L’IV Congrés Internacional de Sanitat i Benestar Animal conclou una mateixa carència
L’experiència de l’erupció del volcà de La Palma i de la DANA va posar en evidència una mateixa carència: els veterinaris seguixen sense estar plenament integrats en els plans d’emergència, malgrat el seu paper clau en l’atenció d’animals de companyia, bestiar i fauna silvestre durant les catàstrofes.
Al llarg del congrés s’ha analitzat el paper d’estos professionals en la salut pública i en el marc de Protecció Civil, tant en l’atenció directa dels animals afectats com en la prevenció de riscos sanitaris derivats de les emergències. També s’ha abordat la seua possible participació en la Unitat Militar d’Emergències (UME), on la seua presència pot resultar determinant per a organitzar rescats, avaluar l’estat dels animals i evitar problemes de salut pública lligats a la pèrdua de control sobre poblacions animals.
L’organització de la trobada ha recordat que el Reial decret 524/2023 ja obliga a considerar als animals com a part de la gestió integral de les emergències. No obstant això, ni el Govern central ni la majoria de les comunitats autònomes, i menys encara els ajuntaments, han desenrotllat encara plans específics que aterren eixa obligació en protocols clars d’actuació. Això provoca que, quan es produïx un desastre, les decisions sobre el rescat i cura dels animals depenguen d’iniciatives puntuals, amb el risc d’improvisació i falta de coordinació.
Exemples de protocols avançats
La presidenta del Col·legi de Veterinaris de Tenerife, María Luisa Fernández de Miguel, va explicar que Canàries és l’única comunitat que comptava amb un protocol i un conveni entre els veterinaris i l’Executiu autonòmic abans fins i tot de l’erupció de La Palma. Eixe document va servir com a primer assaig pràctic durant el desastre volcànic, facilitant la coordinació entre autoritats i professionals per al rescat, atenció i reubicació temporal dels animals afectats.
Segons va detallar, Murcia va ser la segona comunitat a comptar amb un protocol, en 2025, i la Comunitat Valenciana es prepara per a convertir-se en breu en la tercera. Estos avanços mostren que, quan existixen marcs de col·laboració clars, és més senzill mobilitzar recursos veterinaris, organitzar els trasllats i assegurar que els animals formen part de la resposta oficial a l’emergència, i no sols d’esforços voluntaris.
La cap de servici de Protecció Animal de la Conselleria de Medi Ambient, Marta Gabaldón Pérez, va recordar que la regulació autonòmica en matèria de protecció, benestar i tinença d’animals (Llei 2/2023) ja confirma l’obligació de l’Administració autonòmica i local d’elaborar protocols d’actuació i plans d’evacuació i emergència davant catàstrofes naturals, pandèmies o situacions similars per a tota mena d’animals. Esta norma obliga a passar de les bones intencions a una planificació concreta, amb procediments definits i responsables clars.
Gabaldón va explicar que, durant la DANA, es van identificar necessitats molt concretes: articular un sistema operatiu per al rescat i l’atenció urgent dels animals afectats; assegurar la seua identificació per a poder localitzar als responsables de milers de gossos i gats; gestionar la seua reubicació temporal quan les famílies perden les seues vivendes i, en els casos més greus, organitzar tractaments a llarg termini i fins i tot hospitalitzacions. A tot això es va sumar la necessitat d’establir una logística sòlida per a gestionar l’enorme volum de donatius materials i econòmics que va arribar de manera solidària.
En este context, s’està ultimant, de manera coordinada amb l’Agència Valenciana de Seguretat i Resposta a les Emergències i en contacte amb el Consell Valencià de Col·legis de Veterinaris (CVCV), un Procediment d’Atenció d’Animals i un conveni de col·laboració amb els col·legis professionals veterinaris per a afrontar futures emergències. L’objectiu és que, en la pròxima crisi, l’actuació no depenga només de la bona voluntat dels equips, sinó d’un marc prèviament dissenyat i conegut per tots els implicats.
Este document haurà de servir de base per al desenrotllament posterior dels Plans Territorials d’Emergències (PTME). D’esta manera, la protecció dels animals quedarà integrada des de l’inici en la planificació general de Protecció Civil, i els veterinaris podran assumir funcions clares en l’anàlisi de riscos, l’evacuació i la gestió posterior.
A més, es treballa en un protocol paral·lel dirigit a ajuntaments, cuidadors i protectores encarregades de la gestió de colònies felines, també afectades per episodis com la DANA. En l’àmbit municipal, la planificació en esta matèria és pràcticament inexistent en la majoria del país, la qual cosa deixa a estes colònies i a les entitats que les gestionen en una situació de gran vulnerabilitat quan es produïx una catàstrofe.
Així ho va subratllar la presidenta de l’Associació Espanyola de Veterinaris Municipals, Belén Muñoz, qui va lamentar l’escàs percentatge de consistoris que compten amb un veterinari en nòmina. Al seu juí, la seua presència hauria de ser clau a l’hora de definir protocols d’evacuació adaptats a les característiques de cada municipi, mantindre un cens actualitzat d’animals i disposar d’un mapa amb la ubicació de colònies felines i protectores locals, ferramentes bàsiques per a reaccionar amb rapidesa davant una emergència.
La cap de Servici de Riscos Químics i Biològics en la Direcció General de Protecció Civil i Emergències del Ministeri de l’Interior, María Gema Rojo, va descriure durant el congrés l’estructura actual i el marc legal del Sistema Nacional de Protecció Civil. En este context, va valorar les possibles funcions dels veterinaris en emergències i va defendre la conveniència que tinguen una intervenció directa en l’anàlisi de riscos, en la redacció dels protocols d’evacuació, en l’atenció i triatge dels animals afectats i en la definició d’allotjaments temporals i de la logística per als seus trasllats.
En conjunt, les conclusions de l’IV Congrés Internacional de Sanitat i Benestar Animal apunten a una mateixa idea: la gestió moderna d’emergències no pot deixar fora als animals ni als professionals veterinaris. Integrar-los de manera efectiva en els plans d’emergència suposa millorar el benestar animal, però també reforçar la salut pública i la capacitat de resposta del sistema davant futures catàstrofes.







