Juan Luis Gandia assumix el rectorat de la Universitat de València reivindicant humanisme, ciència i compromís cívic

Juan Luis Gandia ha sigut investit rector de la Universitat de València (UV) en un acte acadèmic en el qual ha fixat amb claredat les línies mestres del seu mandat i ha reivindicat l’humanisme, la ciència i la responsabilitat cívica com a pilars del seu projecte per a la institució.

Durant la cerimònia, l’antiga rectora, Mavi Mestre, li ha fet lliurament dels símbols del rectorat, la vara de comandament i la medalla, amb el que s’ha escenificat el relleu institucional. Després de l’obertura de la sessió s’ha procedit a la lectura del decret de nomenament i a la promesa del càrrec per part de Gandia, formalitzant així la seua presa de possessió al capdavant de la UV.

En el seu discurs d’investidura, Gandia ha dibuixat una idea d’universitat pública al servici de la societat, una institució que entén com a espai de coneixement rigorós, de convivència democràtica i de defensa de la llengua pròpia i l’equitat. Ha insistit que la universitat ha de respondre a les necessitats col·lectives a través de la docència, la investigació i la transferència de coneixement, reforçant el seu paper com a servici públic essencial.

Referents històrics de la Universitat de València

Bona part de la seua intervenció s’ha articulat entorn de tres figures històriques vinculades a la Universitat de València: Joan Lluís Vives, Santiago Ramón y Cajal i Joan Baptista Peset. Segons ha explicat, estos tres noms simbolitzen tres dimensions essencials de la universitat: l’humanisme, la ciència i la responsabilitat cívica, que aspira a convertir en guia de la seua gestió.

Sobre Vives, Gandia ha reivindicat la tradició humanista de la institució i la necessitat que la universitat continue sent un espai de raó, de diàleg, de lectura crítica i de formació integral. Ha subratllat que estos principis no són només part del llegat històric de la UV, sinó una orientació necessària per a afrontar els desafiaments actuals, des de la polarització social fins a la desinformació.

La referència a Ramón y Cajal li ha servit per a defendre la importància de la investigació i reclamar més finançament per a les universitats públiques. Ha remarcat que sense recursos suficients és impossible sostindre una ciència competitiva, atraure i retindre talent o consolidar projectes de llarg recorregut, i ha vinculat directament esta inversió amb el desenrotllament econòmic i social de l’entorn.

La tercera figura evocada ha sigut la del rector Joan Baptista Peset, afusellat pel franquisme, a qui Gandia ha presentat com a símbol del compromís democràtic i de la responsabilitat pública de la universitat. A partir d’este exemple, ha defés que la institució ha de continuar sent un espai de defensa dels drets fonamentals, de la llibertat acadèmica i del pensament crític, fins i tot en contextos adversos.

Un dels moments centrals del discurs, segons ha destacat la mateixa Universitat de València, ha arribat quan ha definit el model de govern que vol per a la institució. Gandia ha apostat per un rectorat basat en la integritat institucional, la transparència, la deliberació informada i el respecte, amb processos de decisió clars i participats que reforcen la confiança de la comunitat universitària.

En la part final de la seua intervenció ha subratllat que la universitat no ens pertany; la servim durant un temps, una idea amb la qual ha volgut remarcar el caràcter temporal dels càrrecs i l’obligació de posar-los al servici del bé comú. Ha apel·lat també a la gratitud i al respecte cap a les generacions que han construït la institució, recordant que la UV és resultat d’un esforç col·lectiu acumulat durant dècades.

El rector ha insistit que governar no és ocupar un espai; és assumir una obligació, i ha demanat al seu equip accessibilitat, proximitat, rigor, prudència i capacitat d’escolta. Amb esta crida ha marcat un estil de lideratge que vol pròxim i responsable, orientat a donar resposta als problemes quotidians de l’alumnat i del personal, i a mantindre canals de diàleg oberts amb tots els sectors del campus.

En este marc, ha reivindicat també el paper del sistema universitari públic valencià, al qual ha considerat clau per a la formació de professionals i per a la cohesió social del territori. Per a això, ha reclamat un finançament estable, transparent i suficient, que permeta planificar a mitjà i llarg termini, modernitzar infraestructures i consolidar projectes acadèmics i científics que no depenguen de decisions conjunturals.

