Els pressupostos de la Generalitat per a 2026, els tercers de la legislatura
Els pressupostos de la Generalitat per a 2026 que Vox ha anunciat que es presentaran aquest divendres seran els tercers de l’actual legislatura, iniciada a mitjan 2023. Aquest període polític ha estat condicionat per dos pròrrogues consecutives dels comptes autonòmics i per la necessitat d’acords entre PP i Vox, que sumen majoria absoluta en Les Corts Valencianes.
Els primers pressupostos de PP i Vox
Els primers pressupostos de l’onzena legislatura van correspondre a l’exercici 2024. Els va presentar a l’octubre de 2023 el Consell presidit per Carlos Mazón, quan PP i Vox encara compartien govern en la Generalitat. Aquells comptes es van aprovar al desembre amb el suport dels dos partits, que junts aconsegueixen la majoria absoluta en el Parlament valencià.
Eixos pressupostos autonòmics de 2024 van acabar prorrogats, alguna cosa que no ocorria des de 1989. La causa va ser la catàstrofe provocada per la dana del 29 d’octubre de 2024, que va alterar per complet el calendari polític i econòmic del Consell. L’Executiu tenia previst aprovar el projecte de llei d’uns nous comptes a penes l’endemà passat, però la tragèdia va obligar a paralitzar eixe pla per a centrar els esforços en l’emergència i en l’atenció a les zones afectades.
El 17 de març de 2025, ja en un context polític distint, el llavors president Carlos Mazón va anunciar un acord amb Vox per a posar en marxa uns nous pressupostos autonòmics. Per a tancar eixe pacte, el PP va incorporar en els comptes diverses de les posicions defeses per Vox en matèries sensibles com la immigració, el Pacte Verd europeu o la reducció d’ajudes al valencià. Després de la negociació, els nous comptes van ser aprovades a la fi de maig i van entrar en vigor l’1 de juny, marcant un nou marc de gasto i prioritats per a la Generalitat.
Els segons pressupostos, ja només amb el PP en el Consell, van quedar així vinculats tant a l’agenda política del pacte PP-Vox com a la necessitat de respondre a les conseqüències de la dana, que havia condicionat la pròrroga anterior. Este encaix entre acords polítics i gestió de l’emergència va explicar que l’Executiu optara per mantindre uns comptes recents abans d’obrir un altre cicle pressupostari.
Canvi de presidència i segona pròrroga
Després de la dimissió de Carlos Mazón, la presidència de la Generalitat va passar a les mans de Juanfran Pérez Llorca, que va assumir el càrrec gràcies a una nova entesa amb Vox que no es va plasmar en un document formal. Amb el nou president al capdavant, el Consell va decidir al desembre aprovar una segona pròrroga pressupostària en esta legislatura.
L’argument del Govern valencià va ser que els comptes estaven encara vigents i que sobre elles se sustentava el pla de recuperació postdana. És a dir, el Consell va defendre que mantindre el mateix marc pressupostari garantia estabilitat per a continuar amb les actuacions derivades de la catàstrofe i evitar canvis bruscos en plena fase de reconstrucció.
En l’anterior sessió de control en Les Corts, el president Juanfran Pérez Llorca va sostindre que no tenia cap ‘dubte’ que al llarg d’enguany PP i Vox anaven a tirar avant uns nous pressupostos de la Generalitat. Segons va defendre, això permetria demostrar ‘una vegada més estabilitat, la que uns altres no poden oferir’, en al·lusió a altres governs que acumulen exercicis sense aprovar nous comptes.
Els primers pressupostos de Pérez Llorca
Els pressupostos de 2026 seran, en conseqüència, els tercers de la legislatura i els primers plenament associats al mandat de Pérez Llorca. Arribaran després de setmanes d’especulacions sobre l’estat de les negociacions entre PP i Vox, en les quals el president ha insistit que no sentia la pressió d’altres executius que porten anys sense renovar els seus comptes, entre ells el de Pedro Sánchez, mentres Vox negava públicament que s’estigueren produint contactes formals.
El suport de Vox tornarà a ser imprescindible perquè els nous comptes autonòmics tiren avant. El PP disposa de 40 escons en Les Corts Valencianes, deu menys dels necessaris per a aconseguir la majoria absoluta, que sí que s’aconseguix sumant els 13 parlamentaris de Vox. Esta aritmètica obliga a un nou acord entre les dos formacions si es vol culminar la tramitació pressupostària.
L’actual període parlamentari de sessions concloïa oficialment el 3 de juliol, però s’ha decidit ampliar-ho fins al 22 de juliol amb l’objectiu de deixar aprovats els pressupostos abans de les vacacions d’estiu. Atés que la tramitació d’uns comptes autonòmics sol prolongar-se al voltant de dos mesos, l’ampliació del calendari permetrà encaixar el registre del projecte, el seu debat i l’aprovació definitiva dins de l’actual període de sessions.
Amb este calendari, el Consell aspira a encadenar la recuperació postdana amb un nou marc pressupostari per a 2026, mantenint la imatge d’estabilitat parlamentària que el president i els seus socis busquen projectar davant la ciutadania i els mercats.
