La clòtxina valenciana, un dels productes més emblemàtics de l’aqüicultura mediterrània, ha vist com el canvi climàtic ha condicionat ja el seu futur immediat, sobretot per l’augment de la temperatura de la mar i la seua acidificació, factors que obliguen a repensar el calendari i les tècniques de cultiu per a mantindre la producció i la rendibilitat.
El catedràtic d’Aqüicultura de la Universitat Politècnica de València (UPV) Miguel Jover ha explicat que l’augment de la temperatura té un doble efecte sobre el mitjà marí. D’una banda, ha indicat, reduïx la concentració d’oxigen en l’aigua i, de l’altra, incrementa el metabolisme de les clòtxines, que necessiten més energia per a sobreviure.
A més, l’acidificació de la mar agreuja un problema clau per a l’espècie: la formació de la clòtxina durant les primeres fases de vida. Segons ha detallat Jover, este procés de calcificació és especialment delicat en l’etapa larvària, quan qualsevol alteració ambiental pot comprometre la seua supervivència.
El investigador ha advertit que la combinació d’alta temperatura i acidificació pot comprometre el creixement, la supervivència i, en definitiva, la rendibilitat del cultiu si no s’apliquen mesures d’adaptació. Segons les seues paraules, ‘tot això provocaria més mortalitat, menys creixement i, per tant, menys rendibilitat’ per a les explotacions.
Actualment, la producció de clòtxina valenciana es concentra en 25 cloxineres situades als ports de València i Sagunt. En l’any 2024, estes instal·lacions han produït 2.703 tones, amb un valor superior als 4,3 milions d’euros, segons dades de la UPV, la qual cosa consolida esta activitat com un motor econòmic i social rellevant per al territori.
Estiu més càlid i mar més àcida
Per a Jover, el principal repte és l’increment sostingut de la temperatura de l’aigua. Les clòtxines ‘comencen a patir estrès tèrmic quan la mar supera els 25 graus’, ha assenyalat. Esta situació s’ha observat en els últims estius, quan ‘ja s’han registrat temperatures pròximes als 30 graus en el Port de València’.
La mar més càlida reduïx la capacitat de les clòtxines per a créixer amb normalitat i les fa més vulnerables a malalties i a altres factors ambientals. Quan la temperatura supera el llindar de confort, l’estrès augmenta i la mortalitat es dispara, especialment en els mesos centrals de l’estiu.
D’altra banda, la acidificació de la mar, conseqüència de l’absorció de CO₂ atmosfèric, també ha tingut un impacte directe. Jover ha subratllat que este procés dificulta la formació de la clòtxina en les primeres fases de vida i reduïx la capacitat de fixació dels exemplars a les cordes de cultiu, la qual cosa augmenta les pèrdues de producció per despreniments.
La interacció entre estos dos fenòmens, temperatura elevada i acidificació, fa que la clòtxina siga més sensible als efectes del canvi climàtic. El catedràtic ha advertit que ‘les conseqüències negatives en supervivència i creixement podrien incrementar-se en l’horitzó 2050 si no s’atura l’emissió de CO₂’.
Estratègies per a garantir el futur del sector
Jover ha remarcat que les mesures globals de reducció d’emissions de gasos d’efecte hivernacle són ‘fonamentals’ per a mitigar el problema de fons. No obstant això, ha assenyalat que, en el cas concret de la clòtxina valenciana, hi ha estratègies específiques que poden ajudar el sector a adaptar-se, algunes d’elles ‘més fàcils’ d’implementar a curt termini.
Entre les opcions més immediates, el catedràtic ha destacat l’avanç del calendari de producció per a evitar els mesos de més calor. D’esta manera, la campanya podria començar en març o abril, quan la temperatura de l’aigua encara es manté per davall dels valors crítics per a l’espècie.
Una altra mesura seria aprofitar millor les zones més profundes de les cordes de cultiu. En estes capes, la temperatura sol ser lleugerament inferior, per la qual cosa es podria reduir parcialment l’impacte de les onades de calor marines que es registren en superfície durant l’estiu.
El investigador també ha remarcat altres possibilitats tecnològiques, com la reproducció de la clòtxina en captivitat en condicions controlades o la oxigenació de l’aigua en les instal·lacions de cultiu. Estes opcions, ha precisat, són ‘tecnològicament possibles, però més difícils i cares’ d’aplicar a gran escala.
Segons Jover, ‘es tracta d’una opció a mitjà termini, perquè es requerix una optimització de la tècnica reproductiva provada en laboratori o a escala pilot, per a fer-la rendible’. Per tant, caldrà invertir temps i recursos en investigació abans que puga generalitzar-se.
En qualsevol cas, el catedràtic ha insistit que és necessari ‘conéixer molt millor el cicle biològic de la clòtxina i les condicions ambientals en les batees per a dissenyar mesures que permeten adaptar el cultiu i assegurar la seua viabilitat a llarg termini’.
Jover ha recordat que ‘la clòtxina valenciana és un producte d’altíssima qualitat, pròxim i sostenible, que genera riquesa i ocupació’. Per això, ha defensat que ‘són necessàries mesures per a garantir la seua producció i rendibilitat davant dels efectes negatius del canvi climàtic’, tant des de la recerca com des de la gestió del sector i les administracions.










