Set sindicats mèdics que asseguren representar el 54 % dels professionals han presentat la Unió Mèdica i Facultativa (Umyf) i han anunciat una gran vaga indefinida d’àmbit estatal per forçar la derogació de l’actual estatut marc i la redacció d’un nou estatut específic per al col·lectiu mèdic.
En una roda de premsa, han explicat que esta nova aliança naix per fer un front comú davant el Ministeri de Sanitat i les comunitats autònomes. Volen un marc normatiu propi que regule de forma detallada les condicions laborals, retributives i d’organització dels metges en el Sistema Nacional de Salut.
Entre les organitzacions que integren Umyf figuren l’Asociación de Médicos y Titulados Superiores de Madrid (Amyts), Metges de Catalunya (MG), O´Mega, Avanza Valencia i el Sindicato Médico de Navarra y Canarias (Semca). Totes confien a tancar prompte, junt amb la Confederación Estatal de Sindicatos Médicos (CESM), una data d’inici per a la vaga indefinida.
Negociacions per fixar la data
El Comité de Huelga, on participen quatre sindicats d’Umyf junt amb CESM i el Sindicato Médico Andaluz (SMA), s’ha reunit diverses vegades en les últimes setmanes per definir el calendari del conflicte, però fins ara sense acord, segons ha explicat la secretària general d’Amyts, Ángela Hernández.
Hernández ha detallat que tenen prevista una nova reunió demà a les 17.00 hores. En esta trobada esperen concretar per fi el dia exacte en què començarà el paro, una possibilitat que la mateixa CESM ja havia avançat en una roda de premsa anterior.
De moment, tant Umyf com CESM coincidixen que la mobilització arrancarà a mitjan octubre. El secretari general de Metges de Catalunya, Xavier Lleonart, ha admés que encara hi ha dificultats de coordinació entre sindicats, però ha remarcat la voluntat d’unitat.
Segons ha dit Lleonart, ‘és evident que hi ha dificultats de coordinació encara, però per la nostra banda estem des de sempre oberts a solventar-les, a coordinar-nos i a plantejar una autèntica unitat d’acció en la qual tots els metges i facultatius, des d’on cadascú se senta representat, puguem emetre les nostres opinions’.
Malgrat estos entrebancs, el dirigent sindical ha deixat clar que Umyf no té intenció de retardar la protesta. Per això, la nova plataforma ja ha pres la decisió de convocar igualment una ‘gran vaga indefinida’, encara que continue la negociació amb la resta d’organitzacions.
Exigència d’un estatut mèdic propi
Ángela Hernández ha remarcat que ‘esta és una reivindicació al Govern, als partits de l’oposició, al Ministeri i a les comunitats’. Segons ha afirmat, l’únic que podria evitar la vaga indefinida seria que ‘legislativament es desenvolupara un estatut mèdic’.
La representant d’Amyts ha recordat que en diverses comunitats autònomes ja s’han firmat acords específics amb els sindicats mèdics, especialment en Euskadi i Galícia. Estos pactes demostrarien, al seu juí, que l’objectiu de crear un estatut propi depén fonamentalment de la voluntat política.
En este context, Hernández ha valorat les recents paraules de la ministra de Sanitat, Mónica García, en el Congrés dels Diputats. La ministra ha obert la porta al fet que un estatut marc per als metges ‘puga tindre cabuda, una vegada es faça l’estatut per a tots els professionals sanitaris’.
Hernández ha agraït el canvi de to de García i ha apuntat: ‘agraïm que allò que veia com absolutament impossible ho comence a vore com una cosa probable’. No obstant això, ha criticat que la ministra condicione l’avanç a la tramitació d’un text general per a tot el personal sanitari.
Segons la dirigent sindical, ‘que ho supedite al fet que ho aprove el Congrés és una miqueta una trampa perquè ahí entren molts actors en joc’. Per això, ha advertit que el col·lectiu mèdic manté la pressió i considera imprescindible un compromís polític clar amb un estatut propi i diferenciat.
Els sindicats integrats en Umyf insistixen que la regulació actual no respon a la realitat laboral dels metges. Per això, defenen que un nou estatut hauria de recollir aspectes com les jornades, les guàrdies, la carrera professional i la protecció davant sobrecàrregues assistencials, amb efectes en tot el sistema públic de salut.
