Sergio Scariolo afirma que va deixar la selecció per tornar-se a exigir i demostrar que encara pot guiar un equip a grans resultats
Sergio Scariolo, entrenador del Reial Madrid de bàsquet, va explicar en la roda de premsa prèvia a la Final a Quatre de l’Eurolliga que un dels motius que li va portar el passat estiu a deixar la selecció espanyola per a fitxar pel club blanc va ser la necessitat personal de provar-se de nou en la màxima exigència de clubs i demostrar-se que encara pot guiar a un equip cap a grans resultats.
Quan vaig deixar la selecció nacional, va ser perquè volia passar per esta experiència i provar-me a mi mateix que encara puc ajudar un equip a aconseguir bons resultats. La gent deia que la selecció nacional és diferent. Quina és la diferència? És només la duració de la temporada, va manifestar el tècnic, subratllant que, més enllà del calendari, la pressió competitiva i l’exigència de lideratge són similars.
Relació amb Pedro Martínez: creuaments que confirmen la persistència a l’elit
Scariolo va enllaçar eixa reflexió amb una pregunta sobre la seua relació amb Pedro Martínez, entrenador del València Basket, rival del Reial Madrid en semifinals. Va recordar que els dos es van creuar per primera vegada fa 36 anys en la final de la ja desapareguda Copa Korac, quan Martínez dirigia al Joventut i ell estava al capdavant del Scavolini de Pésaro, i va destacar que els dos seguixen en l’elit després d’una llarga carrera construïda al voltant del bàsquet.
Podríem estar retirats i gaudir d’una part diferent de la nostra vida, però tal vegada la major part de la nostra vida ha sigut el bàsquet. Ho gaudim. Ho estimem. Passem dolor degut al bàsquet també i el superem. I la cosa és que encara som ací i veiem molt per davant de nosaltres, va dir, ressaltant el vincle vital que els dos mantenen amb este esport i la capacitat de continuar competint malgrat el desgast acumulat.
En els dos casos, crec que estimem el joc. Tractem de posar la nostra xicoteta rajola en la paret per a fer el nostre esport millor. Tractem de respectar a la gent. És una manera de donar un exemple als entrenadors jóvens que es pot tindre èxit a través del respecte, del treball dur, confiant en la teua gent i respectant als teus col·legues, va explicar, presentant la seua trajectòria i la de Martínez com una referència per a les noves generacions de tècnics.
El significat d’una Final Four i la importància de l’ambient a Atenes
El tècnic del Reial Madrid va destacar a més el que significa disputar una Final Four. Va considerar agradable estar en una cita que només aconseguixen els quatre millors equips de l’Eurolliga, un filtre que, segons va apuntar, separa la verdadera excel·lència d’altres conjunts molt competitius que es queden a les portes. També va valorar que la fase final es dispute a Atenes, una ciutat que va definir com un gran enclavament de bàsquet, amb dos grans clubs, una afició massiva i un ambient de gran passió entorn del joc.
Memòria i ambició de Scariolo a Atenes
Scariolo va recordar que ja ha arribat en dos ocasions al desenllaç de l’Eurolliga sense aconseguir encara el títol, una d’elles també en la capital grega. Sobre aquella experiència va assenyalar: Record aquella Final Four, estàvem amb un equip xicotet com l’Unicaja i competim. No és una obsessió. Crec que molts grans entrenadors no van guanyar l’Eurolliga i continuen sent grans entrenadors. Amb eixa reflexió va voler subratllar que la grandesa d’un tècnic no depén exclusivament de conquerir el trofeu, encara que va admetre la importància d’estar de nou en la lluita per ell.
L’entrenador italià va insistir en la necessitat de gestionar bé la càrrega emocional d’una cita així. Ha d’haver-hi un equilibri. Si un es posa massa emocional, probablement perdrà un poc el control i si no sent eixa motivació extra d’estar en el cim del bàsquet de clubs ací a Europa, probablement es perdrà una gran part i una mica de combustible també. El secret és trobar l’equilibri entre les dos àrees diferents, la racional i l’emocional, va opinar, al·ludint a la importància de mantindre el cap fred sense renunciar a l’energia addicional que proporciona el context d’una Final Four.
Campazzo: experiència, dissimular baixes i preparar el duel defensiu
Al costat de Scariolo va comparéixer el base argentí Facundo Campazzo, que va incidir en el valor de l’experiència del grup en estes rondes. L’experiència en este moment compta molt. És un factor important, encara que no determinant. No jugar amb Tavares i Len és un factor important, però crec que el nostre treball és tractar de dissimular eixes debilitats amb les coses bones que tenim, amb l’equip que està junt, amb el talent ofensiu i defensiu que tenim. Crec que si dissimulem bé les baixes que tenim, i afegim l’experiència i el talent que té l’equip, crec que coses bones poden passar, va afirmar, deixant clar que el Reial Madrid confia en el seu fons d’armari i en la seua qualitat col·lectiva per a compensar les absències interiors.
Campazzo també va analitzar al València Basket, el seu rival en semifinals, posant el focus en l’exigència defensiva i el ritme de joc que plantegen els de Pedro Martínez. La defensa del València és molt bona i ataquen molt, així que hem d’estar també preocupats per tornar ràpid. Veient com van defendre contra el Panathinaikos i com ho van fer la resta de la temporada, van fer un treball increïble individual i col·lectivament. Tenen capacitat atlètica per a defendre a qualsevol jugador i també una intel·ligència molt bona per a defendre en equip. Serà un partit molt difícil que es definirà per xicotets detalls, va subratllar, anticipant un duel molt igualat en el qual la concentració i la gestió de cada possessió poden inclinar la balança.
