Els estudiants de la Comunitat Valenciana han obtingut en 2026 una nota mitjana d’accés a la universitat de 6,35, una de les més baixes d’Espanya i només per damunt de Cantàbria, que ha registrat un 6,30. Mentres, més de 50.000 jóvens es preparen per a la convocatòria extraordinària de la PAU per a intentar pujar la seua nota.
Per davall del 7 se situen Cantàbria (6,30), Comunitat Valenciana (6,35), Múrcia (6,68), Andalusia (6,85) i Castella-la Manxa (6,957), entre altres territoris. Estes xifres mostren una bretxa clara respecte a les autonomies amb millors resultats.
En el grup de regions per damunt del 7 estan Castella i Lleó (7,46), Balears (7,08), La Rioja (7,38), Astúries (7,4), Extremadura (7,12) i Catalunya, on la nota mitjana d’accés, comptant la mitjana del Batxillerat, ha sigut de 7,16.
Más de 50.000 estudiants es preparen estos dies per a presentar-se a la convocatòria extraordinària de la prova d’accés a la universitat (PAU) 2026. Molts d’ells es tornaran a examinar només per a pujar nota, encara que la mitjana de la convocatòria ordinària s’ha quedat lleugerament per davall del set.
Calendari de la convocatòria extraordinària
Les proves de la PAU extraordinària han començat esta setmana a Navarra, on 554 estudiants acaben este divendres els exàmens. No obstant això, en la majoria de comunitats autònomes, inclosa la Comunitat Valenciana, se celebraran els dies 30 de juny, 1 i 2 de juliol.
En Castella-la Manxa l’alumnat acudirà un dia abans, el 29 de juny. En Astúries, la convocatòria extraordinària tindrà lloc entre el 6 i el 8 de juliol. En el cas de Catalunya, la segona convocatòria serà el 2, 3 i 4 de setembre, però serà l’últim any amb este calendari, ja que a partir de 2027 la PAU extraordinària passarà a juliol per a alinear-se amb la resta de comunitats.
Segons les dades recents, es preveu que més de 50.000 alumnes es tornen a presentar a esta convocatòria. En 2025 ho van fer 51.765 estudiants, 1.841 més que en 2024, i una part molt important d’ells, 19.214, només per a fer la fase específica.
A estos exàmens acudixen tant alumnes que han acabat segon de Batxillerat però tenien assignatures pendents com altres que busquen pujar nota fins als 14 punts possibles. Per a molts d’ells, millorar unes dècimes pot marcar la diferència per a obtindre plaça en el grau desitjat.
Com es calcula la nota d’accés
La nota màxima de la fase general o d’accés arriba fins als 10 punts. Es calcula a partir de la mitjana del Batxillerat, que té un pes del 60 %, junt amb els resultats de les proves generals. A més, la validesa d’esta part és indefinida.
La fase específica, de caràcter voluntari, permet pujar fins als 14 punts. Esta fase té validesa durant l’any en què es supera i els dos cursos següents. Resulta clau per a competir per places en graus amb notes de tall altes, on unes poques dècimes poden decidir l’admissió.
Precisament, esta competició per aconseguir plaça en el grau triat, sobretot quan té una demanda elevada, ha portat moltes famílies a contractar cada volta més classes particulars.
El professor Antonio Barbeito, director de les acadèmies Mundoestudiante, assegura que les sol·licituds de classes particulars relacionades amb la selectivitat han crescut un 30 % en 2026 respecte a 2025. A més, indica que les classes preparatòries per a la segona convocatòria han augmentat un 18 %.
Segons Barbeito, la motivació principal és clara: ‘Els estudiants volen arribar a la seua nota, i cada volta la nota de tall segons quina carrera augmenta més’. Davant d’esta situació, recomana revisar amb atenció l’examen fet en juny per a entendre millor la seua estructura i la manera en què es demana respondre.
El professor afig un altre consell per a l’alumnat: ‘Tu no escrius per a tu, escrius per a una persona que no et coneix’. També recomana mesurar bé els temps, triar les assignatures en què es té més confiança i, en la fase específica, ‘anar a allò segur’.
Baixa el percentatge d’aprovats en la PAU
Encara que nou de cada deu matriculats sol superar la PAU, en 2025 este percentatge va baixar quasi tres dècimes, fins al 89,98 % de mitjana, front al 92,95 % d’aprovats en 2024.
Les dades recopilades apunten que en 2026 el percentatge d’aprovats també ha baixat en comunitats com Madrid, Catalunya, Andalusia, Cantàbria, Navarra, Canàries, Múrcia, Balears o La Rioja, entre altres regions. En alguns territoris la diferència és d’algunes dècimes o mig punt, però en altres supera un punt complet.
En Madrid hi ha hagut un 95,1 % d’aprovats en 2026, front al 95,5 % de 2025. En Catalunya, el percentatge ha sigut del 94,97 % respecte al 95,68 % de l’any anterior. En La Rioja s’ha passat del 97,57 % al 97,08 %, i en Aragó, del 97,57 % al 94,91 %.
En Navarra, la taxa d’aprovats ha sigut del 96,98 % front al 97,92 % de 2025. En Múrcia s’ha registrat un 93,7 % front al 94,4 %; en Andalusia, un 90,63 % front al 91,98 %; en Balears, un 89,6 % front al 92,5 %, i en La Rioja, un 97,08 % front al 97,57 %.
En Gran Canària el percentatge d’aprovats s’ha quedat en el 91,6 %, front al 92,6 % de l’any anterior. A més, la nota mitjana de l’examen de Matemàtiques II ha baixat de manera històrica en Catalunya, amb una mitjana de 4,18, la pitjor des de 2014.
No obstant això, en algunes comunitats el percentatge d’aprovats ha sigut superior al del curs passat. Així ocorre en Castella i Lleó, amb un 98 %; Castella-la Manxa, amb un 96,87 %; Galícia, amb un 96,24 %; Astúries, amb un 95,12 %, o Extremadura, on el 96,7 % d’aprovats representa el tercer millor resultat dels últims 20 anys.
En Aragó, els aprovats han sigut el 94,91 %, mentres que al País Basc han arribat al 95,26 %. En la Comunitat Valenciana, el percentatge d’estudiants que han superat la PAU ha sigut del 95,23 %, un resultat que, malgrat la baixa nota mitjana d’accés, situa l’alumnat valencià entre els que més aproven la prova.
