El ministre de la Presidència, Justícia i Relacions amb les Corts, Félix Bolaños, ha defensat este dimecres la regularització d’immigrants aprovada pel Govern espanyol i ha assegurat que té ‘absoluta tranquil·litat’ sobre la solidesa jurídica del reial decret, tot i que el Tribunal Suprem ha obert la porta a consultar al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) si la norma encaixa amb el dret comunitari.
Bolaños ha fet estes declaracions davant els mitjans després de conéixer-se la decisió del Suprem de plantejar una possible qüestió prejudicial al TJUE. El tribunal estudia si el reial decret de regularització podria entrar en conflicte amb la normativa europea i ha iniciat els tràmits formals per a aclarir-ho.
El Suprem ha canalitzat esta possibilitat a través de dues providències dictades en el marc de sengles recursos presentats per la Comunitat Valenciana i Aragó contra el procés de regularització. Estos recursos busquen revisar la legalitat de la mesura i han servit de base per a valorar l’enviament de la consulta al tribunal europeu.
Les parts afectades per estos procediments tenen de termini fins este divendres per a pronunciar-se sobre la qüestió prejudicial plantejada. Després, el Tribunal Suprem haurà de decidir si finalment eleva la consulta al TJUE i, a més, si acorda o no les mesures cautelars que han sol·licitat els dos governs autonòmics per a paralitzar el procés de regularització mentres es resol el fons de l’assumpte.
Suport de la Comissió Europea i recorreguts previs
Davant d’esta situació, Bolaños ha subratllat el suport europeu que, segons ell, avala el decret. Ha recordat que la Comissió Europea ‘ja ha deixat clar que la regularització no xoca amb cap norma europea’ i que ‘Espanya té perfecte dret a aprovar’ una mesura d’este tipus dins de les seues competències en matèria d’estrangeria.
El ministre també ha destacat que el Tribunal Suprem ja va rebutjar el passat mes de maig paralitzar cautelarment la regularització. En aquella ocasió, la petició de suspensió provisional va arribar de la Comunitat de Madrid, del partit Vox i de tres associacions, però el tribunal no va apreciar motius suficients per a aturar el procés en aquell moment.
Bolaños ha defensat que, fins ara, tots els intents de frenar la mesura de forma immediata no han prosperat. Segons ha recordat, estes decisions reforcen la idea que el decret complix els requisits formals i que pot continuar en vigor mentres es resolen els recursos principals.
El ministre ha manifestat ‘total respecte’ tant a la possibilitat que el Suprem remeta el cas al TJUE com a la decisió que prenga finalment el tribunal europeu. No obstant això, ha aclarit que, encara que s’elevara la qüestió prejudicial, això no implicaria automàticament la suspensió del procés de regularització.
‘Tenim l’absoluta tranquil·litat que és un reial decret molt sòlid, que ha comptat amb tots els informes preceptius’ i ‘tots els controls des del punt de vista jurídic’, ha afirmat Bolaños. Com a exemple, ha citat els dictàmens del Consell d’Estat, de l’Advocacia de l’Estat i de l’Oficina de Qualitat Normativa, que han analitzat el text abans de l’aprovació.
Rebuig a l’efecte crida i condicions de la mesura
Preguntat pel suposat efecte crida associat a este procés de regularització, el ministre ha negat que puga produir-se un augment de noves arribades per este motiu. Ha remarcat que la mesura establix condicions temporals molt clares per a poder acollir-s’hi.
Bolaños ha recordat que, per a presentar la sol·licitud, la persona interessada ha d’estar residint a Espanya des d’‘una data certa’, que se situa abans de l’1 de gener passat. Per tant, qualsevol persona que haja arribat al país després d’eixa data no es pot beneficiar del decret, encara que complisca altres requisits.
Esta limitació temporal, segons ha explicat, pretén centrar la regularització en persones que ja portaven temps vivint al territori espanyol. Així es busca donar estabilitat a qui ja estava integrat en la vida quotidiana, laboral i social, i no incentivar noves entrades irregulars.
El ministre ha remarcat que la mesura es va anunciar en gener i que des d’aleshores s’ha treballat en el desplegament administratiu necessari. Açò ha permés obrir vies perquè milers de persones que ja vivien al país puguen regularitzar la seua situació de manera ordenada.
Impacte en drets i aportació econòmica
Finalment, Bolaños ha posat l’accent en les conseqüències socials i econòmiques del procés. Ha assegurat que el més rellevant és que ‘este procés està sent un èxit des del punt de vista dels drets’, ja que ajuda persones que vivien a Espanya com a ‘ciutadans de segona’.
Segons ha defensat, gràcies a la regularització, estes persones podran accedir a ‘dignitat, faenes de qualitat’ i a un estatus legal que els permeta participar plenament en la societat. A més, podran contribuir de manera regular a la Hisenda Pública i a la Seguretat Social mitjançant impostos i cotitzacions.
D’esta manera, el Govern central espera que la integració formal d’estes persones tinga un impacte positiu tant en la protecció dels seus drets com en els ingressos públics i en el funcionament del mercat laboral, que necessita mà d’obra en diversos sectors.
