Juan Luis Gandia assumix el rectorat de la Universitat de València reivindicant humanisme, ciència i compromís cívic

Juan Luis Gandia ha sigut investit rector de la Universitat de València (UV) en un acte acadèmic en el qual ha fixat amb claredat les línies mestres del seu mandat i ha reivindicat l’humanisme, la ciència i la responsabilitat cívica com a pilars del seu projecte per a la institució.

Durant la cerimònia, l’antiga rectora, Mavi Mestre, li ha fet lliurament dels símbols del rectorat, la vara de comandament i la medalla, amb el que s’ha escenificat el relleu institucional. Després de l’obertura de la sessió s’ha procedit a la lectura del decret de nomenament i a la promesa del càrrec per part de Gandia, formalitzant així la seua presa de possessió al capdavant de la UV.

En el seu discurs d’investidura, Gandia ha dibuixat una idea d’universitat pública al servici de la societat, una institució que entén com a espai de coneixement rigorós, de convivència democràtica i de defensa de la llengua pròpia i l’equitat. Ha insistit que la universitat ha de respondre a les necessitats col·lectives a través de la docència, la investigació i la transferència de coneixement, reforçant el seu paper com a servici públic essencial.

Referents històrics de la Universitat de València

Bona part de la seua intervenció s’ha articulat entorn de tres figures històriques vinculades a la Universitat de València: Joan Lluís Vives, Santiago Ramón y Cajal i Joan Baptista Peset. Segons ha explicat, estos tres noms simbolitzen tres dimensions essencials de la universitat: l’humanisme, la ciència i la responsabilitat cívica, que aspira a convertir en guia de la seua gestió.

Sobre Vives, Gandia ha reivindicat la tradició humanista de la institució i la necessitat que la universitat continue sent un espai de raó, de diàleg, de lectura crítica i de formació integral. Ha subratllat que estos principis no són només part del llegat històric de la UV, sinó una orientació necessària per a afrontar els desafiaments actuals, des de la polarització social fins a la desinformació.

La referència a Ramón y Cajal li ha servit per a defendre la importància de la investigació i reclamar més finançament per a les universitats públiques. Ha remarcat que sense recursos suficients és impossible sostindre una ciència competitiva, atraure i retindre talent o consolidar projectes de llarg recorregut, i ha vinculat directament esta inversió amb el desenrotllament econòmic i social de l’entorn.

La tercera figura evocada ha sigut la del rector Joan Baptista Peset, afusellat pel franquisme, a qui Gandia ha presentat com a símbol del compromís democràtic i de la responsabilitat pública de la universitat. A partir d’este exemple, ha defés que la institució ha de continuar sent un espai de defensa dels drets fonamentals, de la llibertat acadèmica i del pensament crític, fins i tot en contextos adversos.

Un dels moments centrals del discurs, segons ha destacat la mateixa Universitat de València, ha arribat quan ha definit el model de govern que vol per a la institució. Gandia ha apostat per un rectorat basat en la integritat institucional, la transparència, la deliberació informada i el respecte, amb processos de decisió clars i participats que reforcen la confiança de la comunitat universitària.

En la part final de la seua intervenció ha subratllat que la universitat no ens pertany; la servim durant un temps, una idea amb la qual ha volgut remarcar el caràcter temporal dels càrrecs i l’obligació de posar-los al servici del bé comú. Ha apel·lat també a la gratitud i al respecte cap a les generacions que han construït la institució, recordant que la UV és resultat d’un esforç col·lectiu acumulat durant dècades.

El rector ha insistit que governar no és ocupar un espai; és assumir una obligació, i ha demanat al seu equip accessibilitat, proximitat, rigor, prudència i capacitat d’escolta. Amb esta crida ha marcat un estil de lideratge que vol pròxim i responsable, orientat a donar resposta als problemes quotidians de l’alumnat i del personal, i a mantindre canals de diàleg oberts amb tots els sectors del campus.

En este marc, ha reivindicat també el paper del sistema universitari públic valencià, al qual ha considerat clau per a la formació de professionals i per a la cohesió social del territori. Per a això, ha reclamat un finançament estable, transparent i suficient, que permeta planificar a mitjà i llarg termini, modernitzar infraestructures i consolidar projectes acadèmics i científics que no depenguen de decisions conjunturals.

