzar les festes al llarg de l’any, una pràctica que va donar lloc a les primigènies rondalles. Des d’estes formacions informals, integrades per músics aficionats que recorrien carrers i places, es va anar consolidant una tradició musical que ha sabut adaptar-se a nous contextos sense perdre el seu caràcter comunitari.

A partir de 1995, amb la creació de la Federació d’Orquestres i Rondalles de Pols i Pua de la Comunitat Valenciana, part d’estos conjunts van adoptar la denominació d’Orquestres de Pols i Pua quan el nombre d’integrants i la sonoritat aconseguien un marcat caràcter orquestral. Les formacions de menor grandària van mantindre la denominació tradicional de rondalla i, en molts casos, es van vincular de manera estable a l’acompanyament de cors i grups de ball, reforçant així la connexió entre música, dansa i tradició festiva.

Instruments i diversitat sonora

Les orquestres de pols i pua empren principalment instruments de corda pinçada com la bandurria, el llaüt, la mandolina, la guitarra o el contrabaix. Les rondalles, per part seua, solen incorporar a més el guitarró i altres instruments com la flauta, el violí o el trombó. Esta diversitat instrumental mostra la riquesa sonora i la capacitat d’evolució d’una tradició que es manté viva i en constant adaptació a noves generacions de músics i públics.

Implantació territorial i entitats

En la Federació d’Orquestres i Rondalles de Pols i Pua s’integren actualment 74 agrupacions de les províncies d’Alacant, València i Castelló. A estes se sumen altres grups acompanyats per rondalles que formen part de la Federació de Folklore i de la Federació de Cors de la Comunitat Valenciana, la qual cosa amplia l’impacte cultural d’esta pràctica musical en el conjunt del territori.

Funció social i relleu generacional

Estes formacions exercixen una funció essencial com a element de cohesió social i dinamització cultural en els seus municipis. A través d’assajos, concerts i participació en actes festius, generen vincles entre els seus integrants i la població, oferixen un servici cultural i educatiu i reforcen el sentiment de pertinença col·lectiva. Este paper actiu afavorix el relleu generacional, anima a la participació de jóvens i majors i assegura la transmissió, promoció i continuïtat de la tradició musical de pols i pua.

Des de les pròpies entitats s’impulsen també projectes d’investigació i documentació sobre la música popular valenciana vinculada a estes orquestres i rondalles. Estos treballs abasten àmbits com l’arxivística, la història local i l’evolució de les agrupacions, i es coordinen amb l’Institut Valencià de Cultura. La nova declaració com Bé d’Interés Cultural reforça este esforç i el situa com una ferramenta clau per a la salvaguarda d’este patrimoni immaterial.

Últimes notícies

Les víctimes de la dana de València envien un missatge de suport a Veneçuela pel terratrémol

Les principals associacions de víctimes de la dana de València han mostrat la seua solidaritat amb Veneçuela després del terratrémol, amb un manifest en què compartixen el dolor de les famílies i reclamen més ajuda humanitària internacional.

Mor un jove motorista de 20 anys en un accident a la CV-400 a Paiporta

Un jove de 20 anys ha mort després que el ciclomotor que conduïa ha col·lisionat per abast amb un turisme a la CV-400, a l’altura de Paiporta. El sinistre, ocorregut cap a les 16.40 hores, està sota investigació de la Guàrdia Civil.

Torres defensa Zapatero i reclama no interferir en les investigacions judicials

El ministre Angel Victor Torres assegura en Algemesi que, des que fa politica, no es fica ni prejuzga les investigacions judicials i reclama respectar la separacio de poders arran de la causa sobre les joies de José Luis Rodriguez Zapatero.

La Generalitat critica que els nous fons per a la dependència arriben tard i malament

La consellera de Serveis Socials, Elena Albalat, assegura que els 535 milions d’euros addicionals per a la dependència que rebrà la Comunitat Valenciana entre 2026 i 2027 són insuficients, arriben tard i no garantixen el finançament al 50 % que marca la llei.

Així canviarà el Batxillerat valencià per a adaptar-se a les PAU i a la norma estatal

El Consell ha modificat el currículum de Batxillerat per a harmonitzar-lo amb la normativa estatal i garantir la igualtat en les PAU, amb nous continguts i matèries i una aplicació progressiva a partir del curs 2026-2027.

Pérez Llorca replica que és incongruent exigir-li negociar un model de finançament rebutjat per 16 autonomies

Juanfran Pérez Llorca critica en Algemesí que Arcadi España li exigisca negociar un model de finançament autonòmic que, segons assegura, rebutgen 16 de les 17 autonomies.

El Suprem ratifica els quasi huit anys de presó per a Marcos Benavent en el primer juí d’Imelsa

El Tribunal Suprem ha confirmat la sentència de l’Audiència de València que imposa set anys i 10 mesos de presó a Marcos Benavent, l’autodenominat ‘yonqui del dinero’, en el primer juí del cas Imelsa, amb una reducció parcial només de costes i d’una de les penes als condemnats.

Els ajuntaments valencians esperen agilitzar 1.100 milions en obres posdana

El Govern d’Espanya ha validat 1.100 milions d’euros en obres municipals posdana de 2024, però el Consell reclama canvis normatius per a poder executar-les més ràpidament als ajuntaments valencians.