Juan Luis Gandia assumix el rectorat de la Universitat de València reivindicant humanisme, ciència i compromís cívic

Juan Luis Gandia ha sigut investit rector de la Universitat de València (UV) en un acte acadèmic en el qual ha fixat amb claredat les línies mestres del seu mandat i ha reivindicat l’humanisme, la ciència i la responsabilitat cívica com a pilars del seu projecte per a la institució.

Durant la cerimònia, l’antiga rectora, Mavi Mestre, li ha fet lliurament dels símbols del rectorat, la vara de comandament i la medalla, amb el que s’ha escenificat el relleu institucional. Després de l’obertura de la sessió s’ha procedit a la lectura del decret de nomenament i a la promesa del càrrec per part de Gandia, formalitzant així la seua presa de possessió al capdavant de la UV.

En el seu discurs d’investidura, Gandia ha dibuixat una idea d’universitat pública al servici de la societat, una institució que entén com a espai de coneixement rigorós, de convivència democràtica i de defensa de la llengua pròpia i l’equitat. Ha insistit que la universitat ha de respondre a les necessitats col·lectives a través de la docència, la investigació i la transferència de coneixement, reforçant el seu paper com a servici públic essencial.

Referents històrics de la Universitat de València

Bona part de la seua intervenció s’ha articulat entorn de tres figures històriques vinculades a la Universitat de València: Joan Lluís Vives, Santiago Ramón y Cajal i Joan Baptista Peset. Segons ha explicat, estos tres noms simbolitzen tres dimensions essencials de la universitat: l’humanisme, la ciència i la responsabilitat cívica, que aspira a convertir en guia de la seua gestió.

Sobre Vives, Gandia ha reivindicat la tradició humanista de la institució i la necessitat que la universitat continue sent un espai de raó, de diàleg, de lectura crítica i de formació integral. Ha subratllat que estos principis no són només part del llegat històric de la UV, sinó una orientació necessària per a afrontar els desafiaments actuals, des de la polarització social fins a la desinformació.

La referència a Ramón y Cajal li ha servit per a defendre la importància de la investigació i reclamar més finançament per a les universitats públiques. Ha remarcat que sense recursos suficients és impossible sostindre una ciència competitiva, atraure i retindre talent o consolidar projectes de llarg recorregut, i ha vinculat directament esta inversió amb el desenrotllament econòmic i social de l’entorn.

La tercera figura evocada ha sigut la del rector Joan Baptista Peset, afusellat pel franquisme, a qui Gandia ha presentat com a símbol del compromís democràtic i de la responsabilitat pública de la universitat. A partir d’este exemple, ha defés que la institució ha de continuar sent un espai de defensa dels drets fonamentals, de la llibertat acadèmica i del pensament crític, fins i tot en contextos adversos.

Un dels moments centrals del discurs, segons ha destacat la mateixa Universitat de València, ha arribat quan ha definit el model de govern que vol per a la institució. Gandia ha apostat per un rectorat basat en la integritat institucional, la transparència, la deliberació informada i el respecte, amb processos de decisió clars i participats que reforcen la confiança de la comunitat universitària.

En la part final de la seua intervenció ha subratllat que la universitat no ens pertany; la servim durant un temps, una idea amb la qual ha volgut remarcar el caràcter temporal dels càrrecs i l’obligació de posar-los al servici del bé comú. Ha apel·lat també a la gratitud i al respecte cap a les generacions que han construït la institució, recordant que la UV és resultat d’un esforç col·lectiu acumulat durant dècades.

El rector ha insistit que governar no és ocupar un espai; és assumir una obligació, i ha demanat al seu equip accessibilitat, proximitat, rigor, prudència i capacitat d’escolta. Amb esta crida ha marcat un estil de lideratge que vol pròxim i responsable, orientat a donar resposta als problemes quotidians de l’alumnat i del personal, i a mantindre canals de diàleg oberts amb tots els sectors del campus.

En este marc, ha reivindicat també el paper del sistema universitari públic valencià, al qual ha considerat clau per a la formació de professionals i per a la cohesió social del territori. Per a això, ha reclamat un finançament estable, transparent i suficient, que permeta planificar a mitjà i llarg termini, modernitzar infraestructures i consolidar projectes acadèmics i científics que no depenguen de decisions conjunturals.