Gandia ha defés a més el valencià com una llengua de coneixement, de convivència i de projecció pública. Ha subratllat que la Universitat de València és valenciana, pública i oberta al món, una combinació que, al seu juí, reforça la seua capacitat per a internacionalitzar la docència i la investigació sense renunciar al seu arrelament social i cultural.

En el seu comiat, Mavi Mestre ha reivindicat una universitat al servici de les persones, principi que, segons ha explicat, ha guiat els seus dos mandats al capdavant del rectorat. Ha recordat que este període ha estat marcat per desafiaments com la pandèmia, la guerra d’Ucraïna, el genocidi de Gaza o la dana, contextos de crisis que han exigit una resposta ràpida de la institució.

L’antiga rectora ha destacat la resposta de la Universitat de València davant estes situacions, amb mesures com a ajudes econòmiques als col·lectius més vulnerables, suport psicològic i jurídic i la mobilització de voluntariat entre la comunitat universitària. Al seu juí, estes actuacions evidencien el compromís social de la UV i la seua capacitat de reaccionar davant emergències que afecten directament l’estudiantat i al personal.

En la clausura de l’acte, Juanfran Pérez Llorca s’ha referit a la modernització del sistema universitari, assenyalant la implantació de mesures com les microcredencials, la connexió entre la Formació Professional i la universitat i la formació dual universitària amb les empreses. Segons ha explicat la Universitat de València, estes iniciatives busquen adaptar l’oferta acadèmica a les noves demandes formatives i reforçar la vinculació entre estudis superiors i mercat laboral, mantenint el caràcter públic i la vocació de servici de la institució.

Últimes notícies

Spring Festival 2026 reforça la seua aposta per a consolidar Alacant com a destí musical

El Spring Festival presenta la seua edició 2026 amb vint artistes, la gira de comiat de Love of Lesbian i un fort impacte turístic i econòmic previst per a Alacant.

Ajornada al 28 de maig la lectura de conclusions del juí a Juliol d’Espanya per agressió sexual

L'Audiència Provincial d'Alacant retarda al 28 de maig la lectura de les conclusions finals en el juí al metge i expresident Juliol d'Espanya, acusat d'agressió sexual i tracte degradant a dos pacients.

El promotor de les VPO de la Platja de Sant Joan nega vincles amb Pérez-Hickman i els seus fills

L'administrador únic de Fraorgi nega qualsevol relació amb María Pérez-Hickman i els seus fills en el cas de les VPO de la Platja de Sant Joan i detalla davant la jutgessa com es va formar la cooperativa i es van adjudicar les vivendes.

Renfe eleva a sis els trens Euromed diaris per sentit entre Barcelona i València

Renfe incrementa de cinc a sis els trens Euromed diaris per sentit entre Barcelona i València, la qual cosa suposa 1.700 places més a la setmana i una reorganització dels servicis de llarga distància.

Tres mitjans aeris i diverses dotacions terrestres combaten un incendi forestal a Benimantell

Tres mitjans aeris i diverses dotacions terrestres treballen des de primera hora de la vesprada per a controlar un incendi declarat en una zona forestal de Benimantell, a la Marina Baixa.

La Conselleria d’Educació dona per trencada la negociació amb els sindicats en deu minuts i la vaga seguix

La reunió entre la Conselleria d'Educació i els sindicats docents es va tancar en tot just deu minuts després d'alçar-se de la taula la consellera Carmen Ortí, per la qual cosa la vaga indefinida del professorat valencià continua.

L’IVAM obri Apoteosi Now, la gran explosió fotogràfica de Cristina de Middel

L'IVAM presenta Apoteosi Now, una exposició de Cristina de Middel amb 252 fotografies disposades com una gran explosió visual que qüestiona la saturació d'imatges.

Troben a la platja de l’Almadrava un bust romà d’època altoimperial en excel·lent estat

Unes obres de regeneració a la platja de l'Almadrava, a Alacant, han tret a la llum un bust romà de marbre blanc dels segles I-II d. C., probablement vinculat a la deessa Venus.