Un jutge d’Alacant ha imposat una pensió d’aliments de 150 euros al mes a una dona gestant subrogada de Mèxic pel fill de dos anys que va tindre per a un home resident a la província. El menor va nàixer el 24 d’abril de 2024 en el país centreamericà i viu a Espanya des de gener de 2025, a càrrec del pare.
Segons la sentència de la Secció de Família, Infància i Capacitat del Tribunal d’Instància d’Alacant Plaza número 3, de 29 d’abril de 2026, la dona queda obligada a contribuir a les despeses ordinàries de sustent, vivenda, educació i vestit del menor. Per això, el jutge li fixa una pensió alimentícia de 150 euros mensuals.
La resolució arreplega que esta mesura havia sigut sol·licitada per la Fiscalia i es fonamenta en els articles 154 i 158 del Codi Civil espanyol. Estos preceptes regulen els drets i obligacions dels progenitors respecte als fills no emanciapats que estan sota la seua pàtria potestat.
Pàtria potestat suspesa per a la mare
El jutjat ha desestimat la petició del pare de retirar completament la pàtria potestat a la gestant subrogada. No obstant això, sí que declara suspés l’exercici d’este dret per part de la mare, de manera que queda en exclusiva a favor del pare.
Així, el progenitor es queda amb la guarda i custòdia individual o monoparental del menor. La sentència establix que la mare no tindrà règim de visites ni tampoc de comunicacions amb el xiquet.
El jutge indica que el menut és completament depenent per a totes les activitats de la vida diària. Per este motiu considera que la mare, com a progenitora no custòdia, ha de contribuir al manteniment dels gastos ordinaris del xiquet amb una pensió de 150 euros al mes.
En la resolució es destaca que no ha quedat acreditat que l’obligada tinga ingressos que superen el salari mínim interprofessional. El magistrat xifra este salari en 1.221 euros en 14 pagues per a l’any 2026 i ajusta la quantia de la pensió a esta referència econòmica.
Ingressos i actualització de la pensió
La sentència establix que la dona haurà d’ingressar la pensió dins dels cinc primers dies de cada mes. El pagament s’haurà de fer per avançat en el compte bancari que indique el pare.
A més, la quantia es revisarà cada any. Concretament, el jutge ordena que la pensió s’actualitze l’1 de gener de cada exercici, d’acord amb les variacions que experimente l’Índex de Preus de Consum (IPC).
D’altra banda, el jutge assenyala que tots dos progenitors s’han de fer càrrec al 50 % de les despeses extraordinàries del menor. La resolució considera despeses extraordinàries les derivades de llargues malalties, intervencions quirúrgiques i diversos tractaments sanitaris especialitzats.
Entre estos tractaments el text cita els d’ortopèdia, òptica, ortodòncia, psicologia, logopèdia i rehabilitació, així com altres similars en la part que no cobrisca la Seguretat Social. Estes despeses s’afegixen a la pensió ordinària que ha d’abonar la mare.
El menor va viatjar a Espanya en gener de 2025 i des d’aleshores està a càrrec del pare. El magistrat indica en la resolució que la dona ha telefonat després per a interessar-se per la situació del xiquet i pel seu procés de regularització.
El mateix jutjat d’Alacant ja havia dictat en 2024 una sentència prèvia sobre este menor. Aquell procediment era de reclamació de filiació paterna no matrimonial i afectava el mateix demandant i el mateix xiquet.
En aquella resolució, el tribunal va establir que el menor havia de portar els cognoms de la mare i del pare. El jutge es va remetre a allò que marca la Llei del Registre Civil d’Espanya en matèria d’ordre dels cognoms dels fills.