Gandia ha defés a més el valencià com una llengua de coneixement, de convivència i de projecció pública. Ha subratllat que la Universitat de València és valenciana, pública i oberta al món, una combinació que, al seu juí, reforça la seua capacitat per a internacionalitzar la docència i la investigació sense renunciar al seu arrelament social i cultural.

En el seu comiat, Mavi Mestre ha reivindicat una universitat al servici de les persones, principi que, segons ha explicat, ha guiat els seus dos mandats al capdavant del rectorat. Ha recordat que este període ha estat marcat per desafiaments com la pandèmia, la guerra d’Ucraïna, el genocidi de Gaza o la dana, contextos de crisis que han exigit una resposta ràpida de la institució.

L’antiga rectora ha destacat la resposta de la Universitat de València davant estes situacions, amb mesures com a ajudes econòmiques als col·lectius més vulnerables, suport psicològic i jurídic i la mobilització de voluntariat entre la comunitat universitària. Al seu juí, estes actuacions evidencien el compromís social de la UV i la seua capacitat de reaccionar davant emergències que afecten directament l’estudiantat i al personal.

En la clausura de l’acte, Juanfran Pérez Llorca s’ha referit a la modernització del sistema universitari, assenyalant la implantació de mesures com les microcredencials, la connexió entre la Formació Professional i la universitat i la formació dual universitària amb les empreses. Segons ha explicat la Universitat de València, estes iniciatives busquen adaptar l’oferta acadèmica a les noves demandes formatives i reforçar la vinculació entre estudis superiors i mercat laboral, mantenint el caràcter públic i la vocació de servici de la institució.

Últimes notícies

Pérez Llorca assegura que no hi ha alternativa al PP en 2027

Juanfran Pérez Llorca afirma en un acte al Puig de Santa Maria que les eleccions de 2027 entren en l’‘esprint final’ i que no veu alternativa al PP, en al·lusió directa a Diana Morant. La portaveu popular al Congrés, Esther Muñoz, dona per fets els ‘últims mesos’ de Pedro Sánchez a la Moncloa i contraposa la seua gestió a la d’Alberto Núñez Feijóo.

Xàtiva arriba als 31,9 graus i encapçala la pujada de temperatures

Les màximes han pujat fins a 4 graus en diverses localitats de la Comunitat Valenciana, amb Xàtiva al capdavant amb 31,9 graus, la més alta del dia.

Vapejadors i pornografia als 8 anys: alarma entre menors a Alzira

La UPCCA d’Alzira ha detectat vapejadors i consum de pornografia en menors de huit i nou anys, alguns com a regal de comunió o venuts per altres xiquets. L’Ajuntament prepara noves accions i ampliarà l’estudi a Primària davant l’augment d’addiccions a pantalles i nicotina.

Paiporta comença a enderrocar el Pont Vell per alçar un pas més segur després de la dana

Paiporta ha iniciat l’enderroc del Pont Vell, molt danyat per la dana del 29 d’octubre de 2024, per substituir-lo per una nova estructura més segura i amb un 45 % més de capacitat hidràulica.

Louzán defensa que la final del Mundial 2030 es jugue a Espanya i apunta València com a nova seu

El president de la RFEF, Rafael Louzán, ha insistit que la final del Mundial 2030 s’ha de disputar a Espanya i ha obert la porta que València entre en el llistat de seus després de la caiguda de Màlaga i A Coruña.

L’Eldense viu en tensió per la possible arribada de Messi com a propietari

La plantilla i el tècnic interí de l’Eldense, Josep Ferrando, han admés que viuen una setmana especial davant l’interés de Lionel Messi per comprar el club, encara que intenten centrar-se en el pròxim partit davant l’Sporting a El Molinón.

Desmantellada una macroxarxa que portava cocaïna a Menorca des de València

Interior ha desarticulat una banda que introduïa cocaïna a gran escala a Menorca des de València, Barcelona i Mallorca, amb onze detinguts i més de sis quilos intervinguts.

El dèficit públic valencià baixa fins a 1.694 milions però continua en l’1,02 % del PIB

El dèficit públic de la Comunitat Valenciana ha arribat en el primer semestre a 1.694 milions d’euros, l’1,02 % del PIB, per davall dels 1.960 milions i l’1,25 % d’un any abans. A Espanya, el dèficit de les administracions públiques (sense locals) ha pujat un 6,4 % fins als 33.668 milions, l’1,89 % del PIB.