El president de la Generalitat, Juanfran Pérez Llorca, ha instat els sindicats de docents que, si volen tornar a dialogar, ho facen i s’asseguen de nou en la taula de negociació. En plena vaga indefinida del professorat, ha defés que la proposta de la seua Consell és, segons ha subratllat, la més ambiciosa de totes les comunitats autònomes i que es tracta d’una oferta equitativa per a intentar tancar el conflicte.
Estes declaracions s’han produït durant la sessió de control en Les Corts, en resposta a les crítiques del síndic del PSPV, José Muñoz. El dirigent socialista ha acusat el govern valencià de voler enfrontar als professors amb les famílies i ha retret que, mentre denuncia falta de recursos per a l’educació pública, reserve partides milionàries per a altres fins.
Muñoz ha censurat que, al seu juí, no hi haja diners per a l’educació pública però sí 72 milions per a l’Opus Dei i 6 milions per a l’educació privada concertada. Amb estos exemples ha volgut evidenciar el que considera una prioritat política equivocada del Consell, en un moment en el qual el conflicte educatiu manté la tensió en els centres.
Pérez Llorca ha respost assenyalant al Govern d’Espanya, al qual ha responsabilitzat de, segons les seues paraules, negar els diners als valencians per a sanitat, polítiques socials i educació de manera intencionada. Malgrat eixe escenari d’infrafinançament que atribuïx a l’Executiu central, ha recalcat que s’ha posat sobre la taula una proposta que considera justa i la més ambiciosa durant la negociació per a posar fi a la vaga indefinida del professorat, iniciada el passat dia 11.
El president ha assegurat que compartix part de les reivindicacions del professorat i ha emmarcat la vaga en el que definix com la incompetència de huit anys de no haver fet res per l’educació per part de l’anterior govern del Botànic. Segons ha plantejat, el conflicte actual seria la conseqüència de la falta de reformes i d’inversió adequada en el sistema educatiu durant eixe període.
Crítiques per la situació en els centres
En la seua intervenció, Pérez Llorca ha qualificat d’intolerable que hi haja xiquets als patis mentres hi ha professors a les aules que no els volen atendre. Ha descrit esta situació com a desproporcionada i l’ha utilitzada com a exemple de l’impacte directe de la vaga en el dia a dia dels centres educatius, subratllant les conseqüències per a l’alumnat i les seues famílies.
Mentres el debat avançava en l’hemicicle, la bancada dels grups de l’oposició ha exhibit cartells amb bitllets ficticis amb la cara del president. En ells es veien xifres de 75 euros, la quantitat que el Consell va oferir inicialment als professors com a augment de salari, i de 52.000 euros, en referència al sou de la seua parella en la Diputació de València. Al mateix temps, els diputats de l’oposició han corejat el lema consellera dimissió, dirigint les seues crítiques a la responsable autonòmica d’Educació.
El síndic socialista ha insistit que, en la seua opinió, el president disposa de marge per a millorar l’oferta i ha afirmat que ho té molt senzill. Li ha demanat que accepte el finançament que li dona el Govern de 1.700 milions, plantejant que amb eixos recursos podria reforçar l’educació pública i rebaixar la tensió amb la comunitat educativa.
Muñoz ha aprofundit en els seus retrets en assenyalar que, segons les seues dades, no hi ha diners per a l’educació pública i només s’oferixen 75 euros de pujada als docents, mentre que la parella del president percep 52.000 euros. Ha afegit que el president de la Generalitat cobra 95.000 euros i ha incrementat els salaris dels alts càrrecs en un 36%. També ha destacat que la consellera Carmen Ortí cobra 78.000 euros, 10.000 més que la seua antecessora, i que el secretari autonòmic d’Educació, Mcevoy, percep 89.000 euros, 23.000 més que qui ocupava el càrrec abans.
Per al síndic socialista, el carrer està incendiat amb raó i el conflicte educatiu ha despullat les carències del govern valencià. Ha acusat a Pérez Llorca de parlar de diàleg però, quan arriba el moment real, amagar-se, i ha posat com a exemple que, segons ha dit, no pot entrar per la porta de Les Corts perquè no vol dialogar amb la comunitat educativa. Amb este argument ha volgut subratllar que, més enllà de les crides al diàleg, la percepció d’una part de la comunitat educativa i de l’oposició és que falta voluntat real d’acord.
