L’excap d’informatius d’À Punt Iván Esteve assegura que les crides a la ràdio pública van ajudar a coordinar rescats durant la dana
L’excap d’informatius d’À Punt Iván Esteve ha afirmat davant el jutge que moltes persones van aconseguir ser rescatades durant la dana després d’explicar la seua situació cridant a la ràdio pública autonòmica, que es va convertir en una via directa de contacte amb els servicis d’emergència quan el temporal va col·lapsar altres formes de comunicació.
Segons el seu testimoniatge, va anar precisament a través d’eixes crides d’oients quan la redacció d’informatius va tindre constància de l’existència de morts al voltant de les 21 hores del 29 d’octubre de 2024. Els missatges que arribaven descrivien escenes d’inundacions sobtades, persones atrapades en vehicles o vivendes i veïns que demanaven ajuda urgent per a familiars i coneguts.
No obstant això, eixa informació sobre víctimes mortals no va poder ser contrastada amb fonts oficials fins a diverses hores després. Aquest desfasament entre el que narraven els ciutadans i el que confirmaven les autoritats va evidenciar, segons es desprén de la declaració, un problema de coordinació i de flux d’informació en plena emergència, que va obligar la cadena a extremar la prudència a l’hora de difondre dades sensibles.
Esteve ha destacat també el paper de la meteoròloga de la cadena pública, Victoria Roselló, a la qual ha lloat per la previsió que va realitzar en els dies previs. Segons ha recordat, Roselló va advertir amb antelació que s’aveïnava un episodi d’intensitat extraordinària, amb la possibilitat de superar els 500 litres per metre quadrat, la qual cosa va permetre a la redacció preparar-se per a un escenari molt greu.
Alertes prèvies i reforç de la redacció
Eixa previsió va facilitar que els responsables d’informatius reforçaren l’equip amb personal de programes, una pràctica que, segons ha explicat el mateix Esteve, està prohibida per la normativa interna. Malgrat això, es va decidir recórrer a este reforç per considerar que la situació ho exigia i que el compliment del servici públic havia de prevaldre. De fet, l’excap d’informatius ha assenyalat que esta mateixa mesura va haver de repetir-se en els dies posteriors a la dana, quan les conseqüències del temporal continuaven requerint una àmplia cobertura informativa.
El responsable dels informatius d’À Punt durant aquella tragèdia ha mostrat també la seua sorpresa per l’absència de compareixences públiques mentres va estar reunit el Cecopi, el centre de coordinació operativa. Segons ha indicat, no es va produir cap intervenció davant els mitjans fins a l’arribada del llavors president Carlos Mazón, la qual cosa va deixar un buit informatiu en les hores crítiques en les quals es multiplicaven les crides d’auxili.
En la seua declaració ha explicat igualment que els alcaldes es van convertir eixa vesprada i nit en una de les fonts directes i oficials més rellevants per a la redacció. A través d’ells, que informaven de primera mà sobre la situació en els seus municipis, l’equip d’À Punt va prendre consciència de la verdadera gravetat de l’episodi, amb localitats negades, accessos tallats i servicis bàsics compromesos.
D’altra banda, Esteve ha confirmat que no va haver-hi cap comunicació prèvia a la difusió del missatge d’alerta a la població emés a les 20.11 hores. Quant a les rodes de premsa, ha precisat que, més enllà de les compareixences del president al matí i a la nit del 29 d’octubre, no es van celebrar unes altres, la qual cosa va limitar els canals oficials d’informació oberta al conjunt de la ciutadania en les hores en les quals la dana colpejava amb major força.
