La Comunitat Valenciana ha obtingut en l’Informe PISA 2025 uns resultats en ciències, lectura i matemàtiques per davall de la mitjana d’Espanya, de l’OCDE i de la UE, i se situa a la cua de les comunitats autònomes, només per davant de Ceuta i Melilla en competència científica.
En ciències, l’alumnat valencià de 15 anys ha registrat un rendiment mitjà de 450 punts. Esta puntuació està per davall del promedi de l’OCDE, amb 482 punts, i del de la UE, amb 481. Només Melilla i Ceuta presenten xifres pitjors, amb 405 i 420 punts respectivament, fet que col·loca la Comunitat Valenciana entre els territoris amb pitjor rendiment científic.
En lectura, la situació encara és més negativa. La puntuació mitjana a la Comunitat Valenciana se situa en 424 punts, clarament per davall del promedi de l’OCDE, amb 461 punts, del de la UE, amb 459, i també de la mitjana espanyola, que arriba als 451 punts. En matemàtiques, el resultat valencià és de 435 punts, per davall dels 463 que aconseguixen tant l’OCDE com la UE, i dels 457 punts de mitjana a Espanya.
L’Informe PISA 2025, publicat este dimarts, avalua cada tres anys –i cada quatre a partir d’esta edició– les competències en ciències, lectura i matemàtiques de l’alumnat de 15 anys de 90 països. L’estudi ha posat en evidència un deteriorament important del rendiment educatiu, especialment en lectura i matemàtiques, al llarg de l’última dècada.
Impacte general a Espanya
Segons l’informe, la mitat de l’alumnat espanyol de 15 i 16 anys presenta un nivell baix en ciències. A més, només el 28 % arriba al nivell mínim de competències considerat necessari per a afrontar la vida quotidiana i el futur laboral. L’estudi assenyala també que el deteriorament en lectura i matemàtiques s’ha intensificat en els últims deu anys, fins a marcar els valors més baixos registrats.
L’informe remarca que la caiguda ja detectada en l’edició anterior de PISA s’ha accentuat. A més, alerta que l’ús intensiu de pantalles ha deteriorat el rendiment acadèmic global, sobretot en lectura. L’analista sènior de l’OCDE i responsable de la coordinació de PISA, Tue Halgreen, recorda que la lectura és clau per a la resta d’aprenentatges i afirma que es veu ‘un panorama molt canviant de l’aprenentatge mundial’.
A Espanya, les proves fetes a 30.000 alumnes mostren una caiguda ‘considerable’ en competència lectora i matemàtica. L’informe quantifica este descens en fins a 26 punts en lectura i 28 en matemàtiques en l’última dècada. Açò equival, segons els responsables de l’estudi, a més d’un curs escolar perdut en coneixements.
El retrocés no afecta només Espanya. El document assenyala que països com Portugal, França o Alemanya també han patit davallades importants. Halgreen adverteix que ‘els alumnes no són capaços de comprendre textos llargs i fan una lectura apressada, és un desafiament global’.
Per la seua banda, el secretari d’Estat d’Educació, Abelardo de la Rosa, admet que ‘no cal amagar’ que les dades tampoc són bones en ciències, ‘i se’n pren nota’. Recorda que l’objectiu és analitzar les causes i posar en marxa mesures de millora.
Desigualtats i resultats autonòmics
El rendiment en lectura ha empitjorat sobretot entre els jóvens espanyols de contextos socioeconòmics baixos i mitjà-baixos durant els últims tres anys. Alhora, també s’ha detectat un retrocés en matemàtiques entre l’alumnat de nivell socioeconòmic més alt. Això indica que el problema afecta tot l’espectre social, encara que d’una manera desigual.
Amb tot, l’informe destaca que algunes comunitats autònomes obtenen resultats molt bons. Madrid, Castella i Lleó, Astúries i Cantàbria aconseguixen puntuacions altes tant en matemàtiques com en lectura i ciències, per damunt de la mitjana de l’OCDE i del conjunt de la UE.
Abelardo de la Rosa s’ha compromés a analitzar en detall els casos d’èxit d’estes comunitats. Segons ha assenyalat, l’objectiu és vore si els seus models educatius poden extrapolar-se a altres territoris: ‘Aprenem de tot’, ha remarcat.
