La vicepresidenta primera defensa que el sòl dotacional pot desbloquejar 120.000 vivendes
La vicepresidenta primera i consellera de Vivenda, Ocupació, Joventut i Igualtat, Susana Camarero, ha defés que, si s’aconseguix desenrotllar el 50% del sòl dotacional disponible en la Comunitat Valenciana, es podrien construir unes 120.000 noves vivendes en els pròxims anys. Segons ha explicat, este potencial serviria per a alleujar de manera significativa l’actual emergència residencial, en incrementar de manera notable l’oferta de vivenda i facilitar l’accés a preus més assequibles.
Camarero ha participat en la inauguració de la desena edició del International Academic Real Estate Congress (AIRE’26), organitzat per la Universitat Politècnica de València i la Càtedra Observatori de la Vivenda. Davant l’entorn acadèmic i professional del sector immobiliari, la responsable autonòmica ha vinculat la solució a la crisi de vivenda a un ús més intens i planificat del sòl dotacional, que passaria a ser sòl residencial a través de diferents instruments urbanístics.
Més sòl residencial i menys burocràcia
La consellera ha detallat que la Generalitat està treballant amb els ajuntaments per a incrementar el sòl disponible i accelerar la posada en marxa de noves promocions de vivenda assequible. Este treball s’articula mitjançant els Projectes de Reconstrucció Local i els Plans d’Interés Residencial, figures que permeten transformar sòl inicialment reservat per a dotacions públiques en sòl residencial, sempre dins del marc urbanístic vigent.
En la seua intervenció, Camarero ha recordat que s’estima que a Espanya es necessiten al voltant de 700.000 noves vivendes per a equilibrar l’oferta i la demanda. A partir d’eixa referència, ha insistit que la Comunitat Valenciana ha de contribuir augmentant el seu propi parc residencial, la qual cosa, al seu juí, exigix actuar en tres fronts: incrementar l’oferta de vivenda, reduir els tràmits administratius que frenen els projectes i mobilitzar tot el sòl residencial disponible, tant públic com privat.
Dins d’esta estratègia, la responsable autonòmica ha assenyalat el paper del Pla Viu de la Generalitat com a ferramenta clau per a ordenar i accelerar les actuacions. Este programa està concebut per a generar una major oferta de vivendes, agilitzar la tramitació dels projectes i mobilitzar sòl, incorporant a més criteris d’innovació i processos constructius industrialitzats amb la finalitat d’acurtar terminis i donar una resposta més ràpida a l’emergència residencial.
Insights: L’enfocament combina reordenació del sòl, simplificació de procediments i industrialització per a reduir temps d’execució.
L’objectiu del Pla Viu és impulsar la construcció de 10.000 vivendes de protecció pública al llarg de l’actual legislatura. De moment, ja s’han mobilitzat 4.800 vivendes de protecció pública, xifra que s’eleva fins a unes 6.000 unitats si se sumen les promocions privades activades en paral·lel dins del mateix marc. Estes xifres mostren un desplegament encara en fase de creixement, però que, segons la Generalitat, marca una tendència clara d’augment de l’oferta.
Una part rellevant de les vivendes associades al Pla Viu es destina al lloguer accessible, la qual cosa suposa prioritzar fórmules que no exigixen desemborsaments inicials tan elevats com la compra. A més, el pla reserva un 40% d’estes vivendes per a jóvens, amb la intenció d’oferir-los oportunitats reals d’emancipació i facilitar l’accés a la primera vivenda en un context de preus tibants i salaris més limitats.
Camarero ha posat també el focus en les mesures implementades pel Consell per a afavorir la compra de vivenda, especialment entre menors de 35 anys. Entre elles, ha destacat la rebaixa de l’impost de transmissions patrimonials del 8% al 6% per a l’adquisició de la primera vivenda per part de jóvens, una mesura que, segons les dades aportades, ha beneficiat ja a prop de 29.000 persones, amb un estalvi mitjà de 1.482 euros per operació. Esta reducció fiscal pretén rebaixar una de les principals barreres d’entrada: els costos associats a la compravenda.
A esta rebaixa impositiva se suma el reforç de la línia d’avals del Institut Valencià de Finances, que compta amb al voltant de 4.000 jóvens beneficiaris. Estos avals permeten cobrir part del finançament necessari i faciliten que els qui tenen capacitat de pagament però escàs estalvi previ puguen accedir a una hipoteca per a la compra de la seua primera vivenda.
La vicepresidenta ha reivindicat igualment la importància de la seguretat jurídica, la transparència i la informació clara com a elements centrals del Pla Viu. Al seu entendre, un marc estable i previsible contribuïx a donar confiança a promotors, administracions i futurs inquilins o compradors, la qual cosa es traduïx en més projectes i en una execució més àgil.
En este context, ha insistit en la necessitat d’eliminar traves i simplificar la burocràcia que afecta els desenrotllaments urbanístics i a la construcció de vivenda protegida. La reducció de terminis administratius i la clarificació dels procediments es presenten com a condicions indispensables perquè el potencial del sòl dotacional i de la resta de sòl disponible es convertisca en promocions reals en un període de temps raonable.
Camarero ha subratllat que s’està impulsant vivenda pública de lloguer assequible i industrialitzada, finançada directament per la Generalitat. Este model, basat en sistemes constructius més estandarditzats i en processos repetitius, busca reduir costos i acurtar els temps d’execució sense renunciar als estàndards de qualitat.
Segons ha indicat, ja hi ha prop de 100 vivendes licitades amb estes característiques en localitats com Albal, Torrent i Utiel, i la previsió és que pròximament se sumen nous municipis. Estes primeres promocions serviran com a referència per a ampliar l’ús de la construcció industrialitzada i comprovar la seua capacitat per a multiplicar l’oferta en menys temps, en línia amb l’objectiu general de posar fi a l’emergència residencial en la Comunitat Valenciana.
