El dèficit públic de la Comunitat Valenciana s’ha situat en el primer semestre de l’any en 1.694 milions d’euros, l’1,02 % del PIB autonòmic. Esta xifra suposa una reducció respecte als 1.960 milions registrats en el mateix període de 2025, quan arribava a l’1,25 % del PIB.
En el conjunt d’Espanya, el dèficit de les administracions públiques, excloses les corporacions locals, ha arribat als 33.668 milions d’euros en els sis primers mesos. Açò representa un increment del 6,4 % respecte de la primera mitat de 2025 i situa el desequilibri en l’1,89 % del PIB estatal.
Més despesa que ingressos malgrat menys impacte de la dana
El Ministeri d’Hisenda ha fet públics els resultats d’execució pressupostària dels sis primers mesos de l’any. En este període s’ha produït un augment del gasto públic de 28.131 milions, superior al creixement dels ingressos, que ha sigut de 26.107 milions.
Esta diferència s’ha produït malgrat que els desemborsos relacionats amb la dana han sigut menors que en l’exercici anterior. Això indica que el creixement del dèficit respon sobretot a altres partides estructurals de despesa.
A final de juny, l’Administració central acumulava un dèficit de 22.531 milions d’euros, l’1,27 % del PIB. Esta quantitat és un 14,1 % superior a la d’un any abans, fonamentalment per l’augment del gasto intermedi, els interessos del deute i les transferències a les comunitats autònomes.
Les comunitats autònomes també han incrementat el seu dèficit en conjunt. El desequilibri ha pujat un 10,9 %, fins als 17.287 milions, el 0,97 % del PIB. Segons Hisenda, este augment s’explica perquè els gastos, especialment els salarials, han crescut per damunt dels ingressos regionals.
Pel que fa a la situació per territoris, el País Vasco ha sigut l’única comunitat que ha tancat el semestre amb superàvit, del 0,01 % del seu PIB. Per contra, els dèficits més elevats s’han registrat a Canàries, amb l’1,93 % del PIB, Extremadura, amb l’1,79 %, i Balears, amb l’1,78 %.
La Seguretat Social, en canvi, ha presentat un resultat positiu en la primera mitat de l’any. Ha aconseguit un superàvit de 6.150 milions d’euros, un 66,5 % més, que representa el 0,35 % del PIB. Este excés de recursos s’atribueix a l’alça dels ingressos, tant per cotitzacions socials com per transferències de l’Estat.
El dèficit de l’Estat fins a juliol
Hisenda també ha avançat les dades específiques del subsector Estat fins al mes de juliol. En este període, el dèficit estatal s’ha disparat un 13,5 %, fins a 44.539 milions d’euros, l’equivalent al 2,5 % del PIB.
Segons el Ministeri, en este augment ha pesat l’impacte de les rebaixes fiscals aprovades per frenar la inflació. Estes mesures han reduït part del potencial d’ingressos, encara que la recaptació tributària ha continuat creixent.
En els set primers mesos, la despesa de l’Estat ha arribat als 232.498 milions d’euros, un 11,5 % més que un any abans. Este increment es deu sobretot a majors transferències a les comunitats autònomes, tant per avançaments com per la liquidació del sistema de finançament.
També s’han incrementat les transferències a la Seguretat Social i al Fondo Español de Garantía Agraria. En este últim cas, l’objectiu ha sigut cobrir danys per inundacions, mentres que els ajuntaments han rebut menys recursos en el mateix període.
Al mateix temps, han crescut altres grans capítols de despesa de l’Estat. Els interessos del deute han augmentat un 13,9 %, els consums intermedis un 5 % i la remuneració de personal un 4,4 %. Este increment salarial es relaciona amb l’augment de plantilla i amb una pujada general del 1,5 %.
En canvi, els ingressos de l’Estat també han mostrat un fort dinamisme. Han crescut un 11 % fins a 187.959 milions d’euros, impulsats per la recaptació fiscal, que ha avançat un 10 % malgrat les mesures fiscals per combatre la inflació.
Dins d’este comportament positiu, l’IRPF ha ingressat un 20,4 % més en el període analitzat. La recaptació per IVA ha pujat un 5,9 %, mentres que l’impost de societats ha augmentat un 13,8 % respecte de fa un an
