La nova ciutat esportiva de l’Hércules preveu 11 camps i un miniestadi per a 2.000 aficionats

L’Hércules ha presentat este dimarts, a l’estadi Rico Pérez d’Alacant, l’avantprojecte de la seua futura ciutat esportiva a l’Horta de l’Albufereta, amb una inversió prevista d’uns 35 milions d’euros i un complex que inclou onze camps de futbol, un miniestadi per a uns dos mil espectadors, gimnàs i una residència amb capacitat per a 150 usuaris.

El disseny s’ha donat a conéixer mitjançant diverses diapositives. L’arquitecte José Luis Campos, director de l’estudi Cristalzoo i responsable de l’avantprojecte, ha explicat les principals característiques i la distribució de les instal·lacions previstes.

Segons el projecte, la ciutat esportiva ocuparia uns 150.000 metres quadrats. El pla inclou huit camps de futbol onze i tres de futbol 7, a més del miniestadi, un gran gimnàs, zona d’aparcament, oficines i una plaça destinada a la celebració d’esdeveniments.

Ubicació i integració en el paisatge

Campos ha detallat que l’equip redactor ha estudiat dos possibles emplaçaments. Finalment s’ha optat per una zona pròxima a les instal·lacions del CA Montemar, per les seues possibilitats d’integració en el paisatge i perquè les anomenades torres de la huerta, construccions defensives de gran valor històric, quedarien fora de l’àmbit d’actuació.

‘Per a nosaltres no es tracta només d’una ciutat esportiva, sinó d’un projecte de ciutat. Volem que l’actuació passe desapercebuda respecte del paisatge i el camp’, ha indicat l’arquitecte, que ha valorat també la proximitat del recinte a punts clau d’Alacant, com la Albufereta, les ruïnes de Lucentum i la platja de San Juan.

L’avantprojecte preveu concentrar al voltant del miniestadi les oficines del club i la residència per a jugadors i usuaris, amb una capacitat estimada de 150 places. A més, tots els camps estaran separats per franges de vegetació per a imitar l’antic ús agrari del terreny i minimitzar l’impacte visual.

‘No volem gastar per gastar, sinó ajustar superfícies i ajuntar-ho tot perquè l’edifici done resposta a moltes coses’, ha afegit Campos, que ha precisat que només un 10% aproximadament de la superfície total tindrà edificacions.

Tràmits administratius i calendaris possibles

Campos ha revelat que el passat divendres s’ha iniciat la tramitació de la declaració d’interés comunitari i també s’ha presentat la compatibilitat urbanística, un pas previ necessari per a continuar amb el procés administratiu.

‘Els terminis els marca l’administració, perquè no és un projecte només de l’Hércules, sinó de la ciutat’, ha explicat l’arquitecte. En un escenari que ha qualificat d’optimista, ha apuntat que les obres podrien començar d’ací a un any, sempre que els informes i autoritzacions avancen de manera favorable.

Campos ha detallat igualment que l’Hércules i el seu propietari, Enrique Ortiz, disposen d’uns 500.000 metres quadrats de terreny a la zona. Això dona marge, segons ha dit, per a desenvolupar la instal·lació i ajustar-la a les necessitats esportives i urbanístiques.

‘Pensem que és la millor ubicació i, si no es pot arribar a un acord amb els propietaris, hi ha terreny de sobra per a moltes ciutats esportives’, ha remarcat Campos, deixant oberta la porta a possibles ajustos dins del mateix àmbit si calguera.

Per la seua banda, el president de l’Hércules, Carlos Parodi, ha definit el pla com una iniciativa de ‘futur, ciutat i sentiment herculà’. Parodi ha destacat que el creixement del club passa per ‘un salt definitiu en infraestructures, pedrera i patrimoni’, i ha vinculat la ciutat esportiva a este objectiu estratègic de l’entitat alacantina.

Últimes notícies

El PP qüestiona el dosier sense firma sobre Pérez Llorca i acusa el PSPV de fer-ne un espectacle

Fernando Pastor, síndic del PP en Les Corts, rebutja el dosier anònim sobre Juanfran Pérez Llorca i critica José Muñoz per exhibir-lo com una burla. Defensa que els únics informes creïbles són els de la UCO i la UDEF, que, segons diu, afecten dirigents del PSOE.

Oltra reclama per a València una alcaldessa que l’estime i no un govern indolent

Mónica Oltra, candidata de Compromís a l'alcaldia de València, defensa una candidatura àmplia que desborde les sigles i critica la gestió de María José Catalá. Assegura que no es farà un empadronament fals i resta importància al juí pendent, que qualifica de guerra bruta.

Aemet activa avís taronja per pluges intenses dijous a la vesprada

Aemet ha activat per a dijous a la vesprada l’avís taronja per pluges molt intenses a Castelló, València i el litoral nord d’Alacant, amb fins a 50 litres per hora i 160 en dotze hores. Este dimecres ja hi ha avís groc a l’interior d’Alacant i el sud de València per tempestes amb pedra i ratxes fortes de vent.

Avis d’Emergències pel desembassament de Contreras i l’augment del cabal del riu

El Centre de Coordinació d’Emergències de la Generalitat ha anunciat el desembassament de la presa de Contreras i ha advertit de l’augment del cabal del riu als municipis situats aigües avall.

Capturat a Oriola un fugititu francés buscat per robatoris violents internacionals

La Policia Nacional ha detingut a Oriola un home francés de 29 anys reclamat per França per dos robatoris de joies a Bayeux valorats en 500.000 euros i vinculat a un grup delictiu internacional. El detingut podria afrontar fins a 15 anys de presó i una multa de 375.000 euros, pendent ara del procés d’extradició davant l’Audiència Nacional.

El PSPV mostra un dosier sobre Pérez Llorca i parla de sospites de corrupció

El PSPV ha mostrat en Les Corts un suposat dosier confidencial sobre Juanfran Pérez Llorca que, segons el partit, recull sospites de corrupció i possibles delictes del president i del seu entorn.

Oltra reclama anar més enllà dels decrets d’habitatge i regular els lloguers indefinits

Mónica Oltra considera que els decrets d’habitatge del Govern són només un inici i reclama canvis legals profunds, com lloguers indefinits i limitar la propietat en mans de grans fons.

L’economia valenciana aspira a créixer un 2,8 % en 2026, per damunt d’Espanya

La CEV preveu que l’economia de la Comunitat Valenciana cresca al voltant del 2,8 % en 2026, gràcies sobretot a la demanda interna i al bon moment del turisme, encara que alerta de riscos per la inflació i la inestabilitat internacional.