El fet que Isabel Pantoja haja concursat en ‘Supervivientes’ ens ha permés conéixer un poc més la seua vida sentimental. Un dels aspectes dels que ha parlat la mare de Kiko Rivera és d’un amor que va tindre fa temps i que ningú coneixia, tampoc els membres de la seua família. Cristina Tàrrega va ser qui va acertar el nom de l’antic amor de l’artista, el cantant mexicà Juan Gabriel.
El diumenge passat, Isabel Pantoja es va assentar en el plató de ‘Conexión Honduras’ per a aprofundir sobre este tema i explicar com Juan Gabriel va arribar a demanar-li matrimoni.
Isabel Pantoja se sincera sobre Juan Gabriel
Jordi González, presentador del programa, es va afanyar a interrogar a la Pantoja sobre este presumpte amor amb Juan Gabriel una volta es va posar còmoda al seu costat. La ‘tonadillera’, davant d’este tema tan misteriós per a tot el món, es va mostrar oberta a parlar de la romàntica història.
Va respondre amb sinceritat i va confirmar les sospites de què Juan Gabriel li havia demanat matrimoni en el passat. A més, va declarar que «per a mi, Alberto (el nom real del cantant), Juan Gabriel ha sigut i serà sempre el meu ‘compadre’ perquè sóc la padrina del seu fill Iván. Va ser el meu germà gran, el meu confident, la persona –juntament amb la meua família– que més he estimat en la meua vida i sí, és de veres, quan el meu fill tenia 4 anys, ell volia que jo fora la seua dona, coneixent-nos els dos, acceptant-nos els dos, respectant-nos els dos».
Davant d’eixa proposició, Isabel va explicar que la va rebutjar: «Jo li vaig dir que no podia ser. Li ho vaig dir cantant». La reacció d’ell va ser la següent: «Ell ho va entendre perfectament perquè era tan bonica l’amistat, l’afecte, la família que teníem tan bonica a pesar d’aquell Atlàntic tan summament gran que existia entre nosaltres des de Mèxic fins ací, en Espanya».
Les paraules d’Isabel Pantoja van sorprendre tant a l’audiència com als col·laboradors del plató, però això no era tot, sinó que el més impactant va ser la següent confessió de la cantant: «Moltes voltes, he de confessar, i t’ho confesse Alberto a on estigues, que me sap mal no haver-ho fet».
A continuació, va explicar el motiu pel que pensa això hui en dia: «Saps el perquè? Perquè mai haguera trobat, després del meu home, per descomptat, una persona que em comprenguera tan summament bé com ell i jo a ell. Jo l’acceptava com era, senzillament, un geni per a l’eternitat».