Gandia ha defés a més el valencià com una llengua de coneixement, de convivència i de projecció pública. Ha subratllat que la Universitat de València és valenciana, pública i oberta al món, una combinació que, al seu juí, reforça la seua capacitat per a internacionalitzar la docència i la investigació sense renunciar al seu arrelament social i cultural.

En el seu comiat, Mavi Mestre ha reivindicat una universitat al servici de les persones, principi que, segons ha explicat, ha guiat els seus dos mandats al capdavant del rectorat. Ha recordat que este període ha estat marcat per desafiaments com la pandèmia, la guerra d’Ucraïna, el genocidi de Gaza o la dana, contextos de crisis que han exigit una resposta ràpida de la institució.

L’antiga rectora ha destacat la resposta de la Universitat de València davant estes situacions, amb mesures com a ajudes econòmiques als col·lectius més vulnerables, suport psicològic i jurídic i la mobilització de voluntariat entre la comunitat universitària. Al seu juí, estes actuacions evidencien el compromís social de la UV i la seua capacitat de reaccionar davant emergències que afecten directament l’estudiantat i al personal.

En la clausura de l’acte, Juanfran Pérez Llorca s’ha referit a la modernització del sistema universitari, assenyalant la implantació de mesures com les microcredencials, la connexió entre la Formació Professional i la universitat i la formació dual universitària amb les empreses. Segons ha explicat la Universitat de València, estes iniciatives busquen adaptar l’oferta acadèmica a les noves demandes formatives i reforçar la vinculació entre estudis superiors i mercat laboral, mantenint el caràcter públic i la vocació de servici de la institució.

Últimes notícies

El sud-est peninsular, clau arqueològica dels jocs de tauler preromans

El sud-est peninsular, especialment la província dAlacant, concentra la major quantitat de restes arqueològiques de jocs de tauler preromans, una peça clau per a entendre les relacions socials entre els pobles mediterranis i les elites locals abans de la romanització.

Oratge estable diumenge amb cel ras i descens de les temperatures a l’interior

La Comunitat Valenciana viurà un diumenge de cel poc nuvolós o ras, amb màximes a la baixa a l’interior de València i sense canvis en la resta, i vent fluix de direcció variable amb predomini de llevant a la vesprada.

Empat de l’Almería a Castàlia i l’eliminatòria es decidirà als Jocs del Mediterrani

Castelló i Almería empaten 1-1 a Castàlia en l’anada de la primera eliminatòria de la promoció a Primera Divisió, en un partit on els albinegres disposen de les millors ocasions.

El Barça s’imposa al Nava sense patir i jugarà una nova final de Copa del Rei

El Barça derrota el Viveros Herol Nava per 27-38 en la semifinal d’Alacant, defensa el títol de Copa del Rei i arriba a la final sense necessitat de mostrar la seua millor versió.

El Bidasoa Irún passa per damunt del Bada Huesca i torna a una final de Copa 30 anys després

El Bidasoa Irún goleja el Bada Huesca per 30-37 en la semifinal de la Copa del Rei a Alacant, torna a una final 30 anys després i es garantix plaça europea per a la pròxima temporada.

El Bidasoa Irún atropella el Bada Huesca i torna a una final de Copa 30 anys després

El Bidasoa Irún goleja el Bada Huesca per 30-37 en la semifinal de la Copa del Rei a Alacant, torna a una final 30 anys després i s’assegura plaça europea per a la pròxima temporada.

Centenars de persones ixen al carrer a València contra el negoci de la vivenda

Centenars de persones es manifesten este dissabte pel centre de València per a denunciar l especulació immobiliària, el model turístic descontrolat i la pèrdua d identitat dels barris, i per a reclamar vivenda digna i lloguers assequibles.

El Barça atropella el Nava a Alacant (27-38) i es planta en una nova final de Copa

El Barça guanya amb autoritat el Viveros Herol Nava per 27-38 en la semifinal de la Copa del Rei d’handbol a Alacant i es classifica per a una nova final, en un partit que va dominar sense necessitat d’exhibir la seua millor versió.