El rector de la Universitat de València (UV), Juan Luis Gandía, ha defensat que la universitat pública només pot garantir una societat més justa i equitativa si disposa de finançament suficient, capacitat de planificar a llarg termini i més participació en les decisions de les administracions públiques.
Gandía, catedràtic d’Economia Financera i Comptabilitat, ha recordat que porta més de 35 anys vinculat a la UV. Primer com a alumne, després com a professor i també com a vicerector durant dos mandats. Per això ha afirmat sentir-se ‘profundament universitari’.
Segons ha explicat, va decidir presentar-se a rector com a ‘servidor públic’ després de detectar malestar intern i qüestions que ‘no funcionaven adequadament’. Ara espera que, d’ací a sis anys, quan acabe el seu mandat, puga mirar arrere i comprovar que ha aconseguit millores en la institució.
Ha recordat que la Universitat de València és una de les universitats més antigues d’Espanya, amb més de cinc segles d’història. A parer seu, eixa trajectòria obliga a cuidar especialment el finançament i la planificació del seu futur.
Primera mesura: codi de bones pràctiques
Entre les primeres decisions del nou equip rectoral, encara dins dels seus primers cent dies de mandat, Gandía ha destacat l’aprovació d’un codi de ‘bones pràctiques’ en la governança de la UV.
Ha avançat que en breu començaran a treballar en un pla d’inversions i infraestructures. Després, ha remarcat, arribarà ‘la qüestió més important: aconseguir finançament perquè puga desenvolupar-se’. Sense recursos econòmics suficients, ha advertit, els projectes quedaran limitats.
El rector ha remarcat que la seua manera de treballar es basa a ‘escoltar, dialogar i, després, negociar’. Sempre amb la premissa de ‘la transparència’ i amb ‘les llums llargues’, és a dir, pensant a llarg termini ‘sense pressa, però sense pausa’.
Plan plurianual i limitacions
Respecte a l’acord de finançament plurianual 2026-2029, firmat entre les cinc universitats públiques de la Comunitat Valenciana i la Generalitat, Gandía ha explicat que este marc econòmic cobrix principalment necessitats estructurals ja existents.
Segons ha detallat, l’acord permet donar continuïtat a allò que ja està en marxa, però ‘això no permet planificar realment‘ el futur. A juí seu, cal anar més enllà si es vol adaptar l’oferta acadèmica a les noves demandes socials i professionals.
Com a exemple, ha citat la necessitat d’oferir més places de màster habilitants i professionalitzants, davant l’actual demanda creixent. Per a això, ha remarcat que faran falta ‘més aularis, més laboratoris i més professorat‘, la qual cosa implica inversions importants.
Gandía ha insistit que ‘cal sensibilitzar l’Administració de la importància que tenen les universitats públiques per a una societat més justa i més equitativa’. Per a complir eixe paper, ha dit, necessiten ‘suficiència financera’ i recursos addicionals.
Ha recordat que la missió bàsica de la universitat és ‘la generació, transmissió i transferència d’eixe coneixement’. Segons ha remarcat, sense finançament estable esta funció social queda compromesa.
Universitat pública i competència privada
Preguntat per la competència de la universitat privada, Gandía ha afirmat que, al seu entendre, ‘la universitat pública té l’obligació estatutària i legal de poder oferir equitat social i igualtat d’oportunitats’.
Ha vinculat esta obligació a la necessitat de mantindre uns preus accessibles i una oferta acadèmica àmplia. També a disposar de recursos per a beques, infraestructures i investigació que garantisquen eixa igualtat real d’oportunitats.
Relació amb la Generalitat i paper de les administracions
Pel que fa a la relació amb la Generalitat Valenciana, el rector ha assegurat que actualment ‘hi ha fluïdesa‘. S’ha mostrat confiat que el pròxim curs ‘puguem, amb rigor i amb informació, aportar idees, objectius i estratègies que permeten que des de la Generalitat es puguen anar assumint’.
A més, ha considerat que ‘seria positiu’ que este treball es fera de manera conjunta per part de les cinc universitats públiques valencianes. Així, ha dit, la seua veu tindria més força en el diàleg institucional.
Segons la seua opinió, el paper de les administracions públiques hauria de ser ‘entendre quina és la situació de les universitats, fer-nos partícips de les decisions que s’estan prenent’. Ha remarcat que no es tracta només de ‘deixar-se aconsellar’, sinó d»entendre en quina situació ens trobem’.
Avaluació de la PAU i districtes universitaris
Sobre el debat al voltant del districte únic en les proves d’accés a la universitat pública espanyola (PAU), arran de les diferències de resultats entre comunitats autònomes i del pes de les llengües pròpies, Gandía ha cridat a analitzar la qüestió amb calma.
En este sentit, ha opinat que l’anàlisi dels resultats acadèmics ‘no es pot circumscriure a una variable puntual o exclusiva’. Ha defensat que ‘devenen d’un multifactorial’ i ha conclòs que ‘no és apropiat posar el focus en una única qüestió’.
Per al rector, qualsevol canvi en el model d’accés hauria de tindre en compte tots estos factors. Així, ha apuntat, es podrà garantir un sistema que siga equitatiu per a l’alumnat de totes les comunitats autònomes i respectuós amb les seues realitats lingüístiques i educatives.







