Els incendis forestals que afecten estos dies La Vall d’Uixò (Castelló), Madrid, Toledo i Àvila compten amb suport científic en temps real per a predir l’evolució del vent i avaluar les àrees cremades, una informació clau per a decidir com i on actuar en les tasques d’extinció.
Així ho ha explicat Diego Intrigliolo, representant del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) en el Centre de Coordinació Operativa (CECOPI) de l’incendi de Castelló i director del Centre de Investigacions sobre Desertificació, un centre mixt entre el CSIC, la Universitat de València i la Generalitat.
El vent i la propagació del foc
Intrigliolo forma part del Grup d’Assessorament en Desastres i Emergències (GADE), que el CSIC ha activat davant estos grans incendis actius a Espanya. El seu objectiu és donar ‘suport científic-tècnic en el que fa referència a les previsions meteorològiques’, especialment pel que fa al vent, la seua velocitat i la seua direcció.
Segons detalla, el vent ‘és un factor important’ tant en la propagació del foc com en la seua extinció. Determina, per exemple, si poden operar o no els hidroavions i helicòpters, com ha passat en alguns moments de l’incendi de Castelló.
En este foc s’ha produït una ‘inversió tèrmica’, un fenomen en què el fum queda acumulat a prop del sòl i ‘no hi ha visibilitat suficient perquè els mitjans aeris puguen treballar’. Este escenari obliga a ajustar l’estratègia d’extinció i a prioritzar altres recursos sobre el terreny.
Intrigliolo assenyala que en l’incendi de Castelló l’orografia ‘fa més complicada l’extinció’. A esta dificultat se sumen unes condicions meteorològiques marcades per l’absència de vent durant bona part del matí i de la vesprada, cosa que afavorix eixes situacions d’inversió tèrmica.
Mitjançant simulacions, l’equip pot predir ‘quan es produïx eixa inversió tèrmica i quan finalitza, en funció de la velocitat del vent’. Açò ‘ajuda a predir com pot avançar l’incendi i les recomanacions sobre els llocs on seria més oportú’ concentrar els esforços.
En el cas concret de l’incendi que afecta la Serra d’Espadà, el paper d’Intrigliolo en les reunions del CECOPI consistix a aportar tota aquella informació que puga ser útil per a l’extinció i que les autoritats operatives sol·liciten. Ho fa a partir ‘d’inputs científic-tècnics’ que arreplega i elabora personal expert del CSIC i d’altres instituts implicats, igual com ocorre en la resta d’incendis.
Avaluació de les zones cremades
A més de les previsions de vent, el grup assessor també col·labora en l’avaluació de les àrees cremades. Per a això utilitzen ‘distintes fonts d’informació, que inclouen tant satèl·lits com l’ús de drons’, explica Intrigliolo.
Este desplegament tecnològic permet, per exemple, disposar d’una actualització automàtica del front de la flama. També ajuda a conéixer la progressió del foc i les característiques de cada front actiu, cosa que facilita planificar els talls, crear línies de defensa i revisar l’efecte de les decisions preses sobre el terreny.
Intrigliolo reivindica el paper de la ciència davant els grans incendis forestals. Recorda que ‘tot el que és l’extinció de l’incendi corre a càrrec de les autoritats encarregades d’això’, però subratlla que els experts aporten ‘informació tècnica per a prendre les decisions més adequades’ d’acord amb les dades disponibles.
Este Grup d’Assessorament en Desastres i Emergències del CSIC ja s’ha activat en altres situacions crítiques recents. Ho va fer en la DANA de València de 2024, en l’erupció del volcà de La Palma o en l’incendi de Las Médulas (León) de l’any passat, donde van treballar sobre el terreny per a assessorar en qüestions científiques.
En total, estes jornades hi ha 20 investigadors de diferents centres del CSIC mobilitzats per a oferir assessorament científic coordinat en els incendis. Segons relata Intrigliolo, tots ells treballen identificats amb un xalec amb les sigles del CSIC i el lema ‘assessorament en emergències’, que recorda la funció d’este suport tècnic en la gestió de desastres.