El secretari d’Estat ha descartat que la implantació de la nova llei educativa, la LOMLOE, siga responsable directa del deteriorament dels resultats. Assegura que ‘no és atribuïble per res’ a esta norma i recorda que la LOMLOE camina cap a un enfocament més competencial. Segons De la Rosa, hi ha altres factors que influisquen, com un context educatiu amb més diversitat, més incerteses i reptes digitals creixents.
Les ciències, estancades en el nivell mínim
En l’edició de 2025 PISA ha considerat les ciències com a competència principal d’anàlisi. En este àmbit, la pèrdua de rendiment d’Espanya en coneixement científic és de 16 punts des de 2015. El rendiment mitjà espanyol en ciències s’ha situat en 477 punts, una xifra ‘significativament’ inferior al promedi de l’OCDE, amb 482 punts, i al de la UE, amb 481.
Espanya queda per davall de països com el Regne Unit, amb 511 punts, els Estats Units, amb 502, Irlanda, amb 500, Polònia, amb 495, Bèlgica, amb 490, Alemanya, amb 486, o Eslovènia, amb 484. Per contra, el Japó i Estònia registren els majors rendiments mitjans en competència científica, amb 538 i 527 punts respectivament.
Segons l’informe, el 50 % de l’alumnat espanyol de 15 i 16 anys té un coneixement baix en ciències. El 28 % presenta un nivell de competència mínim, el 16 % arriba a un nivell mitjà i només un 5 % aconseguix nivells considerats excel·lents.
PISA destaca que hi ha un dèficit notable en el tram de coneixement alt. La proporció d’alumnat espanyol en estos nivells és la mitat de la mitjana de l’OCDE i també del conjunt de la UE, cosa que limita el potencial de talent científic a llarg termini.
Problemes de representativitat en algunes comunitats
La OCDE ha considerat que les dades de Catalunya no es poden comparar amb les de la resta de territoris. El motiu són les altes taxes d’exclusió en la selecció de l’alumnat participant en les proves, que arriben al 23 %. Tot i això, l’informe espanyol ha tingut en compte estes dades dins de la fórmula matemàtica que s’utilitza per a calcular la mitjana estatal.
De la Rosa assegura que la representativitat d’Espanya en PISA és ‘plena i confiable’, encara que reconeix que les dades de Catalunya no reflectixen la totalitat de l’estudiantat català. Esta situació ha generat polèmica i ha provocat diversos canvis en el departament d’Educació de la Generalitat catalana.
El secretari d’Estat ha afegit que ‘quan Catalunya acabe la seua investigació, veurem possibles mesures’. També en la Regió de Múrcia hi ha hagut un 13 % d’exclusió d’alumnat en les proves, i un altre 7,5 % a les Balears. El Ministeri d’Educació assenyala que en estos casos les dades ‘s’han de prendre amb precaució’ per un possible risc de biaix.
Pel que fa als resultats per comunitats, les que se situen per damunt de la mitjana de l’OCDE i de la UE en ciències són la Comunitat de Madrid, amb 495 punts, Castella i Lleó, amb 493, el Principat d’Astúries, amb 492, Cantàbria, amb 490, Galícia, amb 486, Castella-la Manxa, amb 485, i La Rioja, amb 484.
En el costat contrari, amb pitjors resultats, se situen Melilla i Ceuta, amb 405 i 420 punts, respectivament, la Comunitat Valenciana, amb 450, el País Basc, amb 459, Andalusia, amb 462, Canàries, amb 469, la Regió de Múrcia, amb 470, les Balears, amb 471, Navarra, amb 472, i Extremadura, amb 473.
El Principat d’Astúries, La Rioja, Castella i Lleó i la Comunitat de Madrid presenten la major proporció d’alumnat excel·lent. Astúries arriba a un 6 % d’estudiants en els nivells més alts, mentre que les altres tres comunitats aconseguixen un 5 %.
En canvi, les autonomies amb més alumnat en nivells baixos són Andalusia, amb un 29 %, el País Basc i la Regió de Múrcia, amb un 26 %, i Canàries i Navarra, també amb un 26 % cadascuna. Estos percentatges evidencien fortes diferències territorials en el sistema educatiu espanyol, que es reflectixen també en els resultats de la Comunitat Valenciana en l’Informe PISA 2025.
