El Tribunal Suprem ha inadmitit i ha arxivat la querella per calúmnies i injúries greus amb publicitat que el conseller de Sanitat, Marciano Gómez, havia presentat contra la ministra de Ciencia, Diana Morant, per unes declaracions sobre la privatització de la sanitat que ell considerava difamatòries.
En l’auto de la Sala Penal del Tribunal Suprem, difós pel Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, es remarca que la llibertat d’expressió ‘constituïx el fonament bàsic de l’orde democràtic no sols com a manifestació de pensaments i idees, sinó com a expressió crítica de l’actuació de l’oponent polític’.
El mateix escrit admet que ‘encara que seria desitjable que la vida pública es desenrotllara amb un llenguatge respectuós amb l’adversari, no exempt de crítica cap a la faena política desenrotllada per l’oponent polític, el seu incompliment no suposa la criminalització de la vida política’.
L’alt tribunal considera que, per ‘dures i injustes’ que puguen ser les frases ‘empleades en la lluita política’, s’entén que es pronuncien ‘en un àmbit polític’. Per tant, situa este tipus de missatges dins del debat públic entre dirigents i partits.
Segons recull l’auto, el Tribunal Constitucional ha assenyalat que la ‘major capacitat d’actuació dels dirigents polítics’ permet ‘certa desmesura en la utilització de frases, expressions o idees que, descontextualitzades de la lluita política, poden ser tingudes com a molt injurioses o, fins i tot, calumnioses’. Esta doctrina servix de base per a protegir un marge ampli de crítica en l’escena política.
Declaracions de Morant i resposta de Gómez
En la querella presentada per Marciano Gómez el passat 22 de maig davant del Suprem, es detallava que la ministra havia fet unes declaracions, difoses després per diversos mitjans de comunicació, en què afirmava: ‘mentres es retalla en sanitat s’està duplicant la inversió en sanitat privada’. A més, afegia: ‘Tenim un conseller de Sanitat que s’està lucrant amb la privatització de la sanitat’.
El conseller sostenia que estes manifestacions no eren ‘una crítica política genèrica, una valoració ideològica ni una opinió emparada per la llibertat d’expressió, sinó una imputació directa, personal i concreta de fets delictius’. Per això va recórrer a la via penal per calúmnies i injúries greus amb publicitat.
No obstant això, el Suprem remet a la Sentència 197/1996 del Tribunal Constitucional, on es destaca que ‘es fa necessari que es deixe un ampli espai al gaudi de les llibertats d’informació i expressió, deixant al marge esta contesa política del dret penal’. Així, el tribunal entén que el conflicte entre Morant i Gómez pertany a l’esfera del debat polític.
L’auto també assenyala que ‘la utilització de missatges durs en el seu contingut permet conéixer les distintes opcions sobre les quals la ciutadania haurà d’optar’. D’esta manera, vincula el to dur del llenguatge polític amb el dret dels votants a disposar d’informació i posicions clares abans de decidir el seu suport.
Com a conclusió, la Sala Penal del Suprem acorda el sobreseïment de la causa i, per tant, que no s’òbriga un procediment penal contra la ministra per estes paraules. Contra esta resolució encara es pot interposar un recurs de súplica en el termini de tres dies des de la notificació.
