L’Ajuntament de Xixona ha avançat que vol ampliar el període de pasturatge controlat amb ramats d’ovelles als monts públics, que fins ara s’ha limitat a un mes, per a passar a entre quatre i sis mesos cada any entre la tardor i maig, amb l’objectiu de reduir el risc d’incendis forestals i mantindre en bon estat camins i tallafocs.
El regidor de Medi Ambient, Cristian Sirvent, ha explicat que esta tècnica de gestió forestal ha donat bons resultats en el municipi. Segons ha destacat, és una fórmula ‘respectuosa amb l’entorn perquè permet reduir de forma natural la vegetació seca i les males herbes que podrien convertir-se en combustible en cas d’incendi’. S’estima que cada ovella adulta pot menjar fins a 3 quilos de matèria seca al dia.
Una pràctica tradicional que Xixona ha impulsat
El municipi de Xixona té aproximadament un 75 per cent de massa forestal. En este context, ha sigut pioner en l’ús de ramats contractats com a mètode de manteniment forestal i de prevenció de focs. Esta aposta municipal es remunta a 2013, en un escenari marcat per retallades autonòmiques en matèria de gestió forestal.
Sirvent ha destacat que, a més de mantindre el mont més net, els ramats d’entre 30 i 50 ovelles, sempre controlades per un pastor, també afavorixen la biodiversitat. Segons ha indicat, la dispersió de llavors i l’aportació de fem augmenten la fertilitat del sòl i contribuïxen a un ecosistema més equilibrat.
El pasturatge controlat ja s’ha dut a terme en diverses zones del nord del terme municipal incloses en el Catàleg de Montes Públics. Una de les àrees d’actuació han sigut 5 hectàrees al llarg de la via pecuària Cordel de los Carrascales, en l’entorn del refugi Esbarzerets i la Serra Quarter, en el límit amb Ibi.
També s’ha treballat en altres deu hectàrees de la zona situada entre Vivens i Arcaid. En estos terrenys s’ha actuat principalment en franges al voltant de camins i tallafocs, on la reducció de matoll i vegetació seca és especialment important per a frenar l’avanç d’un hipotètic incendi.
El paper clau del pastor com a gestor del territori
El regidor ha remarcat que el paper del pastor és fonamental en este dispositiu. Ha assenyalat que, a més de criar el bestiar, ‘es convertix en un autèntic gestor del territori que conduïx el ramat per les zones adequades i contribuïx a mantindre àrees de tallafocs, pasturatges i camins’.
Segons Sirvent, esta mesura impulsada per l’alcaldessa, Isabel López Galera, s’integra dins del pla de prevenció d’incendis forestals del municipi, que s’ha actualitzat recentment. Ha insistit que reforça el compromís de Xixona amb la conservació i el cuidat sostenible del territori i dels seus monts públics.
‘Amb cinc o sis mesos d’ovelles sobre el terreny, els monts estarien més nets i hi hauria menys possibilitat d’incendis’, ha afirmat el regidor. A més, ha subratllat que el pasturatge controlat ‘no és una mesura complementària sinó tan eficaç o més que les màquines desbrossadores’, ja que actua de manera continuada sobre el combustible vegetal i reduïx la necessitat de treballs mecànics intensius.







