La Comissió Europea ha presentat un marc de resiliència climàtica perquè els països de la UE incorporen els riscos climàtics a les seues polítiques. La proposta pren com a referència un escalfament global de tres graus en 2100 i busca preparar Europa per a fenòmens més extrems.
El pla pretén anticipar els efectes del canvi climàtic sobre les infraestructures, les inversions i els sectors econòmics. També planteja passar de reaccionar davant les catàstrofes a preparar-se abans que arriben.
La vicepresidenta de la Comissió Europea Teresa Ribera ha advertit que el canvi climàtic amenaça la competitivitat i pot fer col·lapsar infraestructures essencials. Ha defensat integrar l’adaptació climàtica en totes les polítiques sectorials.
Ribera ha afirmat que ‘negar la realitat sembla que s’ha posat de moda per part d’alguns. Negar la ciència sembla que s’ha posat de moda per part d’alguns, però desgraciadament això costa vides i costa diners’.
També ha sostingut que la competitivitat europea està amenaçada pel canvi climàtic. Segons ha dit, no es pot afirmar als agricultors ‘que el canvi climàtic és una cosa que s’han inventat uns senyors ecologistes’.
La vicepresidenta ha recordat que reduir emissions continua sent prioritari, però ja no basta per a protegir la població i l’economia. Els efectes ja es noten en els servicis públics i en els sectors productius.
El marc proposat obliga els països a incloure els riscos climàtics en les seues polítiques, planificar mesures d’adaptació i avaluar els avanços amb criteris comuns. La Comissió també vol reduir les diferències entre estats, ja que alguns han avançat en alertes primerenques i ordenació territorial, mentre altres encara tenen faena pendent.
Les previsions de Brussel·les apunten a dos graus d’escalfament a mitjan segle i tres graus en 2100. La Comissió utilitzarà este últim escenari com a referència compartida, tot i que també considera models de fins a cinc graus.
La proposta no substituïx els objectius de reducció d’emissions. La Comissió vol combinar-los amb mesures d’adaptació i una cultura preventiva. Ribera ha insistit: ‘La millor mesura que podem impulsar per a estar més preparats davant del canvi climàtic és reduir les nostres emissions. Però no basta’.
Infraestructures i servicis en risc
Ribera ha citat hospitals desbordats per la calor, escoles a 37 graus en tardor i vies ferroviàries afectades per temperatures elevades. També ha esmentat problemes elèctrics relacionats amb les sequeres i la falta d’aigua per a refrigerar instal·lacions de generació.
‘Les nostres infraestructures no estaran preparades i poden col·lapsar’, ha advertit. La comissària ha al·ludit als problemes de l’estiu en el transport ferroviari i fluvial, així com en els sistemes elèctrics.
Brussel·les proposa que les decisions públiques incorporen des del principi els canvis climàtics previsibles. Això inclou licitacions, infraestructures i inversions, a més d’integrar la resiliència en el Semestre Europeu, el mecanisme de coordinació econòmica de la UE.
La proposta també preveu escenaris climàtics comuns i el principi de resiliència en el disseny. Entre els exemples figuren parcs renovables afectats per la calor, ports exposats als canvis de l’onatge o del nivell del mar i ciutats poc preparades per a les onades de calor.
La Comissió llançarà una ferramenta digital anomenada European Climate Viewer, destinada a mostrar els riscos en diferents escenaris i territoris. La ferramenta podrà ajudar, per exemple, a valorar la vulnerabilitat de les xarxes ferroviàries.
Assegurances, calor i costos
La iniciativa vol reduir els danys econòmics dels fenòmens extrems i facilitar assegurances a les llars, els agricultors i els negocis. També busca fomentar mesures preventives, especialment en zones vulnerables, on assegurar els béns pot ser cada vegada més difícil o car.
‘Volem fer una aliança amb la indústria de les assegurances per a afavorir este tipus de comportaments i generalitzar-los tant a escala local com europea’, ha explicat Ribera.
Entre 2022 i 2025, les pèrdues econòmiques directes per fenòmens meteorològics i climàtics extrems han arribat a uns 200.000 milions d’euros a la UE. En la dècada de 1980, la mitjana anual era de 8.600 milions.
La Comissió calcula que adaptar l’economia europea exigirà uns 70.000 milions d’euros anuals. Segons les estimacions, cada euro invertit podria generar entre dos i deu euros en pèrdues evitades, o més en alguns casos.
El calor ha causat pèrdues equivalents al 0,17 % del PIB de la UE entre abril i setembre d’enguany, segons estimacions conservadores. Només una quarta part dels danys climàtics té cobertura d’assegurança.
La Comissió estima que el mercat mundial de tecnologies d’adaptació podria arribar als 3,5 bilions d’euros en 2050. Europa aspira a captar una part important d’este negoci.
La vicepresidenta també ha defensat l’ús responsable de l’aire condicionat per a protegir la salut durant la calor extrema. Ha advertit que refrigerar escoles, hospitals i vivendes no ha de ser un luxe reservat a qui pot pagar-ho.
‘Ningú enviaria els seus fills menors a un col·le amb 37 graus de temperatura, i ningú voldria tindre els seus pares ingressats en un hospital sense refrigeració amb 37 graus’, ha declarat.
Ribera ha explicat que, fa més de 25 anys, alguns col·legues dels Països Baixos i Suècia consideraven l’aire condicionat ‘una cosa de luxe i frívola’. Ella els responia: ‘Et convide a anar per davall de Despeñaperros un 28 de juliol i després em dius si és un problema de luxe o de salut pública’.
La dirigent ha rebutjat plantejar la climatització com una disjuntiva absoluta. Ha defensat ‘una relació amb l’energia intel·ligent, eficient i responsable’, amb millor aïllament, plaques solars i solucions tradicionals.
Entre estes mesures ha citat les parets blanques, els tendals, les cortines i les persianes. L’objectiu és reduir la necessitat de refrigeració i el consum elèctric, sense deixar que l’accés a temperatures suportables augmente la desigualtat.
‘El que no pot ser és que un problema de salut pública siga una qüestió de qui té diners per a pagar-lo i qui no’, ha afirmat.
La proposta arriba en un debat europeu marcat per retrocessos en algunes polítiques ambientals i per les pressions per a reduir càrregues administratives a les empreses. El paquet combina recomanacions comunes amb un reglament que demana plans d’actuació als estats i considera el paper de les administracions locals.
Ribera ha qualificat d’‘una irresponsabilitat enorme’ fer campanya contra la protecció ambiental i climàtica. També ha criticat qui vol reduir els nivells de protecció i permetre un ús sense límits dels recursos.
Les fonts comunitàries han citat les pluges torrencials recents a València com a exemple de les conseqüències econòmiques d’una prevenció insuficient. També han advertit que les empreses poden reconsiderar inversions en territoris vulnerables sense més protecció.
El paquet legislatiu s’haurà de negociar amb els estats membres, reunits en el Consell, i amb el Parlament Europeu. No tindrà finançament addicional específic: els recursos s’inclouen en la proposta de pressupost plurianual de la UE per a 2028-2034, encara en negociació.
Segons la proposta, els 27 haurien de tindre preparats els plans nacionals de resiliència per a desembre de 2030.
